XINA 2009 (PART II)

Dimecres 12 d’agost de 2009

Aquest dia teníem lliure en tot el referent al tema de papers així que el vam poder dedicar sencer a conèixer la teva ciutat de naixement: Guiyang, capital de la província de Guizhou, situada al surest de Xina, a 420 km de la ciutat de naixement de la teva germana Gemma Mei i 2143 km de la capital del vostre preciós país, Beijing.

La primera visita va ser a un dels principals símbols de Guiyang: la torre Jiaxiu, situada sobre el pont Fuyu al llarg del riu Nanming. Només arribar, ja vam ser el centre d’atenció de totes les mirades, tot i que aquest cop ja no ens va sorprendre, ja ho teniem més que assumit del nostre anterior viatge feia uns anys: als xinesos els hi despertàvem molta curiositat, tant que el més habitual era que es crees un “corrillo” al nostre revoltant allí on anàvem.

BE9D1DB8-DF86-4F16-818B-6395B810F2A3

Us prometo que aquesta expectació no és res comparada amb la que vam viure l’any 2004 quan vam anar a buscar la nostra germaneta Gemma Mei, concretament a la ciutat de naixement de la Gemma. A la capital, Beijing, ja estàven més que acostumats als estrangers i passaven pràcticament desapercebuts, però a Chongqing erem unes autèntiques estrelles de Hollywood, sobretot la germana Judit, que tenia 5 anyets i el seu ros nòrdic feia que la veguèssin com una mena d’extraterreste. Els xinesos li demaven als pares si li podien tocar el cabell com si fós una mena de nena prodigia. Una experiència totalment surrealista. M’encantaria tenir alguna foto o vídeo per ensenyar-vos-ho.

La torre Jiaxiu va ser construïda durant la Dinastia Ming i actualment és la construcció més àntiga de tota la ciutat, creant un bonic contrast amb tots els enormes gratacels que l’envolten, evidenciant el contrast entre la xina tradicional i el gran avanç científic i tecnològic del païs.

21A52B5E-5B4B-4471-A82A-D4ABFDFA750E

Aquest temple va ser utilitzat durant molts anys com a centre d’estudi per tots els joves que s’havien de preparar per l’examen anual, el que vindria sent l’equivalent a unes oposicions a l’administració pública. Dins de la torre hi ha uns preciosos i elegants jardins on els estudiants es relaxaven desprès de hores i hores d’estudi i concentració. La veritat és que són molt bonics, nosaltres hi vam estar una bona estona passejant-hi.

CD2BC30F-92E5-4F0E-BB28-75144CB3E61C

B4A2A876-A928-470F-92D8-24B446376FFC.jpeg

C7AD2B6B-BD17-4D49-AC40-31012D6F2DCA

376950b0-3e0b-49b9-a57a-96f254b9dd90

Vam fer algunes ofrenes per agrair que el nostre desig s’hagués complert i demanar salut per tota la família. També vam fer tots els rituals haguts i per haver per demanar fortuna.

La calor i la humitat que fa al Sud de Xina durant el mes d’agost és sofocant, sort en teníem dels venedors de fruita ambulants, que quan en trobàvem un, corríem com desesperats per arrassar-lo i devorar la fruita per refrescanr-nos una mica.

A78DBDDE-62DF-424E-8DA1-59CD72EFD845

La província de Guizhou destaca pels nombrosos grups ètnics que hi viuen, és l’essència, el tresor de la seva terra, i la següent visita no podia ser cap altra que el Museu Provincial de Guizhou on s’hi troben exhibits més de mil objectes ètnics com roba, joies, artesanies, etc. que ens van permetre conèixer amb més profunditat les costums i les tradicions de les ètnies locals.

Tot i que hem de reconèixer que nosaltres només teniem ulls pel nostre petit tresoret.

7B64A982-3469-4C7E-9DFD-1BB6DA728A50

Desprès de la vista, tocava dinar, aquest dia em sembla recordar que vam comprar una mica de carn al tall a la primera carnisseria que vam trobar i ens la vam cruspir allí mateix. Jejeje. És broma.

82FDB2CA-237A-4AB0-8D50-E2085ADAB38B

Normalment solíem anar a dinar al lloc on ens portava el nostre estimat guia Nicolás. No tinc un bon record del menjar xinès que poc té a  veure amb el que serveixen als restaurants xinesos d’aquí. De fet un dia, vam anar a un restaurant on a la carta hi havia macarrons i casi plorem de l’emoció. També cal dir que fa 10 anys era bastant rancia amb el menjar, ara probablement gaudiria molt més de la gastronomia xinesa.

A la tarda, ens vam trobar amb dos periodistes catalans que casualment es trobaven a Xina i havien viatjat fins a Guiyang per fer un reportatge sobre la “Història del teu Naixement” pel suplement dels diumenges del Diari Segre. Vam passar gairebé tota la tarda junts.

853D9733-1F05-4F27-9C7C-852377E38019

3ADF0439-572C-4573-9190-DDD6B9DFEC65CAC5BB9C-51D7-4B04-86AF-65BB363A3789A2B9F1FF-C3D0-499B-AC13-05E67A8EEA041E0C974D-C54E-473A-A100-1E4933BB1036

El moment de la dutxa com sempre tot un espectacle, els plors i els crits van resonar per tot l’hotel.

