Dia 12 – S’acaba el viatge dels nostres somnis!

Dijous era el nostre últim dia a Japó, aiii, quina llàstima… Tan temps esperant-ho i què ràpid ha passat!!

Ens vam aixecar ben d’hora, doncs volíem exprimir les nostres últimes hores al país del sol neixent, vam embotir-ho tot a les maletes i vam fer el check-out. Vam demanar a l’hotel si ens podien guardar l’equipatge per així poder acabar d’explorar la ciutat lleugers.

Tornem força més carregats del que vam arribar, i tot i perdre el nostre estimat Lorenzo, hem donat la benvinguda al preciós Totorooo!!

Era el nostre últim esmorzar així que els dos ho vam tenir clar: Choco-cro era la nostra opció! La veritat és que el croïssant està deliciós!! Se’m fa la boca aigua només pensar-hi!!! Si mai aneu a Japó us recomano que aneu a esmorzar almenys un cop a aquesta cadena! Us avanço que hi tornareu 😋

La primera parada va ser el parc Ueno on s’hi troba un estanc ple d’enormes nenúfars! El parc és molt bonic però ens vam topar amb una crua realitat. Durant els nostres dies a Japó comentàvem que no havíem vist persones sense sostre a cap de les grans ciutats, la qual cosa malauradament és força poc habitual.

Resulta que a Tokyo i Japó en general solen agrupar-se en comunitats i el parc Ueno és un dels espais on hi viuen. Un problema global que fa sentir profunda tristesa… no poder tenir una llar on escalfar-te a l’hivern, on resguardar-te de la pluja… Quin greu…

Just al costat de l’estanc s’hi troba el temple Bentendo, dedicat a la Deesa del Coneixement i de les Arts, visitat per molts estudiants que venen al temple per resar pels seus exàmens.

Com a tots els temples, hi ha la font (temizu) per poder purificar-nos i eliminar tota maldat i contaminació abans d’entrar dins del temple sagrat.

Els temples estan replets d’oracions i amulets de bona sort per tots costats. Els que em semblen més bonics són els Ema, les típiques tauletes de fusta on la gent escriu les seves plegàries i desitjos. N’hi havia amb molts idiomes i un m’ha fet reflexionar molt: Força pel que puc canviar i amor i salut pel que no pugui.

Us confesso que moltes vegades el cap em fa males passades i em preocupo molt per coses que no estan a les meves mans, que no puc controlar així que he de treballar per tenir present aquesta frase, que al meu entendre no pot ser més certa…

Per cert, poques persones a Japó tenen mascotes, ara els que en tenen els tracten com autèntics reis: peluquería, roba d’altes firmes, spa, aigues termals, tractaments amb fang i aromoteràpia, i una llarga llista… Però és que fins i tot hem vist varies persones portant als gossets amb carrets! 😱

Hem llegit que moltes persones consideren a les mascotes com un humà més, la qual cosa, per nosaltres, és un greu error. I vosaltres, què en penseu del tema?

Desprès de fer una volteta pel parc, vam visitar el mercat Ameyoko, on tan aviat t’hi pots trobar peix fresc com camisetes falsificades de futbol! Ens va encantar passejar-hi, ens va recordar a l’essència asiàtica de països com Tailàndia o Malàsia!

Vam entrar a una botiga enorme especialitzada amb dolços japonesos, on no vam poder estar-nos-hi i vam comprar unes quantes coses per la família!! Ja us ho ensenyaré en un post especial!

Una de les coses que ens va fer més gràcia va ser trobar Baumkuchen, ja que dies abans havíem vist un capítol del Detectiu Conan on aquest pastisset havia estat l’arma del crim! 😱

Al mig del mercat vam fer un petit descans per fer el check-in on-online per poder escollir seient! Us explico un secret? Si odieu les turbulències trieu els seients del davant, doncs en avions grans es noten molt menys (per això Business i First Class solen estar davant de l’avió), si les turbulències us són indiferent i preferiu estar sentats sols, podeu provar sort i escollir els del fons, normalment solen ser els menys escollits perquè la gent vol sortir ràpid.

