Dia 12 – Postals des de Chefchaouen

He passat tan mala nit degut als meus problemes intestinals que quan el despertador ha sonat a les 6:15 gairebé moro entre terribles sufriments. Tot i això, la voluntat hi ha sigut: d’un salt m’he posat a la dutxa per intentar desvetllar-me però no hi ha hagut manera. Desprès de la dutxa, m’he estirat 5 minutets i m’he quedat ben dormida. M’he perdut la preciosa sortida del sol des del mirador Bouzafar.

FCF29821-5332-45DF-9C89-FADEF19DFE58

 

 

Dormir una estoneta més m’ha sentat a glòria, a les 9 havíem quedat amb la family per esmorzar però abans, el Carles, l’Aleix, la Irene i jo hem anat a fer una volteta pel poble per tenir una estona d’intimitat amb ell. Els marroquins no es caracteritzen per ser bons matiners, així que hem viscut un moment molt especial: la màgia de Chaouen exclusiva per nosaltres.

photo-2019-07-27-12-40-48

img_5941

photo-2019-07-27-10-01-12E05D0994-EB31-42CF-A124-C3DFB8C2F34E

Altament recomanable posar-se el despertador per poder recórrer el poble i gaudir d’aquest moment d’intimitat on regna el silenci que més tard s’omplirà de pura vida.

fea620df-0df2-430a-a34f-80dcf1ff0871-1

També és el moment ideal per fer-vos fotos posturetes, ja que més tard arribaran els autobusos plens d’asiàtics i plantaran els seus trípodes per tot el poble.

A les 9 ens hem trobat amb la resta de la família just davant de la cafeteria on havíem quedat per esmorzar. Ens hem demanat algunes pastes i cafè o suc de taronja. Ens ha costat poc més d’un euro i mig per persona. Quan vam organitzar el pressupost de viatge comptàvem amb que Chaouen fós un dels punts més cars del viatge ja que és un lloc molt turístic però res més lluny de la realitat.

Avui, dia 26, és el Sant de l’Anna Chen i li tocava un regalet que l’ha omplert d’alegria. Avui ha pogut complir un dels somnis de la seva vida (desprès de viatjar a Corea que òbviament és el primer) que és el de portar ulleres. Si us plau, no em digueu que no li senten de fàbula.

D0C2A167-D2A3-4B61-82E2-4AAFD32FF964.jpeg

Marroc i Espanya comparteixen centenars d’anys d’història i això es palpa en molts àmbits. Una mostra més és l’estreta relació entre Chefchaouen i Espanya, ja que va ser fundada principalment per musulmans i jueus exiliats de l’Al-Andalús, per això passejar per Chefchaouen et transporta a qualsevol poblet andalús.

BF8446B1-CCDF-49DB-B0BB-BA9DC499432D

Al segle XX, l’exèrcit espanyol va prendre la ciutat per utilitzar-la com a base de les seves tropes fins l’any 1956, any en què Marroc va assolir la independència de França i Espanya. És per això que gairebé tots els habitants de Chaouen, i en especial la gent de tercera edat, parlen un perfecte espanyol.

4127AAAF-002B-4565-B457-5E89F82E5A10

Hi ha diferents punts turístics a visitar però el millor plan és passejar sense rumb i perdre’t pels carrerons de la medina. Encara que hi visquin més de 40000 persones, és petita i acollidora. Podeu oblidar-vos de Google Maps i centrar-vos exclusivament a gaudir de l’encant de Chaouen. Això sí, porteu el mòbil ben carregat de bateria perquè no podreu deixar de fer fotos… Cada raconet és digne de postal.

Hi ha diferents hipotèsis sobre el motiu pel qual el poble està tenyit de blau, d’una banda es creu que els jueus la van pintar d’aquest color per marcar la clara diferència amb el verd característic dels pobles àrabs. De fet, només hi ha una sola porta verda en tot el poble. Nosaltres la vam trobar!

1A7BB040-1E5E-4F22-8981-0CB102FBEFF2

Però la que cobra major força és que al seu moment es va pintar com a mesura per repelar els mosquits. Una costum que s’ha anat mantenint fins a dia d’avui.

438E7CC1-93E2-4CA8-B365-F69FBE3C3B79

… I EL PREMI, A LES FOTOS MÉS XULES DEL VIATGE SÓN… 💙

A3BBD240-D44B-4A6A-A014-C4C4ED38E127photo-2019-07-26-19-02-51

Sobre les 12 del migdia, els “retortijons” podien amb mi així que l’Aleix m’ha acompanyat a l’hotel on ens hem estirat una estona i he dormit una estoneta. Mentrestant, la resta de la família es prenia un caprixet: les germanes un tatto d’henna i el Dylan s’ha escollit un tambor bereber que li encanta tocar a totes hores… Com us podeu imaginar, la família estem encantadíssims amb la seva nova adquisició.

D3DE4292-AD40-4C53-AC2A-4D2707A094AD

6350F91D-E7D6-4F73-811C-E80C5645FDDF

A l’hora de dinar ens hem retrobat a la plaça Outa el Hammam on hi ha molta varietat per menjar. El dinar ha costat uns 3€ per persona i els que estan bons de la panxa desprès s’han comprat un gelat Magnum que ha costat gairebé el mateix.

6CA61C20-4AAD-4C53-B88A-C27185A1A627

Sobre les 15:30 ens hem retrobat a la porta amb el Hamid i el Mohamed per portar-nos a la següent parada, la penúltima del viatge, Asilah, una bonica ciutat de la costa atlàntica. El trajecte ha sigut més llarg del previst, ja que just ha coincidit que el Rei de Marroc es traslladava de Tanger a Tetuan tallant així gran part de les autopistes. Jo he aprofitat per avançar amb el blog…

90C065AF-1F4A-40A8-AC5A-702DBFB2BBB3.jpeg

Hem aparcat fora de la medina, ja que dins els carrers són molt estrets i el nostre super bus no podria maniobrar bé i l’Hamid ens ha acompanyat fins l’hotel, on pernoctarem aquesta nit.

L’hotel que és com un apartament és molt bonic i a més, desprès de la nostra reserva van penjar el cartell de COMPLETO. Un luxe tenir-lo tot per nosaltres. El propietari és un senyor francés que avui no hi era, però hi treballa un noiet jove que és un autèntic encant.

Hem sortit a passejar per la medina per tenir una primera presa de contacte amb el poble i ens ha encantat. Què m’agrada a mi un poble coster amb façanes blanques, portes blaves i bé de plantes.

3FA68259-043D-4930-93DC-8A3657BA1F06AF9659B8-34E9-423B-A22C-EF45215D87F4A9EE6CFD-2072-473A-85A7-79E4013B0674

Els pares han regalat als que no s’han fet cap tatto de henna ni s’han comprat cap instrument musical, és a dir, al Carles i L’Aleix la nova samarreta del Barça.

També n’hem comprat una altra per portar-li al Raul perquè el trobem molt a faltar.

2B9A16A9-C1EC-472A-B631-61A8E5E36D3F

A l’hora de sopar, hem trobat un lloc a primera línea del mar on per la cara del Pare podreu deduir que hem menjat realment bé.

Amb la panxa plena, hem tornat fent un agradable passeig cap a caseta. Quin gustet, posar-te al llitet i haver-te de tapar amb el llençol… Desprès de la calor que hem arribat a passar, la brisa marítima sent a glòria… Petits plaers de la vida.

Dolços somnis💫

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s