Dia 2 – Set hores a Paris donen per molt!

Bonjouuur!

Ahir la nit vam acordar que tothom es despertés a l’hora que cregués convenient però que a les 9:30 del matí ho tinguéssim tot enllestit per deixar el nostre bonic apartament i començar a visitar Paris. I així ho hem fet!

La Mercè s’ha despertat a les 07:30, l’Aleix a les 08:00, el Jason a les 09:15 i jo a les 07:00, l’important és que a l’hora tots érem a lloc i l’apartament estava ben endreçat per fer el check-out.

No puc deixar de recomanar-vos aquest apartament i recordar-vos que teniu un descompte de 25€ per la vostra pròxima reserva que em beneficia amb una petita comissió per continuar viatjant 😘

Botón de reproducción icono gratis

  Descompte pels millors lectors del món de 25€ per la vostra reserva a Airbnb

Per poder caminar bé havíem de lliurar-nos de l’equipatge, així que hem agafat el metro fins l’estació Gare Montparnasse on hem deixat les maletes a les consignes per 9,80€ al dia.

Eren les 10 del matí i tot hi haver esmorzat la pizza que havia sobrat ahir necessitàvem urgentment un cafè per ser persones. Justament a la mateixa estació hi havia un Starbucks i no hem dubtat en entrar-hi!

Per cert, a vosaltres quan aneu a Starbucks a altres països us escriuen bé el nom? L’Aleix ja temps que ha desistit i directament diu que es diu Alex. A mi, m’han batejat de mil maneres però avui m’han escrit “Sylvia” i m’ha encantat!!!

Ara ja sí, ja amb la nostra dosis de cafeïna a la sang, tocava començar a gaudir de la ruta que havíem dissenyat a través d’un FaceTime feia unes setmanes. El punt de partida ha sigut la Île de la Cité, una illa natural en mig del Sena, que probablement (hi ha varies hipòtesis) va ser el bressol de la ciutat Lutecia (Paris avui en dia).

Actualment, és un dels punts més visitats ja que alberga algunes de les atraccions turístiques més atractives, entre elles la catedral de Notre-Dame, reconeguda arreu del món com icono de l’estil gòtic.

Quan penso amb Notre-Dame no puc evitar traslladar-me a la meva infància i recordant les ploreres veient el Geperut de Notre-Dame. He de confessar que l’obra de Victor Hugo no me l’he llegit mai 😳.

Entrar a la catedral és gratis i de fet ho recomanem encaridament ja que ens ha semblat molt bonica i això que a nosaltres les iglèsies, com els museus, no ens entusiasmem. Dins hi havia un pessebre enorme que no li faltava detall, era preciós.

Si disposeu de més temps que nosaltres, no deixeu de pujar a les torres des d’on podreu gaudir d’una preciosa panoràmica juntament amb les mítiques gàrgoles. El tiquet costa 8€ i els menors de 25 anys no han de pagar. Però l’entrada no és inmediata quan compres el tiquet fas com una mena de reserva per la visita.

La Mercè i el Jason hi van pujar abans de la nostra arribada. Podeu llegir-ho i veure les fotos al seu blog : Blog de la meva estimada Viatgera Afamada

El passeig per la Île de la Cité és molt bonic i és gairebé impossible no caure amb la temptació de comprar un crep i és que marxar de França sense menjar-ne una podria ser considerat com un delicte!

Hem anat caminant fins al Museu de Louvre, el museu més visitat del món ja que entre les seves extenses col•leccions s’hi troben autèntiques obres mestres, com la Gioconda de Da Vinci. El Jason va entrar-hi durant la seva estada a Paris fa 15 anys i ens ha explicat que davant de la Monalisa sempre hi ha autèntiques multituds, n’hi ha que li fan fotos, d’altres que es fan selfies i ben poquets que la miren. La qüestió és que milers de persones fan cues al museu per veure únicament aquest quadre. No us pregunteu que sentiria la senyora del retrat si ens espiés des d’un foradet?

Just davant del Louvre hi ha l’Arc de Triomphe du Carrousel del Carussel, ordenat per Napeló per commemorar les victòries de les seves tropes.

Es troba perfectament alineat amb el seu germà gran i la nostra següent parada: l’Arc de Triomphe d’Étolie que és tan gran que sembla que sigui a la vora però els separen més de 3,5 kilòmetres de distància. Un passeig de 45 minuts la mar d’agradable ja que hem travessat els Jardins des Champs-Élysées.

Ens hem fet un fart de riure analitzant les poses de les escultures que es troben repartides per tots els jardins. Ens hem animat a fer un TAG improvisat titulat “Imitant escultures als Camps Elisis de Paris”.

Aquesta és la nostra prefe i l’hem anomenat “La perjudicada”:

4A34601B-71B9-4DE9-8730-9521412A9B60.jpeg

El passeig ha continuat per l’avinguda des Champs-Élysées considerada pels francesos com la més bonica del món. També es pensen que són el centre de l’univers aquests. Els pobres ens hem de limitar a passejar-hi mentre que els rics es dediquen a desemborsar milers i milers d’euros en les botigues de les firmes més prestigioses.

