Dia 9: Un café kawaii, les millors gyozas de Tokyo i Akihabara, el barri friki!

Aquest viatge estic bastant despistadota i és que ahir abans d’anar a dormir em vaig donar compte que m’havia deixat el necesser a l’hotel on vam dormir la nit passasa. No seria important si no fos pel líquid i les lents de contacte. Així que la nostra primera parada ha estat l’hotel, on m’havien guardat el necesser (yupiiiii) i ja que hi erem, hem volgut repetir esmorzant al Chococro perquè ens va encantar!

– Aleix, Aleix, fes-me una foto dissimulant que es vegi la noia del darrere que és guapíssima!

Ens hem dirigit cap al metro on hem tret diners al nostre caixer de confiança. Quina meravella! Amb menys de 10 minuts ja m’havien reembolsat els 7€ que m’havia cobrat el caixer de comissió!

Ja amb yens a la butxaca hem anat cap a la primera parada del dia: el parc Yoyogi i el temple Meiji Gingu. Un santuari sintoïsta rodejat de boscos preciosos, un oasis de tranquil•litat entre el caos organitzat tokiota.

Un majestuós tori de 12 metres et dóna la benvinguda al parc, indicant que passes a una zona sagrada.

– Aleix, Aleix, posa davant del tori que et fare una foto dissimulant perquè surtin aquelles 3 noies que van amb el kimono!

  • Just abans d’arribar al temple es poden veure fileres de barrils de sake. Són donacions que fan les empreses com a ofrenda per demanar properitat.

El santuari es considerat un imprescindible de Tokyo, tot és relatiu perquè a nosaltres ni fu ni fa. M’haguès agradat venir el diumenge ja que moltes parelles l’escullen com a lloc on celebrar la ceremònia de la seva boda i és molt habitual poder presenciar-ne una!

Pocs minutets a peu, s’hi troba el famossíssim carrer Takeshita Dori, així que era l’oportunitat perfecta per anar-hi.

És un carrer peatonal molt concorregut, el paradís de tots els amanats del Kawaii. Hi pots trobar tot tipus de menjar cuqui, de productes de cosmètica, roba, material de papeleria, objectes de decoració, records i souvenirs, tot el que et puguis arribar a imaginar!

L’Aleix ha comprat un parell d’imans i jo he de confessar que he tornat a pecar 😳 Ja us ho ensenyaré tot en un post a part!

Instagram és una font d’inspiració pels viatges, fa temps vaig veure una publicació sobre aquesta cafeteria i com soc una amant de lo tot lo cuqui havia de venir. Mireu quina carta tan bonica!

L’Aleix s’ha demanat una xocolata del Doraemon i jo un capuccino de Mi vecino Totoro!!! Què monoooo!!! Hi ha mil opcions a escollir, les noies de la vora s’han demanat un cafe amb la seva cara dibuixada.

La primera broma del dia ens ha sortit a 7€ per persona 😱 Però per un dia no passa res no? O això hem dit el primer cop.

Hem estat passejant per la zona de Harajuku, buscant una samarreta per mi ja que se m’acabava de trencar el botó de la que portava. Però no he trobat res ja que eren botigues de moda alternativa i força car.

Hem anat fins al Berskha de Shibuya caminant perquè pensava que allí trobaria alguna cosa però casi em surten els ulls quan he vist els preus, jolin l’Amancio com es flipa! Finalment m’he fet un apanyo amb una goma de cabell i llestos!

Entre una cosa i l’altra ja era la 1:30 així que teniem un lloc per dinar apuntat que es trobava per la zona, el Gyoza-ro, un local famós per servir de les millors gyozas de tot Japó.

Hem tingut de fer més de 25 minuts de cua per provar-les. El local és molt xulo perquè estas sentat en una barra on veus als cuiners en plena acció. Ens hem demanat 12 gyozas, un cogombre amanit amb salsa de miso i brots de soja amb una mena de salsa bolonyesa i per beure una cerveseta.

