Dia 2 – Descobrint Marrakech

Les fotos més xules d’aquesta entrada són obra de @carlesrgm i @criscl5

Ens hem despertat amb la millor de les notícies: la migranya de la mare, que ahir es va haver de quedar a l’hotel, havia desaparegut i es trobava estupendament. Avui l’havíem de mimar molt, com fa ella sempre amb nosaltres. A més, avui és el seu Sant.

Abans de sortir a conèixer la ciutat amb més profunditat, l’hotel ens ha acabat de conquistar amb un esmorzar súper complert i deliciós. Tot i això he de dir que l’ordre amb el que ens l’han servit ens ha sobtat una mica: primer de tot, un pastisset boníssim, desprès un iogurt Danone, a continuació unes olives amb all i una truita a la francesa amb pà, desprès una crep amb melmelada, un plàtan i finalment el café.

Ja amb la planxa plena, hem sortit a conèixer la ciutat vermella de Marroc. Els punts que hem visitat han estat:

  • Les tombes Saadies.

Situades en un jardí tancat junt a la mesquita Kabah van ser construïdes per un sultan de la dinastia Saadi l’any 1557. El mausoleu principal i el que va ser construit per la seva mare són espectaculars. Les tombes van quedar amagades fins l’any 1917 gràcies a una fotografia aèria. Tot i això, l’entrada m’ha semblat excessivament cara, 70 dirhams els adults i 30 dirhams els infants.

  • El palau de la Bahía.

És una de les obres arquitectòniques més importants de Marrakech, construïdes amb l’objectiu de ser el palau més impressionant de tots els temps. En aquest cas, sí que val el preu de l’entrada ja que m’ha semblat absolutament preciós. Cal dir que no puc ser molt objectiva perquè l’arquitectura àrab és la meva preferida. Els seus patis, els seus jardins, els mosaics, els sostres de fusta treballs… No hi ha detall que no m’encanti.

Per aquest tipus de visites, el millor és contractar un guia perquè t’expliqui per què s’utilitzava cada estància.

  • Cementiri Jueu.

Actualment la representació jueva a la ciutat i el país en general és simbòlica ja que gran part de la comunitat jueva va emigrar a Israel. La visita al cementeri és una visita diferent. Nosaltres l’hem mirat des de fora ja que s’ha de pagar 10 dirhams per persona i hem cregut que no valia la pena.

  • La Sinagoga.

Des del cementeri, travessant un mercat molt autèntic arribes a la Sinagoga, construïda l’any 1492 per tots aquells jueus espanyols que van ser perseguits i expulsats per la Inquisició Espanyola. Avui en dia encara es troba activa com a centre religiós. No és un lloc que surti a les guies de viatge però a nosaltres ens ha resultat un lloc molt agradable i molt fresquet. Es paga la voluntat.

  • El mercat de les espècies.

La gastronomia àrab destaca per la presència de les espècies en els seus plats. El mercat és pur color i aroma. Podreu trobar qualsevol tipus d’espècies des de les que consumim habitualment fins d’altres totalment desconegudes a un molt bon preu.

  • Palau El Badi.

Significa “Palau de lo Incomporable” i consisteix en un conjunt arquitectònic que va fer construir un sultan saadí per celebrar la victòria sobre l’exèrcit portuguès. La veritat és que amb fotos es veu espectacular però la realitat és que hi estan fent treball de rehabilitació i no té massa encant. Per mi, fins que no acabin els treballs, no ho recomanaria ja que l’entrada costa 70 dirhams.

Entre una cosa i l’altra se’ns ha fet l’hora de dinar, havíem llegit molt bones critiques del restaurant Roti d’Or però al arribar allí ens hem trobat que era molt petit i no tenien aire acondicionat, així que ha quedat totalment descartat. Hem parat al següent que hem trobat que ens han garantitzat que el saló principal estava ben climatitzt. El lloc estava molt bé perquè hi havia molta varietat i molta opció europea a un bon preu. Jo m’he demanat una brotxeta de pit de gall d’indi amb verduretes i patates fregides. Hem sortit a 3,70€ per persona.

Desprès del dinar, la calor tornava a apretar i hem seguit els mateixos passos que ahir: dirigir-nos a l’hotel a fer una mica de migdiada i protegir-nos de la calor. Un cop amb l’energia ben carregada i més frescos que una rosa, teníem l’intenció de visitar la Madrasa Ben Youssef, la més gran de Marroc però just hem llegit que ara mateix també hi estan fent treballs de rehabilitació i que no val gens la pena visitar-la. Caramba, tot està en obres aquí. Com alternativa, hem fet més o menys el mateix que vam fer ahir ja que ens ho havíem passat molt bé i així li ensenyàvem a la mare: hem fet un boníssim suquet de taronja a la paradeta 17 de la plaça central. Un suc de mig litre costa 4 dirhams (37 cèntims d’euro), n’hem demanat 7 i ens en han regalat un.

Amb el suquet a la mà, ens hem dirigit cap a l’enorme zoco de Marrakech, la meva recomanació és que camineu molt, ja que al principi hi ha les típiques paradetes amb souvenirs i camisetes de futbol que no saps si estàs a Marroc o a Salou. En canvi a mesura que et vas perdent pels carrers, arriben les parts amb més d’encant.

Ahir vam caminar més de 20 km i avui anàvem pel camí, els peus se’ns ressenteixen, hem comprat un bolet d’argila per treure les durícies dels peus per 50 cèntims a un herbolari i un bàlsam per les herpes.

Quan ja portàvem força estona recorrent carrerons, hem anat a prendre alguna cosa amb una cafeteria amb vistes de la plaça. Els més petits han fet un gelat i els grans un refresc. Jo he demanat un té amb menta que estava deliciós. La terrassa és força famosa, es diu Cafe de France i ens ha costat uns 2€ per persona. Un preu força car per ser Marroc però pagues les vistes així que ens ho hem pres com una entrada més.

Ha sigut un moment molt màgic: una posta de Sol preciosa (algú sap per què l’astre Rei es veu tant diferent des de Marroc?) amb unes vistes de la bulliciosa plaça Jema El-Fna. El moment de la “llamada a la oración” ha estat de pell de gallina.

Finalment, hem un tomb per la plaça, a la zona de les parades de menjar ens cridaven coses com “Catalan, Quim Torra comió aquí” o “las gambas son más buenas que las de Palamós”. Però pel que hem llegit sopar a la plaça, tot i que té que ser xulo per l’ambient, no surt bé relació qualitat – preu.

Cal dir que la plaça és la guirada màxima, el protagonista és el turista i hi ha un circ montat tot en gir a ell. Però és divertit passejar-hi.

Hem tornat a sopar al mateix lloc que ahir ja que el tracte del Moustafa va ser fantàstic. Però avui ha resultat que no hi era. El pobre noi que ens ha atés avui era bastant més soso i força més lent. El sopar ha sortit a 3.60€ per persona.

Desprès del sopar ja hem tornat a l’hotel, una dutxeta ràpida per anar dormir fresquets i cap al llit a descansar que demà hem d’estar a tope ja que toca una excursió molt guai!

Bona Nit i Moltes gràcies per llegir-me.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s