Dia 7 – De la calma de Takayama a la bogeria de Tokyo!

Ahir vam prendre la decisió de veure el casc àntic de Takayama ben d’hora per evitar trobar-nos de nou centenars de padrinets entranyables, així que com és costum ens hem aixecat a les 6. L’Aleix em pregunta de conya si algun dia podrem dormir almenys fins les 7, jo li he dit que i tant que si, quan tornem del viatge 😂

A quien madruga, Dios le ayuda diuen, i la veritat és que ha valgut la pena! Els carrers són preciosos estiguin plens o arrebossar però poder haver passejat pràcticament sols per tot el districte ha sigut un dels plats forts del viatge. Quins carres, què bonics, quan encant! Se’m queia la baba… Sembla que algú hagi pulsat el botó del “Pause” i ens haguèm quedat en l’època de l’Eso.

Takayama és conegut per la fabricació de Sake, la beguda alcohòlica nacional de Japó, preparada amb una infusió feta a partir d’arròs. Al districte Sanmachi Suji es poden trobar les principals fàbriques de sake. Volíem provar-lo però ahir estava pleníssim i avui encara no hi havia els establiments oberts així que ho tenim pendent per provar-lo a Tokyo, tot i que l’ideal era fer-ho en una destileria aquí.

Desprès de passejar per la zona hem anat a l’estació de bus, ahir vam comprar els tiquets per fer una visita exprès a Shirakawa-go.

Els tiquets per anar i tornar ens van sortir força cars (32€ per persona) però per un cop a la vida que hi som…

Pel trajecte m’he comprat aquesta beguda pensant-me que era café, no us enganyaré, jo només he vist la minnie, però tal i com deia la botella era un te amb un gust molt estrany.

Al bus hem conegut una parella catalana molt simpàtica. Desprès de 50 minutets de trajecte hem arribat a Shirakawa-go, una villa situada a la vora del riu Shokawa, on encara es conserven cases construïdes amb la tècnica Gassho-zukuri. Com diu la Lonely Planet, els hiverns als Alps Japonesos no perdonen però els seus habitants ja desafiaven les inclemències molt abans de que existissin les estufes de propà, doncs la inclinació tant pronunciada dels seus teulats evitin que la neu s’hi acumuli.

Shirakawa-go ens ha donat la benvinguda començant a ploure:

  • Aleix, treu els paraigües de la motxilla.
  • Voy!
  • (Desprès d’una estona remenant la motxilla) Aqui no hi són, però si estaven aquí. Què raro. Què els has tocat?
  • 😱😱😱😳😳😳😳😳

I així es com hem visitat Shirakawa-go sota la pluja, una bona ventolera i l’arc de Sant Martí. Amb perill d’agafar un bon custipat, però amb molta màgia.

Aquest tipus de construcció es troba en perill d’extinció, per aquest motiu Shirakawa-go ha sigut declarat Patrimoni de l’Humanitat, cosa que no ens estranya gens ni mica.

La nostra idea era pujar a un mirador que hi ha damunt d’una cimeta però ho hem deixat còrrer ja que cada cop plovia més. Una llàstima perquè les vistes són espectaculars.

Hem agafat el bus anterior al que teníem pensat per tornar a Takayama, on hem tornat al meravellós hostal, on no ens han pogut tractar millor,!per agafar les maletes i anar cap a l’estació de tren on ens sortia el tren a les 12:30 fins a Nagoya.

A les oficines de l’estació he preguntat si havien trobat el meu estimat Lorenzo, tenia el presentiment que si, però no 😢. Hem comprat alguna cosa per dinar al tren ja que no arribàvem a Tokyo fins les 17:10!

El trajecte amb tren fins a Nagoya ha sigut espectacular, hem tingut la sort de poder sentar-nos a primera fila i el conductor ha sigut tot un espectacle.

Portem dies fixant-nos que els conductors i els revisorsfan tot tipus de gestos i fins i tot parlen sols mentre treballen. Ens tenia tan intigrars que hem buscat informació a Internet. Resulta que aquesta manera de treballar es basa en la teoria confirmada que utilizant els musculs de la boca i el braç estimules el teu cervell i els teus ulls per estar més alerta, tot es ressumeix a una tècnica per poder prevenir possibles errors

Hem arribat a Nagoya on hem fet transbord per agafar el tren bala i arribar a la capital!