Ens ha costat 13€ els dos. Per tant, el lloc està bé i no és gens car però lo de les millors gyozas de Tokyo no sé… Què voleu que us digui… Les del sopar de l’altre dia ens van agradar molt més.

Desprès de dinar hem agafat el metro per anar a un dels barris més populars de Tokyo, Akihabara, la meca del manga, l’anime, la cultura otaku i l’electrònica.

Anteriorment, la zona era coneguda com Electronic Town i avui en dia encara si podien trobar autèntiques gangues a segona mà o fins i tot fer intercanvis de components electrònics.

Només arribar els ulls ens han començat a fer pampallugues, aquest cop no a mi sola! Al tenir interessos diferents hem decidit que el millor era separar-nos i trobar-nos a una hora i determinat.

L’Aleix encara està flipant ara, em comenta que ha trobat autèntiques ganges, les consoles costen 100€ menys que a Espanya. S’ho ha passat super bé. A part, ha trobat autèntiques joies i rel•líquies, consoles d’abans que nosaltres neixèssim!

Jo en canvi, m’he dedicat més a buscar mercandashing dels animes de la meva infància. Hi ha infinitat de sales amb vitrines on tant les botigues com particulars posen a la venda figuretes de manga o anime. N’hi havia que eren una autèntica passada!

Si us plau, mireu quin set del Doraemon, amb la representació del mític solà…

Al fons d’algunes botigues hi havia unes escales clandestines per baixar a sotans ple de henai (anime porno). Aiii!! Aquests japaneseee…

Per cert, pel tot el barri hi ha maid cafés, una mena de cafeteries cosplay amb camareres amb aspecte juvenil i innocent, que reparteixen publicitat mentres canten amb veu de nena petita. Apart de demanar-te menjar kawaii: arròs amb forma d’òsset, geladets amb orelletes pots jugar a jocs com pedra, paper i tisores amb les camareres.

M’hauria d’informar més del tema per poder parlar amb criteri però pel que veiem la societat japonesa és força masclista i la imatge de la dona submisa i innocent està molt sexualitzada.

Al cap d’una estona ens hem retrobat i hem continuat frikejant junts, tot i que no fa faltar ser un friki per gaudir a tope en aquest barri! Si us plau, mireu quina figureta tan bonica del Shinichi Kudo quan s’econgeix! És preciosa… Però 5980¥….

Era hora de berenar així que ens hem comprat un taiyaki, el típic dolç amb forma de peix, tot i que hem optat per una versió més adaptada als turistes ja que l’original porta mongetes per dins. Nosaltres l’hem demanat amb crema i estava de cine 😋

Conforme el sol es va ponen, els neons i els cartells d’Akihabara més resplandeixen i aquí es quan realment es sent i es viu l’essència del barri.

Quan ja estàvem cansats hem anat la que ha resultat ser la segona broma del dia: el callejón Yokocho. Un carrer molt estret, ple de locals on l’especialitat dels quals és el yakitori.

No he pogut fer fotos dels locals perquè en gairebé tots està prohibit, però son els típics locals super estrets on hi ha una barra i res més, els que tenen més aforament hi caben fins 10 persones.

El carrer és molt pintoresc però clarament perd força encant ja que es una autèntica guirada. Tot i així, he convençut a l’Aleix per quedar-nos-hi, l’Aleix s’ha demanat un combinat de 6 yakitoris de carn i jo un combinat de 6 yakitoris de verdura i unes gyozas per partir. La broma ha resultat ser la menjada més cara del viatge, i tot i no ser una gran barbaritat és més del doble del que solem pagar, 13€/persona. A part, ens hem quedat amb gana cosa que no ens ha passat gairebé cap dia.

Abans d’anar a l’hotel hem passat per un Family Mart on hem comprat unes galetetes per acabar d’omplir l’estòmac. Bona nit!!!!!