Dia 10 – El dia que la policia de Fez ens va escortar fins al Mcdonald’s i ens va tornar cap a l’hotel.

Ens hem despertat sobre les 8 ja que no se servia l’esmorzar fins les 9 del matí. Com els agrada dormir en aquest país! Pobres alemanys quan venen de vacances aquí es deuen morir sense poder esmorzar fins aquestes hores. L’esmorzar molt bé, senzill però ben complert, ens ha deixat satisfets. Heu provat mai un Danone de pistatxo?

F003F283-795B-4852-8B6C-1DBE8FF321BF.jpeg

Hem passat el matí visitant els principals punts turístics de Fez:

  • Les Adoberies:

C7BF1E0B-F47D-4A39-BF22-6506881DC9E6AB366C60-C4C7-4008-8C02-EFF4CE9FC8607FD7CF6C-9EFC-44B5-80B5-FFD8EDF0CF86

A5CCFDBD-1886-401C-9ED0-AFC29B117E6F

  • La medina:

1D5E13EC-D31C-4AE0-87FE-9B74CD50CB71

A37826C3-679A-4604-971F-30633F70EF9DA6445803-972A-49B5-BDD1-6BAB5E182DBD

  • La Porta Bab Bou Jeloud:

CD1E37CB-8793-4F2C-8353-88564042EF10

10A72B54-C43A-45E4-A4C0-85932D68EB48A4A35237-2CF1-4126-8666-4C728B99158C

  • Madrasa Bou Inania:

94C61172-6BF8-4AE0-A0FD-A64E3843DB7E

5778325A-A86C-4E46-A68F-05C14D9E1AB8

  • El zoco

4FDACEDE-C9CF-42BB-B861-D5C23D39674402D943E5-ABF6-41DB-8ADB-2475CD4884F523C6A298-1A6D-4AFD-8652-1FC2258A41C96003148F-E264-4665-A8EF-44252D8ABAD9

Ens ha costat molt trobar un lloc on dinar, finalment hem comprat uns sandwichos i ens els hem menjat l’hotel. Desprès de dinar ens hem quedat a les habitacions descansant, el termòmetre marcava 38 graus i sortir a perdre’ns per la ciutat quedava totalment descartat. El Dylan ha aprofitat per ficar-se al dia amb el diari del viatge.

No volíem marxar del Marroc sense provar un hammam, que en àrab significa bany. No es tracta d’una qüestió sinó que va molt més enllà: són un ritual de relaxació i meditació. Els tradicionals solen estar situats aprop de les mesquites perquè els musulmans sovint fang un rigurós ritual per realitzar l’oració de forma neta i pura. Arran d’aquestos han sorgit els turístics, que és on hem anat nosaltres, a un 100% GUIRI ja que avui estem de celebració, ja que no tots els dies el pare compleix “45” anys. A la carta, el massatge marcava 400 dirhams per persona i hem regatejat sense matar-nos-hi massa 100 dirhams per persona. Això vol dir que el podríem haver tret per la meitat però per fer-ho has de tenir temps i don de negocació i nosaltres d’això no en sabem.

00129B0A-4ED1-4EA5-A48C-7DCEFF7ED8C2

70EDCAD0-1965-4AEF-B751-7D9F81A6D43F

El bany ha consistit en una exfoliació inicial amb el guant negre (kassa) que m’ha fet una mica (molta) de pupa, sobretot a la part de les popes. Hi deuria tenir molta ronya. Desprès de l’exfoliació, ens han netejat amb sabó negre (beldi) fet a base d’oliva negra, deixant-lo actuar uns 10 minuts. De mentre ens han netejat el cabell amb un placenter massatge i desprès ens l’han esbandit amb una palangana, just com ens feia la Mare quan èram petites… La melancolia ha recorregut per les meves venes… Deprès de la neteja profunda i per culminar l’experiència, un massatge per tot el cos a base d’oli d’argan. Una experiència meravellosa…

 

FBC81B84-53BC-43AA-8D66-E345D5C99F4337542479-E643-4B6B-8E62-C5BE936ED44AA48FEC44-D97E-4FF2-820A-30158A8F818C

La mare, la Gemma i l’Afri no han volgut hamman, a canvi s’han fet un tatto de henna.

68F3D106-D319-4A14-B6DF-52731829358BC9AC6611-BFF7-425F-A3B0-B7F3E9F132F5FBD65BDC-ABCD-44D3-9EB6-776ED1BAC831

NOTA 1: Em sap molt de greu no tenir cap document gràfic de tot el que ha passat a continuació però ha sigut tan surreal que no he tret ni el mòbil de la motxilla:

Ben pulits i relaxats, hem decidit conèixer la part nova de la ciutat, pensàvem que es trobava més a prop així que hem anat caminant. Per arribar-hi, hem travessat una llarga variant. En una d’aquestes passa una furgoneta de la Securé National i quan ens veu, afluixa el ritme i va avançant al nostre pas sense treure’ns mirada de sobre. Nosaltres comencem a preocupar-nos perquè no sabem si estem fent alguna cosa malament i ens sentim intimidats. Finalment, aparquen més endavant i ens criden. Nosaltres obeim i acudim ràpidament, ens pregunten què estem fent caminant per aquella zona, li comentem que tenim ganes de conèixer la part nova de la ciutat, que sabem que hi ha centres comercials i ens ve de gust sopar al McDonald’s. Aleshores ens diu que ens hi acompanyaran perquè la variant no és segura per 14 turistes amb nens i ens diu que sobretot a la nit no tornem per allí caminant. També ens pregunten si volem que els nens pugin al cotxe ja que encara falta un bon tram i es cansaran. Nosaltres comencem a desconfiar i ens neguem amablement.