Just a la vora del mercat, es troba una botiga de juguets de 7 plantes! A nosaltres ens va fer sortir el nen que portem dins i estàvem com crios el dia dels Reis Mags! Li dic sempre a la meva germana petita… Ara que sóc adulta me’n dono compte que el pitjor desig de la meva infància va ser voler ser adulta!

De Ueno vam agafar el metro fins al districte Shinjuku ja que només l’havíem vist de nit! Vam estar passejant per la zona, on vam trobar centenars de sales Pachinko, no havia parlat del tema, però són sales plenes de màquines escurabutxaques amb jocs de tot tipus que tornen bojos a molts japonesos.

El govern japonés per intentar posar solució al greu problema de ludopatia va prohibir jugar a través de diners i el sistema funciona amb unes boletes d’acer. Però tristament, feta la llei, feta la trampa i s’ha generat tot un mercat negre sobre aquestes boletes.

Hem vist coses realment impactants, com la de desenes de persones fent cua a primera hora del matí esperant que obríssin aquests locals o com la imatge d’una noia jove que em va trencar el cor i no oblidaré mai, els dits li tremolàven de l’estona que feia que jugava, no podia aguantar el dolor que sentia als dits però acabava una partida i en començava una altra…

Com a cosa curiosa, ens vam trobar a Godzilla treient el cap des d’un hotel per controlar la ciutat.

I a una escultura LOVE de les moltes que hi ha repartides per tot el món…

Començava a ser l’hora de dinar, Google Maps deia que el nostre hotel es trobava a uns 20 minutets caminant, així que vam optar per anar-hi caminant i entrar a algun restaurant que ens trobèssim pel camí.

Vam encertar molt el dinar del nostre últim dia, vam provar el gyudon en un local barat (uns 4€ per persona) i ens va semblar deliciós!!!

Desprès de dinar vam anar a buscar les maletes per anar cap a l’aeroport… Aiiii… Ara sí que ja s’acaba… El camí cap a l’aeroport va ser tota una odissea, ens vam equivocar de parada de metro, vam haver de caminar una bona estona carregant les maletes, ens vam equivocar comprant el tren cap a l’aeroport i vam acabar amb una mena de regional que no arribava mai més. Però estava ple de padrinets que no paraven de somriure’ns i dir-nos coses precioses! Recordant-nos abans de marxar que és el que tan ens va enamorar veritablment de Japó… La seva meravellosa gent!

Vam tornar el Wifi-pocket i vam anar al taulell per facturar la maleta. La noia ens va fer facturar la de cabina perquè portava una bossa amb el totoro i quatre xuminadetes més i “only one piece for person”, la qual cosa em va fer enfadar molt per què si desprès em compro 3 olles programables al duty free no hi ha cap problema… Però bé, ella només feia la seva feina.

L’aeroport de Narita ens va flipar, enorme, modern, bonic, zones de relax comodíssimes i com tot en aquest país, impecable!

Abans de pujar a l’avió vam despedir-nos dels meravellos wcs japonesos i els xorrets (com els trobaré a faltar…) i ens vam comprar la nostra última gormanteria. Japó és el país del Kitkat pots trobar sabors impensables, nosaltres vam escollir aquests dos i he de dir que és tota una sort que no els venguin a Espanya perquè el de prèssec està de vici!!!

I amb un vol de 11 hores i un altre de 7 hores vam posar punt final a aquest viatge, però un punt i seguit al que segurament és el meu país preferit del món ja que estem convençuts que tornarem ben aviat!

Pròximament vull fer un post fent les meves valoracions i recomanacions sobre aquest gran país que ens ha conquistat!!!

ARIGATO GOZAIMASU JAPAN!! ❤️

PD: I a tots els que heu seguit el diari només us puc donar les gràcies per totes les paraules precioses que m’heu fet arribar. Em feu molt feliç!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s