Dia 3 – Visitem la Perla de l’Atlàntic!

Eren les 6 del matí quan m’he despertat, com ja preveia que no podria tornar a dormir he anat cap a la terrassa de l’hotel. Allí ja hi havia el pare Jaume, es veu que també és l’encarregat de ficar els carrers de Marrakech. El pare ha anat a fer una volta i jo m’he quedat a la terassa mirant fotos i veient com començava la vida al carrer.

Desprès d’una dutxa i el gran esmorzar, l’Hamid i el Mohamed ens han passat buscar per l’hotel, ja que desprès de dos dies fent base a Marrakech comença el nostre roadtrip per Marroc. La primera parada no podia ser cap altra que la bella Essaouria, un poble pesquer de la costa Atlàntica marroquí.

Essaouria es troba a 191 km de Marrakech però hem anat fent paradetes i el trajecte ha durat gairebé 3 hores. El paisatge és poc entretingut, principalment zona desèrtica, però de tan en tan, passàvem per dins dels pobles i salivàvem veient els mercats. Mare meva, quina pinta té la fruita aquí.

La primera parada ha estat per veure les cabres enfilades als arbres. Una imatge molt curiosa. Segons el que ens ha explicat l’Hamid, al ser una zona molt desèrtica, els arbres d’argan són la única font d’alimentació durant l’estació més seca i des de petites, els ramaders els ensenyen a trepar fins arribar a les rames. D’aquesta manera, les cabres s’alimenten amb els fruits que regurgiten les llavors i les dispersen pel terra. Els ramaders les recol·lecten per vendre-les per a la producció d’oli.

La següent parada ha estat en una cooperativa femenina de Oli d’Argan, en un país on el desenvolupament socioeconòmic de la dona s’ha vist clarament obstaculitzat pels valors socials i la desigualtat en l’accés de recursos, sobretot en les zones més rurals, han sigut elles mateixes les que han fet front a aquesta situació fundant cooperatives per promoure el treball femení.

El poble berber porta anys utilitzant l’Oli d’argan, originari de Marroc, amb fins alimentaris, cosmètics i fàrmacs. En els últims anys ha anat cobrant molta importància al món cosmètic a nivell internacional i és que els seus múltiples beneficis són innegables. Només feia falta veure-los-li la pell a totes les dones que hi havia a la cooperativa.

Les dones no han pogut ser més agradables i més atentes, ens han explicat el procés per la producció de l’oli pas per pas i ens han fet una màster class de tots els tipus de productes que tenien. No us menteixo si us dic que m’haguès comprat tota la botiga. Però a l’anar tant justets d’equipatge només ens hem quedat amb un potet de 100 ml d’oli d’argan.

…Em quedo amb les mirades i els somriures de complicat que ens hem intercanviant entre treballadores…

Sobre les 12 hem arribat a Essaouria, o també la coneguda la Perla Blanca de l’Atlàntic. Només arribar una ventada d’aire fresc ens ha donat la benvinguda, de seguida hem entés perquè els apassionats dels esports de mar, tipus windsurf, de tot el món volen fins a Essaouira per sortejar les seves onades. La ciutat viu pràcticament de la pesca, i com a mostra l’alta activitat que es veu al port. Hem estat passejant pel port acompanyants d’un miler de gaviotes.

Per cert, si us ve de gust podeu comprar babys sharks perquè us el cuinin allí mateix.

A continuació, hem visitat un dels majors atractius de la ciutat, Skala du Port, des de l’alt de la fortalesa es pot gaudir de la imatge més incònica. Les onades del Atlàntic s’estampen a les roques, des d’on s’aixequen les muralles i els bastions que protegien un dels ports més importants del país. Al fons, les casetes blanques fan un contrast molt bonic.

Per cert, per entrar a l’edificació s’ha de pagar entrada, els preus estan fixats a la paret, però li hem fet pena dient-li “plis, a little discount for big family” i ens ha arreglat el preu. Serà veritat que a Marroc s’ha de regatejar absolutament tot…

Una de les opcions per dinar és comprar alguna cosa directament als venedors del port i demanar que t’ho facin a la brasa. El peix més fresc impossible però no ens acabava de convèncer el lloc ja que l’olor era molt forta.