A les 17:10, la puntualitat nipona va per davanr de tot, hem arribat a l’estació de Tokyo on ens hem sentit ben pardillos. L’estació és ENORME, mai havia vist quelcom igual: gent per un costat, per l’altre, en diagonal… Mil línies i mil tipus de mitjans de transport… Mil lletreros… I nosaltres creient-nos que ens moviem de conya pel transport públic de Japó, no trobàvem ni les màquines per comprar el bitllet. Sort que un senyor molt majo ens ha vist la cara i s’ha apropat a preguntar-nos si ens podia ajudar.

Hem agafat el metro fent dos transbords per arribar a l’hotel que vam reservar ahir mateix d’urgència. Ens ha sortit força car, però com sabeu, aquesta nit havíem de ser a Takyama, així que reservant amb un dia d’adelantació a Tokyo no podem demanar més.

L’hotel està de conya, les noies de la recepció han sigut molt amables, això si, el tamany de l’habitació i del bany són 100% japanese. L’habitació fa 2 metres d’ample i a l’Aleix li surten els peuets pel llit, i el wc és com un cub prefabricat, bastant típic a Tokyo. Però per nosaltres, un autèntic luxe!

Hem deixat les maletes i les ganes de conèixer Tokyo han fet que en 10 minuts fòssim a la parada de metro direcció Shibuya! Quan hem sortit del metro, ens hem trobat als nostres nassos l’encreuament més transitat del món. Impressionat. Són 5 pasos de zebra sincronitzats, quan el semàfor s’il•lumina de color verd, centenars de persones el creuen amunt, avall, en diagonal… tot un show!

Vaig llegir per internet que dalt de l’edifici Magnet hi h un mirador des d’on es pot veure una panoràmica espectacular, i gratis! És un mirador que ha obert recentment i molt poqueta gent el coneix! Estàvem practicaments sols!

Desprès hem passejat per la zona, on hem vist una realitat totalment paral•lela a la de Kyoto o fins i tot Osaka, el silenci sepulcral passa música a tot drap, les noies amb kimono passen a ser joves lolitas, els nois vestits monocolor i ben clenxats passen a ser nois amb el cabell tenyint de qualsevol color i vestits com autèntics “fashion victims”, els jardins i els temples es converteixen en grans centres comercials amb neons per tota la façana. Autèntica bogeria comparat amb els carrerons que havíem estat aquest matí a Takayama!

Per cert, si mai veniu a Tokyo podeu sentir-vos com dins del videojoc MarioKart llogant uns karts per recórre’t la ciutat!! Ha de ser una experiència xulíssima!

Hem entrat a la botiga d’Adidas on l’Aleix s’ha comprat per fi la samarreta de la selecció japonesa de futbol. La portava buscant des del primer dia. Està tan content que demà mateix l’estenarà! Ja li fare una foto per ensenyar-vos lo guapot que està. Per cert, ens hem fet lio màxim. Al estar de turisme, hem demanat fer la compra lliure de taxes, però al tiquet ens hi sortia cobrat el mateix que a l’etiqueta.

Primer ens pensàvem que havíem d’anar a l’aeroport a demanar la diferència però ens semblava estrany ja que a la meva compra de cosmètica m’ho havien aplicat directament.

El pobre noi ens deia que el descompte estava ja aplicat i és que no queiem que a Japó el preu marcat al líneal o l’etiqueta sempre està exent d’impostos. L’impost és del 8%, igualet que el d’Espanya, és el que té que el país tingui molta menys corrupció.

Quan ens ha entrat la gana, hem buscat on sopar, ens hem quedat parats amb els preus, per ser que et trobes a Shibuya (un equivalent a Times Square o Picadilly Square) tot estava super bé de preu. Hem entrat a un local on havies de fer la comanda a través de la tablet. Hem sortit a 6€ per persona i no ens ho hem pogut ni acabar. Jo m’he fet la pixa un lio i he acabat demanat una truita amb arros amb un caldo gelatinós. La veritat és que estava bastant regulero… 🤢 Però tot l’altre boníssim!!!

Hem tornat agafar el metro per tornar a l’hotel on ens hem posat els nostres nous pijames. No us enganyare, la foto ha estat 100% postureig, feia una calor que inmeditament ens els hem tret desprès de fer l’instantànea. I cap a dormir!!!!

Bona nit!!!!