731C3E95-AB12-456E-A900-F2049399705F

Aquest dia vam sopar al restaurant del mateix hotel i vam ballar fins les tantes de la nit per celebrar la vida.

Dijous 13 d’agost de 2009

Nihao!! Avui dijous, tocava visitar, el Parc Qialing que es troba situat com no pot ser d’una altra manera a la montanya Qialing. Com sempre, al arribar, vam revolucionar el parc. El guia Nico ens va explicar que els xinesos consideren que els infants que son adoptats per famílies  estrangeres son molt afortuntats, fins i tot n’hi ha que els veuen com un miracle i per això els hi desperten tan interés i curiositat.

 

 

 

Aquesta concepció no l’hem percebut únicament a Xina, ja que aquí, a casa nostra, també son molts els que ens remarquen una i una altra vegada la sort que han tingut les nostres germanes.

Nosaltres quan ens ho diuen només podem pensar que la sort ha sigut nostra, sort de tenir-les a la nostra vida. De totes les milers i milers de famílies del món que esperaven una asignació a Xina, alguna persona, totalment desconeguda per nosaltres i a la que li devem TOT, va dir “aquesta neneta per aquesta família” i aquesta és la nostra gran sort.

I sé que és un off-topic però si no ho dic exploto: una adopció o un acolliment no és una obra de caritat és una manera, igual que una altra, de formar una família. I aquí em podria extendre molt, però no ho faré perquè és un diari de viatges però sobre aquest tema hi ha molta tela que tallar.

Per tot el parc vam trobar nombrosos grups de senyores d’edat més avançada fent gimnàsia a través de la dansa o practicant tai chi, una art marcial desenvolupada durant l’Imperi de Xina que requereix molta concentració física i esperitual  i que comporta una millor qualitat de vida tant a nivell físic com a mental degut al nivell de meditació que exigeix. Nosaltres poc vam tardar en apuntar-nos-hi, tot i que la nostra descordinació ens va deixar en ridícul.

Vam pujar fins la cima del mont Qialing amb un telefèric des del qual es podria apreciar una bonica panoràmica de la ciutat de Guiyang, el telefèric va amb velocitat creuer ja que el trajecte són ni més ni menys que 20 minuts de pujada i 20 minuts de baixada.

F6BA8F4B-0FB6-48BD-A8A8-98DACB96916092D295FB-F667-4E2D-9874-C0A5CE3F8813.jpeg

9D522121-A754-462C-9448-6C8822AA1D17.jpeg

Des de dalt de la cima, les vistes són pràcticament nules degut a l’alta contaminació que sofreix la ciutat de Guiyang, una terrible llàstima.

5D035B6C-BBC5-41B8-8C4A-A7A5679DD5EE

Un simpàtiquet nen ens va demanar si es podia fer una foto amb nosaltres. Què boniquet. No em puc deixar de preguntar què se’n haurà fet d’aquest nen… No us passa?

Per tota la montanya campen al seu aire uns boniquets micos, però molt trapelles. Tant que van mossegar a una neneta del grup. Tot i que no era gran cosa, vam acudir ràpidament al servei d’infermeria  per desinfectar bé la ferida.

91AA24C7-73E4-4D80-B9C7-1B1E77E23FBB96379BF8-38CA-4F49-B4EB-F27026F7A59D

Més tard, vam tornar a agafar el telefèric per baixar al parc, descobrir que aquest era enorme. De fet, la visita ens va durar tot el dia.

83F0997A-753E-4E93-876B-746239C1703D

626381B1-40EC-49AA-9A4E-39966D5E4101

2A39A0D1-CCAE-4426-9D81-83CDA8FFA1D86CCACA0E-CEB8-4A3B-926D-7DE56D10A14C

A3304CDC-B37A-4A4A-9B2E-E09DE3D91C8E

Vam arribar a l’hotel i desprès de la dutxa teníem l’intenció de fer-li unes fotos a la Chen, però la petita bitxet no va voler parar quieta. Així que un bibi i a dormir.

09430818-66B4-41C7-9457-D86F839A81FF.jpegE1A9033F-A2FE-4ACE-836D-71A23ED9BB1F.jpeg

Divendres 14 d’agost de 2009

Avui tocava visitar les cascades Huangguoshu que es troben situades a 128 km de Guiyang, així que vam tenir un bon trajecte d’autocar que tu mateixa ens vas amenitzar. Cada vegada ens coneixies més i et trobaves més còmoda i agust amb nosaltres regalant-nos autèntics moments d’alegria i amor.

2AE74F05-E789-47E5-9E60-484CCC40064F65C482AB-1A11-49F2-96D4-10F84E8D2B0FD03671F6-EA7A-4595-A52B-5B070E6A4B6B78687F97-0CAB-40E3-84B8-55380A825DB3

Per cert, ni playmòbils, ni barbies, ni pilotes, ni nines… La jogina més divertida de totes les germanes ha sigut sempre les ulleres del pare…

F10A2D58-E0BD-4848-A92F-494970845E4C

Les cascades Huanggoshu són les terceres més gran del món,  només superada per les majestuoses cascades de Niagára i Victoria, és per això que són tan visitades. El pàrquing d’autocars es trobava ple de gom a gom.

