Dia 9 – Ens despertem al desert i anem de Merzouga fins a Fez.

Despertar-se en mig del desert ha sigut màgic. Quan s’acabi el viatge, tinc feina a assimilar i pair tot el que hem viscut junts aquest dies. El que de moment si que sé del cert és que aquesta experiència va directament guardada als grans èxits de la meva vida, conjuntament amb els meravellosos tres dies que vam viure al nostre klotok a la selva de Borneo. Ara, la tortuculis amb la que m’he aixecat del llit també és apoteòsica, però amb les vistes que he tingut només saltar del llit tot es veu i es porta d’una altra manera.

El trajecte de tornada a l’hotel ha sigut tot una aventura travessant les dunes amb 4×4, les 3 cagades de la família (la Mare, la Ju i jo) anàvem juntes al mateix cotxe i ja estàvem en mode drama donant-nos la mà mentre el cotxe es quedava clavat a l’arena. Un manat de dromedaris ens han donat la millor de les despedides.

Només arribar a l’hotel, el Mohamed ja ens esperava per rebre’ns. Hem fet el Check-out i ens hem acomiadat de tot el personal de l’hotel. Si mai veniu al desert us recomano amb la mà al cor aquest hotel. Ens han fet sentir en tot moment com a casa, sobretot el Mohamed i l’Ali que han estat super pendents de nosaltres. La veritat és que l’hospitabilitat amb la que ens estan tractant a Marroc no l’hem trobat en lloc a Europa.

Avui tocava dia de carretera, ens esperaven 469 km a 90 km per hora i fent parades cada 2 horetes. La primera parada ha sigut en un mirador per veure una panoràmica del Vall del Ziz, un enorme palmeral de més de 150 km de llargada. No em digueu que no us recorda, salvant les distàncies, al Grand Canyon del Colorado? Que per cert, falta poc més de 2 mesos pel que pugui veure en directe.

Sobre la 1 del migdia, i amb el cul ben quadrat, hem parat a dinar. Venga, va, us deixo dir a vosaltres el que hem dinat… Sí, sí, ho heu endevinat. Una amanida, un cuscús, un tajin i un plat de síndria i meló.

Hem continuat el nostre trajecte, ja cada cop més aprop del nostre destí final, però hem aprofitat per parar al Bosc dels Micos Macacos per estirar les cames i passar una agradable estona veient com es treien els pollets els uns als altres, com jugaven i com s’esbarallaven o escenes tan tendres com una mare mico alletant al seu bebé recent nascut.

Més endavant hem fet una parada a Ifrane, coneguda com la Suïssa Marroquí, un poble i estació d’esqui fundat l’any 1930 pels francesos com destí vacacional. Avui en dia, és residència de la classe més alta del país, si no és època d’esquí i no tens molta money, l’únic plan que tens és el de passejar per la ciutat on sentiràs que no estàs a Marroc. Doncs aquí, el caos no existeix, predomina la calma i el silenci absolut, les medines passen a ser enormes avingudes ajardinades, les cases estretes passen a ser enormes cases de muntanya. Nosaltres hem fet una volta i un gelades de 50 cèntims per refrescar-nos.

Sobre les 6:30 de la tarda hem arribat a Fez, el nostre hotel està situat en plena Medina, i els cotxes no hi poden entrar així que el Hamid ha trucat al propietari de l’hotel prequè ens vingués a recollir a una plaça central. Al moment del Check-ni ens hem trobat amb un petit problema i és que nosaltres vam fer la reserva per 14 persones (9 adults i 5 nens) però no sé en quin moment algú va pensar que als menors de 12 anys no els hi feia falta llit. Així que només teníem 11 llits, finalment ho hem arreglat amb el senyor de l’hotel que ens ha ficat 2 sofàs llits. El tio de l’hotel és el personatge màxim, li hem posat com a sobrenom el “Brujo”.

L’hotel no pot ser més bonic, és tipus riad, típica construcció en la qual tot es distribueix en torn al jardí central, en aquest l’aigua i els mosaics sempre hi son present. A més, la terrassa de dalt té unes vistes impressionants.

Hem sortit a passejar per la medina i cansats de dinar fora, hem comprat unes pastes i fruita per fer un pícnic a la terrassa de l’hotel amb les fantàstiques visites de la ciutat de fons, tot amenitzat pels cants de l’iman.

Avui, al passar tantes hores al cotxe ha sigut un dia més de relax, que també va bé, però no us preocupeu, que l’aventura continua… Ara a Fez!

Moltes gràcies per llegir-me i si us agrada el blog compartiu-lo amb els vostres amics!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s