Desprès de caminar una bona estona, amb el cotxe de polícia a 10 km per hora al nostre costat, arribem al centre comercial i els polis paren tot el trànsit perquè nosaltres puguem travessar una carretera enorme. Ens despedim d’una punta a l’altra de vorera. Un dels dos polis ens envia un petó amb la mà i nosaltres no donem crèdit de la situació.

Un cop al centre comercial, fem dos grups els que volen anar al Pizza Hut i els que volen McDonald’s. Sopem i al acabar ens re-trobem. El centre comercial ja tanca i nosaltres, seguint les indicacions dels polis, parem a dos taxis. Gairebé no parlen ni francés i ni espanyol, i molt menys anglès. Els donem l’adreça de l’hotel i ens diuen que no ens hi porten. Nosaltres flipem. En parem un més i diu que sí, però com a màxim 3 persones. El que suposa que hem d’agafar 5 taxis sense tenir la certesa que tots ens deixaran al mateix punt, quan la medina està composa de milers de carrerons laberíntics. Impossible no perdre’s.

Comencem a ficar-nos nerviosos i, a sobre, per fer més estressant la situació ens acorralen 4 o 5 nens demanat-nos limosna. No paren de mirar-nos les rinyoneres i els diem de totes les maneres possibles que fotin el camp però no hi ha manera. Comencem a barrejar l’opció de tornar caminant però hi ha més d’una hora de trajecte i és tot fosc i, a més a més, no ens fa gens de gràcia per l’advertència del poli.

Entro al centre comercial en busca d’algú que ens ajudi, les llums ja estan apagades i només em trobo a un segurata que em diu que el centre comercial ja està tancat. Li demano ajuda “MY family and Me need help. We want back to hotel but taxis Don’t want”. Em veu nerviosa i ràpidament ens ve ajudar. Ens aconsegueix un tuk-tuk que accepta portar-nos a l’hotel. No hi cabem però ens és igual. El segurata no ho veu clar i diu que millor dos tuktuks.

Just en aquell moment, tornen a passar els dos nostres amics de la Secure National i ens piten, veuen que està passant alguna cosa estranya i al moment paren. El segurata i el del tuktuk flipen però els diem que no es preocupin que són nuestros amigos. El del tuktuk desapareix sense que ens en donem compte, suposem que no deuria tenir llicència.

Baixa el poli veterà i ens pregunta què està passant aquí. Nosaltres li expliquem que volem tornar a casa però els taxis no ens hi volen portar, que ens hem de dividir en 5 grups i no tenim la certesa que ens deixin a tots al mateix lloc. A sobre, se’ns ha acabat la tarifa de dades al mòbil i no tenim com comunicar-nos en cas de separar-nos. Ens diu que no ens preocupem, que res de tuktuk que podríem tenir un accident, que ell s’encarregarà de gestionar-ho tot. Al moment, parla pel walki-talki i al segon arriben dos quads amb dos polis més. El nostre amic diu que ha de marxar però que no ens preocupem que ha sigut molt explícit donant les instruccions als dos polis del quad. Que ens aconseguiran 5 taxis i que ens garanteixen que ens deixaran tots al mateix punt. Nosaltres no entenem res de res, ens està semblant tan surrealista que desconfiem però viatjar t’obliga a confiar amb desconeguts així que jo abans que marxi li suplico “plis family together always” per si tenen segones intencions canviïn de parer per pena.

Però tot va sortint tal i com el nostre amic poli ens ha dit, els polis dels quads van parant taxis i els donen instruccions amb àrab molt concretes. Nosaltres no entenem res però no ens queda cap altra que dividir-nos en grups i anar pujant als taxis que van sortint. Nosaltres ens despedim com si no ens haguèssim de veure mai més per si de cas. Però resulta que som uns drames i uns paranoics i finalment tots els taxis ens porten al mateix lloc i desprès d’uns minuts tensos anem arribant tots a la mateixa plaça i la family torna estar always together!

De camí a l’hotel, compro les meves xocolatines prefes perquè es diuen com jo i pugem tots plegats a dalt de la terrassa a parlar i fer-nos uns bons riures comentant l’aventura que ens ha passat avui.

6F241D01-7138-4C55-9A00-55804D3B0630

Molt bona nits a tots i moltes gràcies per llegir-me! Si us ha agradat, no oblideu compartir el post.

Un pensament sobre “Dia 10 – El dia que la policia de Fez ens va escortar fins al Mcdonald’s i ens va tornar cap a l’hotel.

  1. Judith diu:

    Mare meva! A mi em passa això i em moro… sort que la policía va estar a l’ aguait pwrquè si os van dir que no era segur i a més els taxis no hi volien anar a aquelles hores ves a saber! Bueno ja teniu una anècdota més que contar. A seguir gaudint i felicitats al pare!😘😘

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s