El viatge de les nostres vides: Xina 2009 I

Si tinc una espineta clavada és la de no haver escrit cap diari durant els viatges més especials de les nostres vides: Xina l’any 2004 i 2009. Em sap tan tan greu, no tenir relatat tot el que vam viure i vam sentir aquells dies tan especials…  M’encantaria poder-los-hi regalar a les protagonistes, la Gemma Mei i l’Anna Chen, un quadern en forma de diari, de les nostres emocions, del que suposava per nosaltres la primera rialla, la primera carícia, de com ens va impactar el seu preciós país de naixement, sobretot el primer cop que el vam visitar… Tot complementat amb fotografies, tiquets, postals, etc… Però per sort, moltes d’aquestes coses han quedat guardades per sempre dins dels nostres cors, i a partir d’aquestes procuraré escriure aquest diari, deu anys desprès.

Diumenge 9 d’agost 2008

El viatge va començar per tot l’alt, la mare portava dies i dies avisant-nos que ens preparèssim l’equipatge, però la majoria de la família ho vam deixar per última hora. Havíem de sortir molt molt aviat ja que a les 6:30 del matí havíem de ser al Prat per facturar les nostres maletes, però 8 hores abans moltes d’elles encara no estaven enllestides (algunes ni començades). Just quan ens disposàvem a començar un tall de llum va deixar tot Balaguer a les fosques, desprès de preparar la maleta per al viatge més especial de la teva vida amb la trista llum d’una llinterna de pila vaig aprendre que les coses importants no s’han de deixar mai per l’últim moment.

A les 8:30 del matí sortia el nostre vol cap a Barajas on faríem una escala de 3,50 abans de enlairar-nos direcció Beijing.

A Madrid ens vam trobar amb altres famílies que també feia temps que tiraven fort del seu fil vermell i per fi anàven a retrobar-se amb la personeta que estava a l’altra banda del fil. La Gemma Mei va conèixer la seva amiga Natalia, una nena de la seva edat de Granada que també anava a buscar la seva germaneta petita. Compartien tant que una connexió especial les va unir durant tot el viatge: eren inseparables i veure-les juntes i escoltar les seves converses emocionava.

El vol fins a Beijing va durar gairebé 12 hores i sumat als nervis se’ns va fer etern.

Un cop vam aterrar a la capital de Xina, vam agafar un altre avió fins Guiyang, el trajecte va durar 3 hores i no sé ben bé en quin moment, ja era un dia desprès, perdó, digue’m les coses pel seu nom: JA ERA EL DIA! EL DIA QUE PORTÀVEM ANYS I ANYS ESPERANT. Havia arribat. Si us plau, necessitàvem el pessic més fort del món per saber si era real o encara somiàvem.

Dilluns 10 d’agost de 2008

Vam aterrar a Guiyang i els nervis se’ns menjàven per dins, no ens podíem creure que per fi, estiguèssim tant apropet Petita Anna Chen.

 

Vam fer el check in a l’hotel Guiyang Ramada Plaza Hotel, teníem dos habitacions, una tenia dos llits de matrimoni pels pares, la Judit i la Gemma Mei i una cuneta que t’estava esperant. L’altra per l’Eva, la Cris i jo. Ens vam fer una dutxa que bona falta ens feia. No ens podíem presentar a una cita tan important sense estar ben pulits i elegants.

A les 3 de la tarda havíem quedat al Hall de l’hotel amb les altres famílies i el nostre estimat guia. Allí ens esperaria un bus per portar-nos cap a Guizhou Center of Adoption Affairs. Durant el trajecte, creiam que se’ns sortia el cor per la boca, la mare tenia un somriure d’orella a orella, la Gemma Mei no deixava ni un sol segon el peluxet que et portava com a regal, el pare com sempre dissimulava fent veure que no estava nerviós però com sempre, era el que ho estava més.

Hi ha moments on les paraules sobren, o més que sobrar, és que per més que t’hi empenyis no trobes les paraules per descriure’ls, i crec que aquest és un d’ells. El moment que et vam veure per primera vegada… Una imatge pot transmetre més que mil paraules i la veritat és que per mi aquest refrany cobra tot el sentit exactament aquí, doncs podria escriure cent posts al Blog però res resumiria tant bé el que va ser per nosaltres el nostre viatge a Xina com aquesta fotografia:

Desprès de tants i tants anys, desprès de la dolça (i sobretot eterna) espera, per fi, juntes per sempre. El fil vermell que ens unia d’una punta a l’altra del món s’havia tensat i embolicat tantes vegades… Però creu-nos petita Chen, que la fe mou montanyes i el nostre amor cec va desembolicar tots i cadascun dels nusos que es van formar durant el procés.  I allí, en aquesta saleta de la Notària de Guiyang, estaves tu, tant petiteta, amb aquella cara d’espantadeta, per reafirmar-nos que tot havia valgut la pena.

El primer cop que et vaig veure ja erets als braços de la Mare. I és que tal i com es van obrir les portes de l’ascensor ens va deixar impressionats amb una nova faceta que no coneixíem: la de ninja nivell expert. Ens va deleitar a tots plegats amb un sprint digne d’Usain Bolt, sense que ningú se’n donés compte va recorre’s tot el passadís i va endinsar-se a la saleta del notari on ens estaves esperant. Mentre tots ens preguntàvem on coi s’havia posat la mare, ella ja feia estona que estava on havia d’estar: amb tu. És normal, no et pots ni imaginar la de vegades que t’havia pensat, imaginat, somiat… Estava que explotava d’alegria.

