Dia 8 – Improvitzem, acabem amb un partit de futbol japonés i ens fan un super descompte per ser brasilers!

Ens hem despertat a Tokyo, però segons l’itinerari havíem de ser a Takayama, així que tocava improvitzar un pla. Avui és l’últim dia que el nostre apreciat JR pass té validesa així que hem decidit que l’aprofitarem.

Varies opcions ens han vingut al cap: anar a The Wizarding World of Harry Potter a Osaka, fer una excursió a Kamakura on s’hi troba un buda gegant, anar a veure un partit de fútbol… A mi em feia gràcia anar a Hakone on hi ha múltiples banys termals i onsens, però a l’Aleix no li entusiamava massa la idea, i com practicament hem anat als Als japonesos per mi, no he insitit massa 😜 M’ho deixo per la propera vegada que vinguem!

Finalment, hem descartat anar al parc temàtic d’Osaka perquè l’entrada al parc ens sortia a 60€/persona i Kamakura perquè budes gegants ja n’hem vist bastants en els últims anys, així que el nostre planning d’avui serà anar a veure un partit de futbol japonés.

L’equip Vissel Kobe on juga l’Iniesta va jugar ahir (ooooohhh!!) així que el que ens queda més aprop és Nagoya, on juga el Nagoya Grampus contra el FC Tokyo!

Abans de tot, hem anat a esmorzar a Choco-cro, una cadena que hi ha per tot Japó ja que havíem llegit molt bones crítiques i ho teníem just al davant de casa. Bastant bo però surt una mica car (8€ els dos).

Hem perdut bastanta estona ja que estem tenint problemes amb la targeta de crèdit. Tenim una targeta que no ens cobra comissió per pagar o treure diners des de qualsevol caixer del món. A part, si pagues amb la moneda del país et cobra el canvi exacte del dia.

És una targeta que fem servir com si fós de pre-pago fent una transferència des del nostre compte. Però com que som ben feliços no hi vam ficar diners abans de marxar perquè comptàvem que podríem fer la transferència des del mòbil com sempre, però el banc ens desautoritza l’operació des de totes les targetes que portem suposo que com a mesura preventiva perquè ha detectat diferents moviments des de l’estranger.

Portem efectiu i el podríem canviar però preferim l’opció de la targeta per evitar perdre la comissió que es queden els bancs pel canvi de divisa. Finalment, el pare Jaume m’ha enviat les dades d’una targeta que tenia a casa i hem pogut fer una transferència.

Un cop solucionat, hem anat amb metro fins al que serà el nostre hotel aquests últims dies (aiiiii! Quina pena!! No vull marxar). No hem pogut fer el check-in perquè era molt aviat, així que ens han guardat les maletes fins que tornem al vespre.

Seguidament hem tornat agafar el metro fins l’estació de tren de Shinagawa per agafar el shinkasen cap a Nagoya.

Avui fa un sol que espetega així que durant el trajecte el Mont Fuji ens ha saludat! Diuen que és bastant díficil veure’l perquè sol estar ennuvolat. Així que ens podem sentir uns afortunats!

Hi ha una excursió preciosa pel Fuji i la regió dels 5 llacs que m’haguès encantat fer però ens resultava complicat per falta de dies. També l’hem deixat per la pròxima vegada 😋

Des de l’estació de Nagoya fins a l’estadi hi ha casi una hora amb metro, quan hem arribat que ja eren les 3 de la tarda i ens moríem de gana. Hem entrat al primer lloc que hem vist, curiosament un restaurant italià, on hem fet 2 pitzzes per 12€ els dos. El cuiner s’ha posat molt content perquè es pensava que erem italians.

Amb la panxa plena hem anat cap a les taquilles de l’estadi, on hem viscut una situació molt surrealista. Per començar només hi havia una noia en tot el staff que parlava anglès, que no parava de preguntar-nos si erem brasilers “brazilian? Brazilian?”. Nosaltres ja li hem dit que no, que spanish, de Barcelona. Les entrades més barates a la web del club costaven 25000¥ però ella ha insitit en cobrar-nos 500¥ (3,81€) “for brazilian”.

Nosaltres no enteniem res de res, però la cosa és que ja tenim una entrada més per ficar al corxo on tenim la nostra col•lecció d’entrades de futbol!

El control per entrar a un estadi de Primera Divisió Japonesa consisteix en una noieta de 1,50 metres d’alçada que et demana el tiquet i s’inclina deu vegades en senyal d’agraïment mentres et diu dolçament “arigato gozaimasuuuuu”.

Un cop dins ens hem quedat amb la boca oberta, no coneixíem aquesta faceta dels japonesos, estaven on fire! Animant, cantant, ballant… Un bon ambient impressionant! I nosaltres que ens pensàvem que als japonesos el futbol ni fu ni fa…

Una altra cosa que ens ha sorprés és que tot haver-hi molta assistència de l’equip visitant, no hi havia cap cordó policial que separés les dues aficions. Clarament en molts aspectes (no tots) Japó hauria de ser tot un referent a seguir.

El partit tampoc ha sigut molt emocionant, però només per viure l’experiència val la pena!

Hem sortit 5 minutets abans per intentar agafar el metro bé per arribar al shinkansen de les 19:26, i desprès d’una correguda que creia que em sortia el cor per la boca, hem arribat a just a l’hora!!

Durant el trajecte hem jugat al Mario Kart a la Switch, no he pogut gunyar ni una vegada al senyor Florenseta. Aquest ha sigut el nostre últim trajecte amb Jr Pass, quina peneta 😌 La veritat és que li hem tret molt partit i tot i haver-nos costat 220€ ens hem estalviat molts diners.

* Us interessa un post sobre el pressupost del nostre viatge?

Hem arribat sobre les 22:00 a l’hotel on hem fet el check-in! El hotel està estupendo, l’habitació és molt més gran del que ens esperàvem, l’Aleix està emocionat amb la pantalla de la tele i jo amb els ameneties de Shiseido!

Hem anat a sopar al Coco Ichibanya que hi ha just sota de l’hotel, a Kyoto va encantar i volíem repetir! Ens ha costat menys de 7€ per persona i hem gaudir molt. Ai mare… Com trobarem a faltar el curry quan siguem a casa! 🍛🍛

Hem arribat a l’habitació on ens hem posat els nostres nous pijames!!! Què xulis!!!!!

I a dormirrr!!! Bona Nit!!!!❤️