Dia 1 – Volem cap a San Francisco!

Hola de nou! Què tal, com porteu aquests dies de confinament? Jo no us enganyaré: tinc moments de tot. Moments on estic més serena i amb una actitud positiva, però molts altres, on la ment en fa males passades així que he pensat que el millor és ocupar-la amb coses que m’alimenten l’ànima, com ara reprendre el bloc, el meu petit raconet de desfogament personal.

Fa molt que no passo per aquí així que per ficar-vos una mica al dia us vaig fer un breu resum: teníem planejat una escapadeta a Nova York amb el pare de L’Aleix, que per qüestiones més que obvies no podrà ser.. I uns vols comprats per viatjar a Corea, quelcom que ara està una mica a l’aire, no per la situació a Corea on s’està fent una gestió impecable de la pandèmia, sinó perquè molt em temo que Corea no ens permetrà l’entrada al venir des d’Espanya. Però tot això són suposicions, per tant tampoc cal donar-li massa voltes.

Bé, sense més dilació, us porto el diari del viatge a la Costa Oest d’Estats Units, que m’atreveixo a dir que va ser un dels viatges més bonics de la nostra vida. Tant de de bo gaudiu llegint-lo o si més no, us distregui una mica de la crisi sanitària actual.

San francisco premium icon DIA 1 – Volem cap a San Francisco!

Ens vam despertar d’hora, com de costum, molt abans que sonés el despertador. Portàvem més de 10 mesos anhelant aquest viatge i per fi, el dia havia arribat. Per seguir la tradició, vam anar a esmorzar a la Dolceta. El dia abans ens havíem acomiadat de la família així que en pic vam acabar d’assaborir l’últim sorbet de cafè, vam emprendre camí cap a Cerdanyola, a casa dels nostres amics, Nona i Bernat, que feia uns mesos havien fet un viatge xulíssim pels parcs nacionals d’EEUU i ens van explicar varies anècdotes i ens van donar varis consells. A més, ens van regalar el seu Anual Park per poder entrar a gairebé tots els parcs nacionals. (Tenim mil ganes de veure’us).

Desprès de passar una estona súper agradable amb els nostres amics,  vam prendre camí cap a l’aeroport. Al moment de fer la facturació ens vam trobar amb una sorpresa totalment inesperada: ens comuniquen que les autoritats nord americanes sol·liciten que l’Aleix sigui sotmès un control extra per poder entrar al país, i la senyora de personal de terra de Level remarca varies vegades el codi SSSS que diferència el seu bitllet del meu, també insisteix en que siguem mol (molt) puntuals a la porta d’embarcament.

No ho vam poder evitar i vam fer el que no s’ha de fer mai en aquestes situacions: preguntar-li al senyor Google què coi significa ser passatger “SSSS”. Vam descobrir que SSSS eren les sigles de Secondary Security Screening Selecction i que era una mesura que s’havia implantat arran els atemptats del 11S. Vam llegir experiències de tot tipus, algunes ens tranquil·litzaven però d’altres ens generaven un nus a l’estomac. Nosaltres intentàvem calmar-nos sempre ficant-nos al pitjor “el màxim que pot passar és que ens facturin de volta a casa, el important és que estem sans i estalvis” però uf… Quin mal feien aquelles paraules dites en veu alta.

Si en un situacions normals ja som els frikis de la puntualitat, ens podeu imaginar plantats com claus a la porta d’embarcament una hora abans. A mesura que van anar arribant els altres passatgers, ens va relaxar el veure que l’Aleix no era l’únic, sinó que hi havia fins a una vintena de persones que també havien de passar aquest control. Què diguin el que vulguin, però les desgràcies compartides sempre són menys desgràcies.

Els van portar a un espai habilitat per aquest tipus de processos i van fer un control exhaustiu de l’equipatge, desprès de comprovar estrictament la seva identitat. Va ser molt menys del que esperàvem, de seguida, vam poder pujar a l’avió.  Ara només faltava, el que ens tenia més preocupats: el control per entrar al país un cop aterréssim als Estats Units.

Ja acomodats als nostres seients, els pilot comunica que una roda no està en condicions i que s’ha de canviar abans d’enlair-lar-nos, sortiríem amb una hora de retard i jo només pensava “mareta, una hora més d’angoixa” però per fora intentava dissimular per no ficar més nerviós a l’Aleix.

La nostra primera experiència amb la companyia Level va ser més que fantàstica: vam volar amb un A330 força nou i el servei dels tpcs va ser genial. Per ficar-li la guinda al pastís, ens van servir menjar quan havíem agafat la tarifa més bàsica de totes que no li incloïa. Nosaltres, ben honests els hi vam dir que no ens en corresponia, però els tpcs van insistir que Mr Florensa i Ms Carrera sortien a llista, així que desitjaven que gaudíssim de l’àpat.

Entre una cosa i l’altra, les 12 hores de vol em van passar molt més ràpid del que creia, i quan me’n vaig voler donar compte ja sobrevolàvem la bella ciutat de SFO.

Per sorpresa nostra, el control per entrar va ser molt ràpid, al no ser “família legal” el fem per separat. A l’Aleix no li van dir ni res i a mi simplement  em van preguntar per la durada i quins llocs visitaríem durant la nostra estada, tot seguit em van entregar el passaport desitjant-me una feliç estada als Estats Units. Ni rastre del famós control “SSSS” que tant ens havia preocupat, com sempre la majoria de les coses per les quals ens capfiquen no acaben succeint, i no aprenen mai.

Era tard i només volíem arribar a l’hotel per ficar-nos al llit, per fer-ho vam agafar el BART (el metro de SFO) que per 9$ i en poc més de 30 minuts ens deixava al centre de la ciutat, a pocs minuts caminant del nostre hotel.

HOTEL SAN FRANCISCO

L’allotjament a SFO és caríssim, feina vam tenir a trobar una cosa decent a un preu més o menys acceptable. Finalment i desprès de molta cerca, vam reservar l’hotel Hi San Francisco Downtown Hostel en el que ens hi vam quedar dos nits i ens va costar 112€ per persona amb esmorzar inclòs.

Botón de reproducción icono gratis  HOTEL SAN FRANCISCO DOWTOWN HOSTEL

Botón de reproducción icono gratis  DESCOMPTE PELS MILLORS LECTORS DEL MÓN DE 15€ PER LA VOSTRA RESERVA A BOOKING

Bé, fins aquí el nostre primer dia de viatge a la costa Oest! Moltíssimes gràcies per llegir-me i molts ànims a tots! Ens en sortirem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s