DE504544-9DEB-4C96-9D0D-1648F4AA781E

Els xinesos s’han montat una autèntica estructura amb fins i tot escales mecàniques per arribar-hi.. Algun dia pagarem (o pagaran els nostres descendents) tot el mal que li hem fet a la natura, clarament som la pitjor espècie viva del planeta.

Aquest és el nostre estimat guia Nico (la persona amb més paciència de la Xina Mundial) donant-nos les instruccions de com visitar les cascades. Ja veieu, que anàvem a l’estil guiri màxim.

El camí fins a les cascades és espectacular i de lluny es sent el rugir de la caiguda de l’aigua…

13D7C0C9-2098-424C-8F67-38B678FE5D7444002879-6F98-46C5-BFB3-8CAD1863114EA2A4FAD5-30E1-4CF6-96A8-BDC0FE49EC563F9B4925-18BE-4651-8E61-E2F0831DF809

F6198336-951F-4B76-A40F-14EF389689B0

ED902EA6-1385-4A60-80CF-6D5D8E478407

Una de les principals peculiaritats és que les catarates han format durant el pas del temps unes coves que permet als que les visiten passar pel seu interior atravessant així els seus 101 metres d’amplitud. Així que amb uns impermeables que ens van vendre allí mateix, vam passar per dins de la cascada. Una experiència xulíssima però que ens va deixar ben xops.

ED7E0788-C074-4D4C-A736-8B236CD0CAFC3C86D6EC-3EE8-49D7-8E16-521C25C86922

La visita a les cascades ens va encantar però va marxar un punt d’inflexió al nostre viatge: el pare i la Cris van caure malalts. No passaria res, si no fós perquè el món es trobava en mig de pandèmia de grip A i tots els llocs públics (com estacions de trens, aeroports, atraccions turístiques de suma rellevància, etc.) hi havia un detector de febre. El tema és que no ens podíem permetre ser descoberts ja que això implicava haver-se de quedar amb quarentena a Xina. Així que no podíem anar al metge ni a comprar medicaments a la farmàcia. Sort que la mare anava medicant-los a amagades amb la petita farmaciola que s’havia endut.

CD70C55D-AA18-4EBD-B361-CF9A7A1F1210

Desprès de dinar, vam visitar Tianlong , un preciós poble que destaca per la seva arquitectura, encara avui totes les construccions són a base de pedra, durant dècades havia servit com a base militar dels soldats de la Dinastia Ming. Un poble que a dia d’avui sembla no haver avançat amb el temps, els seus habitants encara llueixen el vestuari tradicional. La vida continua sent el carrer, la mainada juga al carrer, alguns s’amaguen de nosaltres, d’altres venen a saludar-nos tímidament, d’altres ni s’enteren de la nostra presència estant massa entretinguts jugant al riu i d’altres intenen vendre’ns alguna que altra artesania.

ECE05AB4-3B6E-4305-B6A6-F4E8B78B6120782CCD2C-CEAA-44FB-B5AE-333F9581AAFB06DE9158-24E2-4D67-8EBD-BAB23FD41B854739FA0A-6192-49F2-9E8B-ADC34B05BD20

5B97DED6-BB91-40B7-927D-4AB038945D1A406A9A75-665E-47CB-BEED-08EB67ACC629

La visita al poble va ser xulíssima i el seu punt fort van ser els seus habitants que ens van tractar amb una amabilitat i hospitabilitat increïble.

4152E4A6-24CC-4254-A829-6D0984A0C4F3

08E51B65-CDDC-4EF5-B30D-BE7D7CB662BC

3C1FF19A-76F0-4106-BE6B-5295943E9431243D35A8-F004-4967-9693-B23BF732AB4C

 

CF31D6F7-D624-41C1-9F50-7E2876BE9767

823E3B62-63F1-4740-9325-F3ED6EE175B7

51d2a2e2-a10e-4e75-80e3-911f2a18f495

El dia no va acabar amb la visita al poblet, ja que ens va esperar una nit molt molt llarga per la pobreta Cris que es trobava fatal… A la nit li va pujar la febre i com us he dit, havíem de mantenir-ho en secret, volíem evitar en mesura de tot el possible quedar-nos amb quarenta a un hospital a Xina. Sort que els truquets de la mare van anar fent efecte i poquet a poquet es va anar trobant millor.


Finalment, volia agraïr-vos de tot cor tots els vostres comentaris pel primer capítol de la sèrie de Xina. Amb menys de 24 hores vam superar el post més visitat del BLOG! Corazón

També us volia comentar que aquestes setmanes tinc molta feina: he de preparar 3 viatges i ordenar totes les fotos dels viatges de l’any passat i l’altre (no hi ha cosa que em faci més mandra), així que no sé quan podré publicar el tercer capítol d’aquesta sèrie. Però… tan aviat com pugui… CONTINUARÀ…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s