Dia 11 – El metge em ve a visitar a l’hotel, el Raul ha de marxar i arribem al Poble Blau.

Nota 1: Durant el viatge vaig rebentar els 10 GB que havia contractat amb Orange només aterrar al país, a més, el Wifis dels hotels tenien una senyal dèbil així que per no atabalar-me vaig deixar de penjar el blog. Gràcies a tots els bonics comentaris que m’heu fet arribar aquests últims dies he decidit acabar-lo un cop el viatge ja s’ha acabat. Espero que us agradi.


Una picor horrible a la zona alta dels malucs m’ha despertat. No li he donat molta importància i com ja eren prop de les 7 del matí m’he posat sota la dutxa. Al sortir, l’Aleix i la Ju, els meus companys d’habitació, encara dormien així que per no despertar-los he anat a la zona comuna de l’hotel. Allí m’he trobat la Cris i li he comentat que em picava la zona del glutis, només per la seva reacció quan m’ho ha vist he sabut que era més serio del que em pensava.

S’ha activat l’alarma d’emergència i en un moment, tota la família estava reunida al menjador. Tots estàvem d’acord que s’havia de trucar a l’assegurança perquè ho veguès un metge. Després d’un parell de trucades i una horeta d’espera, el doctor ha trucat al timbre de l’hotel. M’ha visitat a l’habitació i resulta que és una picada d’un mosquit poc comú a Europa que m’ha reaccionat malament i s’ha extés per tota la zona. No hi ha res pel que preocupar-se. M’ha receptat un antihistamínic.

Nota 2: Aquesta és la meva cara dient-li a la mare que no faci fotos jajajaja.

E6410DC6-6FB9-462D-B13C-C509DA1E3E47

Després de la visita, ens hem hagut de despedir del Raúl que ha de tornar cap a Girona per obligacions laborals. Ens sap molt greu que marxi però alhora molt contents de poder haver compartit tots aquests dies amb ell, ja que en un principi creiem que no podria venir en tot el viatge.

Hem continuat la nostra ruta pel país, el nostre destí d’avui era el famós poble blau però abans d’arribar-hi aprofitaríem per fer un parell de parades i conèixer nous indrets d’aquest meravellós país. Per amenitzar el trajecte, una mica de karaoke… El Hamid ens ha mostrat que clarament és el rei de les tarimes.

La primera parada ha sigut a Meknes, una de les quatre ciutats imperials, on hem visitat els punts turístics més importants.

El Hamid ens ha invitat a provar la fruita del cactus! Per fi, l’hem provat! Portàvem dies veient que els locals en mengen molta i ens veia molt de gust tastar-la.

Després de la visita, hem continuat el nostre trajecte aprofitant per parar a dinar a un restaurant de carretera. El pare s’ha menjat, segons ell, el millor xai de la seva vida.

La segona visita ha sigut Volubilis, les restes arqueològiques millor conservades de tot Marroc i és que no sé sabíeu que el pare és el fan boy dels romans? Porta tota la vida llegint sobre ells i podria escriure una enciclopèdia. Li encanten, els idolatra, són la seva civilització preferida i creu que els hauríem de tenir com un referent. No podíem passar de llarg davant de l’antiga Volubilis. L’entrada costa 70 dirhams els adults i 40 dirhams els infants. A sobre, el noi de la guixeta era dur de pelar, ni parlar-ne de discount for big family.

A l’entrar, un guia ens ha ofert els seus serveis: “sólo por 20 euros una guia muy completa de una hora, sólo per 20 euros amigos”. Cert és que per aquest tipus de visites és requereix d’un guia perquè tret del pare que és expert en la matèria, la resta només veiem pedres. Així que desprès d’una negocació l’hem contractat per 8€.

Nosaltres crèiem que havíem triomfat però el veritable crack de la situació ha sigut ell, que no en tenia ni papa d’espanyol. Únicament sabia les paraules que ens havia dit minuts abans per vendre’s com al millor guia 😂. La nostra cara ha sigut un poema quan ha començat el discurs en un idioma inteligible, que podria tenir algun tret en comú amb l’italià. A sobre, al pobre home li faltaven dents i la feina era nostra per entendre una paraula. Ha sigut molt divertit, gràcies al pare i alguna paraula que li pescàvem anàvem interpretant l’explicació.

Per fer més surreal la situació, se’ns ha acoplat al tour un noi local que ell sí que entenia al guia i no ha pagat ni un cèntim de dirham.

La veritat és que el guia s’ho ha acabat currant molt i s’ha merescut una bona propina, només per la bona estona i el fart de riure que ens ha regalat.

Després de poc més d’una horeta de cotxe hem arribat al famossíssim Poble Blau, Chefchaouen, la Perla Blava de Marroc, parada obligatòria de tots els instragramers del món. Quina decepció quan l’hem vist des del la Cima…. Però si no és blau!

Primer de tot, ens hem instal·lat al nostre aparta-hotel per aquesta nit. Caramba. És el triple de gran que casa nostra! I a sobre, té unes vistes espectaculars!!

Hem sortit a passejar pel poble sense rumb perdent-nos pels seus carrers i gaudint del seu encantant… Al centre de la medina no hi cabia ni un afiler.

Hem sopat per 2,60€ per persona a un restaurant prop de l’hotel. El Carles, el Dylan i l’Aleix estan menjant shawarma per sobre de les seves possibilitats.

Un cop sopats, cap al llitet a dormir que demà ens volem aixecar d’hora per veure sortir el sol !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s