A part no tothom volia menjar peix, així que hem fet dos grups: els que volien peix/marisc i els que preferien alguna altra cosa, ja que no trobàvem cap restaurant que fessin una mica de tot. Jo crec que els del peix no hem encertat amb ell lloc ja que les gambes estaven bones però tampoc m’han semblat tant espectaculars com havia llegit a tots els blogs.

Desprès de dinar hem passejat per la medina d’Essaouria, catalogada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, a mi m’ha encantat el cert aire decadent que transmet.

Hem comprat uns dolços marroquins de postre, uns eren de mel i els altres eren d’ametlla, que s’assemblen molt als panellets que mengem per la castanyada Si sou molt gormants, us encantaran però si el dolç no és el vostre, us empalagaran molt.

El zoco és realment bonic, de veritat que és per perdre’s-hi durant hores i hores i comprar-se absolutament tot.

Finalment, hem passejat per uns dels punts més importants de la ciutat, la muralla. Als més serièfils, aquestes estampes d’Essaouria us sonaran familiars ja que el departament d’escenografia de Joc de Trons va escollir la ciutat com a set per rodar Astapor. Pels més despistats, és on la reina Drac, la Khalessi de la casa Targaryen, primera de su nombre, etc. Etc. Etc. Compra els immaculats per acte, pronunciar “Dracarys” matar al ex-propietari dels immaculats i acte seguit lliberar-los.

Durant el camí de tornada, hem posat en comú les nostres valoracions sobre la ciutat. Essaouria és calma, és tranquilitat, és serenitat, és passejar-hi sense haver d’estar pendent de ser no atropellat per un burro, una moto o un cotxe, és no haver de contestar “no gracias” cada 30 segons… Essaouria és molt bonic. Això sí, si només veniu uns dies al país, no crec que valgui la pena fer 6 hores de cotxe.

Quan hem arribat, hem descansat mitja horeta a l’hotel, alguns s’han estirat al llit i d’altres han jugat a cartes. Desprès he anat a canviar diners ja que pels propers dies estarem a zones menys turístiques i ens fa por no trobar cases de canvi. Si heu de canviar diners us recomanem totalment el Hotel Ali just a la plaça. Nosaltres vam canviar una mica de diners a Espanya per arribar amb algo de moneda local i per 1€ ens van donar 9 dirhams, en canvi aquí per 1€ ens han donat 10,64 dirhams (el canvi oficial estava a 10,75).

Hem trobat un lloc genial per sopar on no ens han pogut atendre millor. La realitat és que els hi faltava la meitat dels plats que tenien a la carta i els hem ficat a bon marrón. Amb els dies que portem aquí ens hem donat compte que els marroquins són molt bons amfitrions. Així que els pobres corrien pel carrer en busca de tots els ingredients que els hi faltava. De fet, fins i tot les pizzes ens les han fet el del restaurant del costat i ells els hi han donat diners. Ens ha sortit a 3,20€ per persona. A l’hora de marxar ens han demanat una fotografia de record. Si mai veniu a Marrakech apunteu-vos Menara Ford com a parada obligatòria!

La tornada a l’hotel m’ha encantat. Què passa quan no es té tele i a les cases fa calor i no es te aire acondicionat? Doncs els que passava quan erem petits durant les nits d’estiu… Els grans a petar la xerrada i els petits a jugar fins acabar esgotats.

Hem arribat a l’hotel, i desprès d’una dutxeta directes cap al llitet… És la nostra última nit en aquest magnífic allotjament i ens fa molta pena, però tenim mil ganes de conèixer nous indrets!

GRÀCIES PER LLEGIR-ME! Estic molt feliç per les visites que estic rebent dels post d’aquest viatge i tots els comentaris que m’esteu deixant. Moltíssimes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s