Dia 8 – El Pare Jaume casi s’estrella amb el quad en mig del desert i dormim amb una haima.

Fotos xules: @carlesrgm i @criscl5

Bon dia!! Avui si que he dormit bé i per començar encara més bé el dia l’hotel ens has sorprés amb un deliciós esmorzar estil bufet lliure. Ahir la nit vam comentar-los-hi que ens agradaria fer un tour pel desert amb quad i ells mateixos s’han encarregat de gestionar-ho tot. A les 10 havíem d’estar preparats perquè ens vindrien a buscar. I així ha estat, amb una mica de retard, com tot aquí però la prisa mata amiga.

A l’arribar ens han demanat els passaports per fer-se’n una fotocopia i ens han fet firmar un document conforme complíriem en tot moment el que ens diguèssin els monitors i que passaríem sempre per la ruta que ells ens indiquèssin. Si acatàvem tot el firmat, ells es farien càrrec de nosaltres si passava alguna cosa, en cas contrari ens hauríem d’atendre a les conseqüències. Desprès, ens han fet una classe sobre com funcionaven els quads i ens han repartit els cascos i les ulleres. Ja sabeu que jo sóc una cagada per aquestes coses i estava nerviossíssima.

Els quads estaven classificats de la següent manera: Mare i Anna Chen; Pare i Àfrica, Cris i Gemma; Judit i Irene; Raúl i Dylan; Carles i Eva i per l’últim l’Aleix i jo. Portàvem un noi al davant i un noi al darrere que ens anirien controlant en tot moment. Comença l’aventura, tret de sortida, surt la Mare, PATAPUM! No arranca. El noi li torna a explicar per segon cop, finament ho aconsegueix, però la primera curva i no gira, tira tot recte direcció bancal. Per sort, el nois no podien estar més atents i han anat corrent a socórrer-la i a tornar-li a explicar com s’ha de girar el quad.

En segon lloc, arranca el pare i l’Afri com a copilot, la primera curva perfecte, però quan tocava la línia recta comença a girar en rodó. Podeu visualitzar-me a mi tancant els ulls pensant “ai mare, Sílvia, que vas contractar l’assegurança sense el suplement d’esports d’aventura i com passi alguna cosa no ho cobrirà”. Les cames em feien figa. I és que no hi havia moment que anés recte, ell deia que la direcció del quad no funcionava però la realitat és que era una excusa barata perquè els nois els havien comprovat tots abans de començar.

Hi ha dos tipus de rutes, unes que travesses dunes altíssimes i una on vas per les més senzilles, els nois ho decideixen en funció de com et veuen manejar el quad. Òbviament nosaltres hem fet la de principants i ja podem donar gràcies perquè jo cada cop veia més clar que els nois ens dirien “amigos mejor volvemos, nosotros ya os devolveremos el dinero”.

Però poc a poc li hem anat agafant el truquillo, ens hem relaxat i hem pogut gaudir, ara sí, de l’impresionat desert del Sàhara. Ha sigut espectacular. De veritat, el lloc més màgic on he estat mai. No sé si és perquè des de fa més de 20 anys un lligam molt especial ens uneix amb els Campaments de Refugiats dels Sàhara però he tingut durant tot el trajecte papallones a la panxa.

Hem parat al mig de les dunes i els nois, què són molt majos, ens han fet un reportatge fotogràfic. La panoràmica era espectacular, sé que sóna repetitiu però no trobo les paraules per expressar-ho. La Cris no ha deixat de tenir pell de gallina des que ha trepitjat l’arena fins que ha aparcat el quad.

El camí de tornada ha trascendit sense incidències importants a destacar. Quan hem arribat ens hem fet una foto de record amb els nois de l’empresa que hem contractat. Us ho recomanem encaridament, no és una activitat econòmica (30€ per persona) però de veritat val la pena.

Entre una cosa i l’altra se’ns ha fet tot el matí. Hem arribat a l’hotel i directes a dinar que ja se’ns havia obert l’estòmac. La mateixa tònica que cada dia: una amanida i un tajin de pollastre del corral de l’hotel i de postre, síndria i meló. Desprès de dinar, cap a la pisci per no morir axixarrats de calor. Hem fet lluites de castells i també concursos de tirar-nos de cap i de tombarelles.

A les 6 havíem quedat perquè ens passessin a recollir per viure una de les experiències més boniques de la nostra vida: dormir en una Haima en mig del desert. Per arribar-hi, hem fet dos grupets: per una banda, el Pare, la Mare, el Carles i el Raúl que volien anar amb camell fins al campament, i per l’altra, les germanes i l’Aleix que hem preferit anar amb 4×4. Pel que ens han explicat, la travessia amb camell ha sigut una super aventura gràcies al pare que sofria per la seva esterilitat.

Els que anàvem amb 4×4 hem arribat força abans, i mentre esperàvem els altres, hem pogut gaudir d’una de les postes de Sol més precioses de la nostra vida. Simplement espectacular.

Començava a fer-se fosc i la resta de membres de la família no arribava… Quan ja queia la nit han arribat… Ens hem ficat tan contents que se n’ha enterat tot el Sàhara!

El campament és xulíssim, disposem de 4 haimas amb 1 llit de matrimoni i 2 llits individuals, amb bany amb dutxa. Com podeu veure, d’autèntic no en té res pequè fins i tot hi ha llum corrent. Ah, i xarxa 4G amb més cobertura que a qualsevol poble de Lleida. Compartim hotel de 5 estrelles amb uns joves d’Itàlia, una família coreana adorable i una parella de Truquía.

Hem sopat a la Haima principal el menú de cada dia (amanida, truita bereber i fruita) i desprès de sopar, música bereber per tots, la Irene s’ha desmelanat i ha ballat davant de tothom. Per mala sort, avui no hem pogut gaudir d’un cel estrellat ja que estava força ennuvolat.

Just quan anàvem a dormir s’ha girat una bona ventolera… Hem hagut de tancar la haima perquè entrava molta arena. Jo estava cagada, com sempre, però m’he hagut de fer la valenta davant del Dylan i dir-li que vingués al meu llit. Ens hem donat la mà i ell de seguida s’ha adormit. A mi em costarà una mica més, encara no hem crec que estigui dormint a un dels llocs més especials que hauré estat mai… La nostra bonica Haima en mig del desert…

Dolços somnis i no oblideu de mirar les estrelles i demanar els vostres desitjos. N’hi ha que es compleixen de veritat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s