Dia 11 – Ens perdem al Palau Imperial, no puc convèncer a l’Aleix per visitar el temple Senso-ji amb kimono i la millor posta de sol.

Holiii!! Avui hem dormit mooolt!! Fins les 8 del matí no ens hem aixecat! No passa res, de seguida erem al carrer en busca d’aventures! Però primer hem anat comprar-nos l’esmorzar al nostre estimat Family Mart. Avui he provat el famossíssim Melonpan, que encara que pel nom pugui generar confusió no és pà de meló, sinó un pà dolç tovet! Estava tan bo com havia llegit!

Ja esmorzats hem agafat el metro cap al Palau Imperial de Tòquio. Per cert, fa dies que us vull explicar una altra cosa que he descobert que m’ha encantat, recordeu la mare del Shinchan suant la gota gorda portant al Shinosuke a l’escola quan perdia el bus? Doncs és una realitat a la vida japonesa!!

– Aleix, aleix, fica’t allí dissimulant que et faig una foto amb l’edifici que així els hi ensenyo a tots els lectors com la mare porta al fill a l’escola!

Per cert, a primera hora del matí, entre 7 i 8 s’ha d’anar amb compte perquè algunes estan molt més en forma que la Missae i hi ha una altra probabilitat que se t’emportin per davant!

Us en enrecordeu quan porta la Himawari al davant i al Shin chan al darrere?

Per cert, el 99,9%de les bicis no estàn lligades. Imagineu-vos una ciutat tres vegades més gran que Madrid o cinc vegades més gran que Barcelona, quan duraria una bici com aquesta sense cap tipus de protecció? 🤔

Abans d’arribar hem vist un Starbucks i una xocolata calentona ens ha cridat…. Quan tornem tocarà dieta estricta! Però ara a gaudir!!

Hem estat passejant pels Jardins Orientals en busca del Palau Imperial però us explico un secret? No l’hem trobat de cap de les maneres. Feia tanta calor que cansats de donar voltes hem decidit marxar. Els jardins això si són molt bonics 😂

Seguidament hem agafat el metro per anar al Temple Senso-Ji, el temple budista més àntic de Tokyo, dedicat al Déu de la Misericòrdia.

Per arribar al temple s’ha de creuar un bonic carrer (Nakamise-dori) ple de botiguetes de souvenirs i articles tradicionals. També hi ha paradetes on venen menjar típic, ens ha quedat pendent provar el gelat de te matcha però és que en aquella hora no ens venia de gust.

A l’entrada del temple s’hi troba penjat el fanal més gran de tot Japó.

Dins del temple hi ha una preciosa pagoda de 5 pisos. És una reconstrucció de l’original que va quedar totalment destruïda a causa dels bombardejos de la 2a GM.

El temple és ple de gom a gom, a més a més, és molt típic entre els turistes llogar un kimono i passejar / fer-se fotos amb ell, ja sé que és una turistada però a mi m’haguès encantat fer-ho. És que els kimonos són taaaan bonics!! Hi havia moltes parelles (tot coreans) vestits! Aii.. què monos… Però l’Aleix m’ha dit que nai nai..

Per consolar-me els hi he demanat unes fotos a unes noies, no sé d’on eren perquè no he encertat i eren força soses, però perquè us feu una idea és com quan una japonesa es vesteix de sevillana per la Feria d’Abril.

Hem passejat per la zona on ens hem trobat unes encantadores noies que ens han fet una enquesta sobre la nostra percepció de la cultura japonesa.

Hem continuat passejant sense una destinació clara i hem acabat amb una zona preciosa.

La gana començava a apretar així que hem començat a buscar restaurant. La gran majoria tenen un cartell amb fotos penjat fora del local amb el preu la qual cosa va molt bé per fer-te una idea. De seguida n’hem trobat un que tot tenia una pinta estupenda i super bé de preu.

Hem menjat per uns 3,5€ per persona i estava tot boníssim!!! Ja començem a portar uns dies aquí i continuem flipant amb els preus del menjar, és clar que a Àsia surt molt més econòmic menjar fora que a casa.

Ben servits, hem anat xino xano al nostre pla de la tarda, l’edifici del Govern Metropolità, situat al districte Shinjuku, el centre administratiu de Tokyo. Abans d’entrar a l’edifici hem decidit fer un geladet, que ara si, ens venia de gust!

L’edifici del Govern Metropolità conté les oficines dels 23 districtes de Tokyo i és un dels punts turístics més visitats de la ciutat ja que hi ha un observatori totalment gratuït des d’on es pot gaudir d’una preciosa panoràmica de la ciutat.

L’entrada és totalment de franc això sí, només sortir de l’ascensor et topes amb dos botiguetes d’on pràcticament ningú surt sense passar la targeta de crèdit. Nosaltres ens hem comprat uns palets per menjar (jo del Totoro i l’Aleix del Pikachu) i unes cartes de l’Uno del deteciu més famós de la ciutat, el detectiu Conan!

La veritat és que m’he trobat coses que m’han temptat molt… Com la màquina del temps del Doraemon… Però en llocs com Tokyo, la meca de les compres, s’ha de ser més racional i preguntar-te si realment és quelcom que et faci falta, perquè si no ets pell…

Un cop hem passat per l’aro, hem gaudit de les precioses vistes que t’ofereix l’edifici més alt de Tokyo, on realment ets conscient de la inmesitat de la ciutat, no es veu el fi, fins l’horitzó tot és construcció.

El mirador pot ser no impressiona tant com d’altres com el Top of the Rock, Empire States, Burj Khalifa o la Menara KL ja que aquells tenen espai obert i aquest és tancat, però sent gratis és tot un regal!

El cel estava preciós i hem fet un time-lapse tot esperant que caigués la nit i la ciutat s’anés il•luminant…

 

Quan ja era de nit, hem anat caminant fins al nostre barri, hem passejat una mica fent gana, i fent balanç d’aquest gran viatge i planejant properes aventures… No hi podem fer res, el virus contagiós viatger ens ha picat i no hi ha cura possible…

Avui és el nostre últim sopar a la ciutat i no hem pogut evitar tornar al nostre estimat Coco Ichibanya, no podíem marxar sense despedir-nos…

El curry s’ha convertit el nostre menjar japo preferit i no podem deixar de recomanar-vos aquesta cadena que trobareu per tots costats. És força econòmic, l’atenció de 10, opcions vegetarianes i pots customitzar el curry 100% al teu gust (racció, gust de picant, etc).

Com el trobarem a faltar… intentarem imitar la recepta a casa i si ens surt mitjanament bé fare un post! 🍛🍛🍛

I cap al llitet… Avui és la nostra última nit a Japó… 😢 Tant temps esperant-ho i què ràpid ens ha passat…Bona nit!!! 😘😘