El Jason és un fanàtic dels cotxes i hem entrat a la Renault a mirar els últims models. Diuen que cada dia s’apren una cosa i el meu aprenentatge del dia ha digut que Renault és una marca francesa, qualsevol diria que no estic pagant un etern crèdit d’un cotxe de tal marca 😂 Però és que els meus coneixements sobre tot allò que té rodes i motors són nuls.

Hem escollit per majoria absoluta el cotxe amb el que anirem de Los Angeles a Las Vegas. Us agrada? A mi em sembla la mar de còmode.

El Père Noël de la Renault m’ha preguntat si em volia fer una foto amb ell. No ho he acabat d’entendre. No hauria de ser al revés? 🤔

L’Aleix que és com un nen petit ha volgut provar el patinet elèctric i el Jason li ha activitat des de l’aplicació del mòbil. Jo ho he provat una mica però he preferit deixar-ho córrer perquè agafen molta velocitat i ja em veia estrellada al mig dels Camps Elisis com quan vaig provar el Seway a València.

Com ja sabeu la Mercè té un blog on podreu llegir les seves aventures provant menjar arreu del món i com a bona bloggera ens ha portat a Ladureé, una casa de té famosíssima per ser la creadora dels macarons, avui en dia es continuen considerant un dels millors a nivell mundial, tant és el seu èxit que es calcula que en venen unes 15000 unitats al dia!

El local té molt d’encant desperta essència parisenca per tots costats. Això sí, ningú vol deixar de comprovar si realment són tan bons  com es diuen i això fa que hi hagi una bona cua.

La Mercè ha comprat un pack de 6 macarons i em sembla recordar que li ha costat 18€. Hi ha infinitat de varietats i sabors. Nosaltres n’hem escollit un xocolata amb sal, un de cafè, un de cítrics, un de pistatxo, un de maduixa i un que no recordo… Estaven deliciosos, gairebé gairebé tan com els que fa la meva germana Cris!!!

Els macarons ens han obert l’estomac i no m’estranya ja que ja era la una i mitja. Hem anat a dinar a un local irlandès que hem trobat just a la vora. La Mercè i l’Aleix s’han demanat com un puré de patates amb carn, el Jason una burguer, i jo el meu estimat Sandwich Club ben ple de French fries! La meva debilitat ♥️🍟

Ens han fotut una bona clatellada: 16€ per plat més 8€ per cada cervesa! Però no passa res, un dia és un dia, o més ben dit, set hores a Paris són set hores a Paris!

Desprès de dinar hem anat cap a un dels monuments més famosos de la ciutat, l’Arc de Triomphe, també construït per Napeló per commemorar una de les seves millors victòries a nivell estratègic i tàctic i homenatjar les seves tropes. Com veieu, anava a l’ample celebrant Tot i així, la seva construcció va tardar més de 30 anys i Bonaparte va morir sense veure’l acabat.

L’Arc de Triomf és impressionat el miris per on el miris però des de la terrassa es poden gaudir d’unes vistes espectaculars. Val totalment la pena tant els 12€ de l’entrada com les 300 escales que s’han de pujar. Per cert, sóc l’única que des de petita confonc el “hundred” amb el “thousand”? Quan li he dit al Jason que hi havia “more of 3 thousand” gairebé li dóna un patatús.

– Merxe! Merxe!! Em fas una foto que es vegi la Torre Eiffel?

-Sí! Sí! Puja a la baraneta que ets molt baixeta i no et veus!

– Així?

– Sí! Sí! 📸

[Suau brisa que fa moure tota la barana]

– Hòstiaaaaaaaaaa!!! 😱😱😱

Per posar punt final a la nostra escapadeta hem anat caminant fins a la Torre Eiffel ja que no podíem marxar sense acomiadar-nos del símbol de Paris, que pot pressumir de ser el monument més visitat del món!!!

Però tot i així sempre ha despertat molta contovèrsia. Al seu moment, molts artistes i ciutadans de Paris la veien horrible com un “monstre” per la ciutat i s’avergonyien d’ella.

I vosaltres què en penseu… Creieu que està sobrevalorada o sou del meu parer, dels que pensem que és preciosa?

Desprès d’una bona sessió de fotos hem anat fins a la parada de metro més propera per tornar a l’estació on teníem les maletes guardades, allí hem agafat el metro per fer transbord amb el tren que va fins a l’aeroport.

La Mercè i el Jason han facturat les seves maletes i hem passat el control força ràpid. Hem menjat alguna cosa abans d’embarcar. El vol ha anat molt bé. L’Aleix i el Jason han jugat a la Switch mentres la Merxe i jo li hem donat a la “sin hueso”.

De cop un terrible mal d’orelles a causa del meu souvenir de Paris (un bon costipat) m’ha avisat de que ja arribàvem a Barcelona! Però amb vistes així tot es fa més amè!

607BC3BB-8D0F-48CC-AAC8-8E49FC7917BF

Hem arribat a caseta molt tard, sobre la 1 del matí, demà toca matinar per anar a treballae! Però no passa res. Anem a dormir MOLT MOLT contents: poder haver fet passat una estoneta amb la Mercè i el Jason sempre ens en fa! I si a sobre és viatjant i coneixent noves ciutats ja explotem de felicitat!!!

Merci per llegir-me! Ens veiem l’any que ve?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s