No et pensis que la Mare va ser la única que ens va deixar impressionats: la Gemma Mei de seguida ens va sorprendre amb la rapidesa i facilitat que havia assumit el seu nou rol de germana gran…

Durant el procés cap a tu, ens vas ensenyar moltes coses, moltes més de les que et puguis imaginar… Que no tot surt sempre com un espera i que no passa res, ens vas ensenyar a ser pacients, a saber esperar i sobretot no desesperar en els moments d’incertesa… Sense saber-ho i l’altra punta del món ens vas mantenir més units com a família… No et pots imaginar la festa que vam montar al menjador de casa quan va sonar el telèfon per donar-nos la notícia…

0C47E9E3-5849-4B01-A2F5-41A6C3B28604.jpeg

412E7D48-B81A-4655-B8AE-C99B13E7137C.jpeg

Recordo que quan et vaig agafar per primera vegada un sentiment de tendresa i amor em va indundar per dins: però com una cosa tan tan tan petitoneta es podia fer estimar tan tan?

 

Desprès d’uns tràmits burocràtics vam anar a l’hotel on vam viure varies primeres vegades: el primer bibi, el primer bany… Tots van ser molt emocionants… Però allí ens vas ensenyar varies coses com que no t’agradava gens l’aigua i el teu geni. Ploraves i ploraves. Normal, la teva vida acabava de canviar radicalment, les teves rutines, les teves cuidaderes… Tota la teva vida havia quedat completament capgirada i amb la novetat que ara hi havia 7 persones que es desvivien per tu.

Estaves cansadeta, i el bibi i els mimitos de la Mare et van fer a dormir, no t’ho negaré, tots ens vam quedar molt sorpresos per la teva peculiar forma de dormir que conserves a dia d’avui…

El dia havia sigut too much: massa emocions, necessitavem una dosis de relax, així que vam pujar a la piscina de l’hotel, que vam tenir la sort de tenir per nosaltres soletes.

Desprès del bany, vam tornar a l’habitació, ja que t’havies despertat de la teva migdiadeta. Et vas despertar de molt bon humor i ens vas regalar un dels moments més bonics de tot el viatge: no paraves de somriure. I nosaltres hauríem pogut omplir la piscina on ens acabàvem banyar. Se’ns queia la baba amb les teves rialles.

Més tard vam sortir a fer un tomb per les proximitats de l’hotel i vam comprar menjar per fer un picnic a l’habitació com a soparet. La Mare com és normal va arassar la fruiteria.

Dimarts 11 d’agost de 2009

Avui també era un dia molt important: el dia que s’oficialitzava la nostra família. El dia que el teu nom de naixement es substituia pel que nosaltres amb tot l’amor havíem escollit per tu: Anna Chen C.L.

Així que a l’hora que ens van dir vam ser a l’Hall de l’hotel per tornar a l’oficina que havia sigut l’escenari d’un dels “momentazos” de la nostra vida, amb la diferència que aquest cop ja estaves amb nosaltres ♥️

La burocràcia és pesada: aquí i a Xina. Així que vam estar tot el mati en aquella Notaria. No ens va importar en absolut, mentre els pares firmàven papers seguint el procediment establert, nosaltres anàvem “esbarallant-nos” entre nosaltres perquè totes et volíem… “Venga, Judit, que tu ja fa un quart d’hora que la tens als braços, ara em toca a mi”!

4B611098-4AB7-497C-A289-A26FE99ADBE0

Totes menys la Gemma Mei que el jet lag li havia passat factura i es va quedar fregideta al sofà del Notari.

A la tarda vam anar un hipermercat on et vam comprar vàries cosetes: un rossegador per les dentetes, un bibi per l’aigua, un altre per la lleteta, la Gemma Mei et va triar un bonic xumet d’una tortugeta de color rosa.

Desxifrar amb els caràcters xinesos quina era la llet de fòrmula que havíem de comprar sense el nostre guia Nicolás va ser tot un repte.

E3DD17CC-727D-43F4-846A-2A274DC0FAAC.jpeg

Desprès vam passejar per la teva ciutat de naixement mentre el nostre guia Nicolàs (realment tenia un nom xinès molt complicat però es feia dir Nico perquè era fan de Nicolás Cage) ens explicava curiositats. Pels carrers de Xina és molt habitual trobar-se persones jugant a jocs de taula, el més comú és el Xiàngqí que podria ser una varietat dels escacs. Acostumen a ser partides molt interesants, tant que sempre hi ha públic expectant a cada moviment de fitxa.

6AE4FE85-3D57-4438-81E1-9D9F08609835.jpeg

 

 

Vam sopar i cap al llit. Així explicat sembla que el dia no fós gran cosa, però la veritat és que el dia va ser meravellós: un dia que ens va servir per anar-nos coneixent i descobrir-nos… Procés d’adaptació en diuen els experts… Clarament, havies suposat tot una revolució a les nostres vides!!

….Continuarà….

2 pensaments sobre “El viatge de les nostres vides: Xina 2009 I

  1. Lourdes diu:

    Hola guapa, dir-te q Mencantat tot el relat i les fotos q has posat , penso q a de ser una sensació inexplicable la que heu tingut la sort de viure, la foto de la vostra mare amb l’Anna chen amb braços le trobat tan bonica i m’ha emocionat , teniu una família molt
    Bonica i m’agrada molt com os Organitzeu , quan la Judit venia a casa , sempre li preguntava i m’agradava molt escoltar les històries de com i quan vau anar a Xina a buscar la Gemma i l’Anna i per això quan he vist el teu relat magradat molt ! Una abraçada 🤗🤗

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s