Dia 6 – S’emporten a la Irene amb ambulància!

El Carles i jo vam quedar tant cautivats de la bellesa d’Ait-Ben-Haddou que no volíem marxar sense tornar-la a veure. Ens hem despertat a les 5:30 per veure com els primers raig de Sol l’anaven il·luminant poc a poc. Els colors durant l’alba són màgics. Ha sigut un dels moments més bonics del viatge.

Quan hem arribat a l’hotel ens hem trobat que el dolor de gola i d’orelles de la Irene havia anat més. Així que hem trucat a l’assegurança perquè ens gestionessin una visita amb el metge. Poc desprès, ens han trucat de l’hospital d’Ouarzazate, la ciutat més propera per preguntar-nos si necessitàvem que ens vinguessin a recollir amb ambulància. Nosaltres els hem dit que no feia falta que ens diguessin l’adreça de l’hospital per anar-hi nosaltres com vam fer quan el pare es va fer mal fent el Tarzan a Indonèsia o que vinguès un metge a l’hotel, com a Tailàndia quan la Cris va sofrir una reacció alergica a l’aigua i la van punxar al culet.

No sé si no ens hem entès o que, però al cap de no-res hi havia una ambulància esperant-nos davant de l’hotel i la Irene, vermella com una tomata dient “Per favor, quina vergonya, jo no pujo”.

Ens han portat a un hospital privat i ens ha atés un doctor molt agradable. Just el que sospistàvem: una inflamació i una infecció a les orelles. Prohibit banyar-se a la piscina durant els propers dies i antibiòtic, gotetes per les orelles i antiinflamatori. No hem pagat ni un cèntim de dirham. Per això, sempre s’ha de contractar una assegurança.

Hem comprat els medicaments a la farmàcia del davant de l’hospital, li he demanat factura a la noia de la farmàcia perquè l’assegurança ens ho reemborsarà. Abans de marxar, tots i sobretot la Irene li hem donat les gràcies al conductor de l’ambulància que no s’ha mogut del nostre costat per si ens feia falta alguna cosa.

Ouarzazate, és coneguda com el Hollywood del desert, per la seva estreta relació amb el cinema. Poc van tardar els productors de cine en donar-se compte que l’Atlas marroquí era l’escenari perfecte per centenars de pelis, tal va ser així que en pocs anys es va fundar un dels estudis més famosos del món, el Atlas Studio. Aquí s’han rodat pelis de suma importància com la Joia del Nil, Cleòpatra, Gladiator, etc.

Els estudis es poden visitar i l’entrada val 70 dirhams per persona, però nosaltres al no ser massa fanàtics del cine hem visitat el museu que ens ha costat, desprès de previ regateig, 210 dirhams for big family.

L’Àfrica, tot i que ha dit que ha sigut la seva visita preferida del viatge, s’ha endut una desil·lusió ja que esperava trobar-se de regal d’aniversari algun actor de La casa de papel o la Zulema de Vis a vis.

…Feliç aniversari Preciosa Àfrica…

Sobre les 12 del migdia hem pujat al nostre súper autobús direcció les Gargantes de Todra. Durant els trajectes em sento dins de Breaking Bad. Alguns miren series, d’altres escolten música, d’altres peten la xerrrada i jo aprofito per avançar el blog.

Hem dinat a un restaurant de carretera bastant turístic. La majoria de la família quan han vist “espaguetis con salsa de tomate” a la carta gairebé ploren d’emoció. Els homes s’han demanat un tajin de kefta i encara ara es llepen els dits. Jo m’he agafat un cuscús vegetarià.

Al cap d’una horeta aproximadament hem arribat a les Gargantes del Todra, avui ha coincidit que al ser dissabte hi havia molt ambient i, per tant, hi havia moltíssimes famílies que venen a passar el dia aquí per poder refrescar-se. Nosaltres de seguida ens hem integrat i ja semblàvem uns més.

Més tard, l’Hamid i el Mohamed ens han portat a l’hostal on hem fet el Check-in, on dormírem aquesta nit. Un hostal súper familiar. Ens ha donat la benvinguda el “grand-père” i la “grand-mère” amb un té i unes pastes delicioses. De veritat que en aquest país són molt bons amfitrions.

El pare està molt content perquè es pot comunicar amb tothom, ha refrescat el seu francés i ara no calla.

Ens ha explicat tot l’arbre genealògic de tota la família: un dels dos fills està casat amb una japonesa i viuen a Japó, ens ha ensenyat tot el reportatge fotogràfic dels nets que no podíen ser més bonics. L’altre treballa a l’hostal però just avui era fora amb uns clients, hem estat amb la seva filla Ouisa i el seu fill Mohamed.

Alguns s’han quedat a la terrassa de l’hotel jugant a cartes i d’altres hem anat a fer un tomb per Aït Baha.

Mentre passejàvem hem pogut veure de primera mà l’altra cara de Marroc. Com diu la meva amiga Anna Calvet, Marroc no només és un lloc on fer el postureta per Instagram, Marroc també és misèria, també són nens aprenent pidolar amb tots els idiomes existents abans que les taules de multiplicar, també són persones intentan sobreviure amb dignitat, també són persones que es veuen obligades a escapar de tot això al seu país veí.

Al tornar a l’hotel ens hem trobat que l’Ibrahim i la seva família ens havien preparat el sopar. Hem sopat amb la seva companyia. Ha sigut genial, connexió absoluta. Semblava que ens coneguèssim de tota la vida. Em pregunten com no ens fa por viatjar a depèn de quins països amb nens… Com ens ha de fer por si el món és ple de persones bones, persones disposades a obrir-te les portes de casa seva, d’ajudar-te amb tot, de tractar-te com si et coneguessin des de tota la vida.

Abans d’anar a dormir, hem viscut un moment espectacular: tota la família estirada al cel de la terrassa de l’hostal veient probablement un dels cel d’estrelles més espectacular que mai podrem veure. Preciós. Hem vist passar dos estrelles fugaç. Ha sigut màgic. Tots hem demanat el nostre propi desig mentre ens donàvem la mà. I així és com un petit hostal passa a ser el millor hotel de 5 estrelles del planeta.

(Us prometo que la foto no fa justícia a la realitat).

Bona nit i dolços somnis!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s