Dia 5 – Visitem la zona més bonica de Kyoto, busquem geishes i acabem enamorant-nos d’Osaka.

Vaja… Em pensava que ja m’havia adaptat a l’horari però ha resultat que no, els que em coneixeu ja sabeu que sóc poc dormidora però lo de despertar-me a les 04:00 am i no poder tornar-me a dormir, doncs que voleu que us digui… No em fa gens gràcia. Però bé, estem de viatge així que no em queixaré.

A les 6 del matí ens hem dutxat i hem baixat a esmorzar a l’hotel, a les 7 ja estàvem en ruta. Avui visitem el temple Kiyomizu-dera, el més important de la ciutat, i per tant, el més visitat, obra a les 06:00 del matí així que hi volíem anar d’hora per evitar la multitut.

Només arribar a la parada, ja em sento com dins d’un anime jeje No em digueu que no és moníssima! A l’Aleix i jo se’ns dibuixa un somriure cada cop que en veiem un nen o una nena.

Per cert, m’encantaria comprar-me una motxila d’aquest tipus. He llegit que són molt cares, a veure si puc tronar una més petitona i que estigui bé de preu.

Perdre’t pels carrers del voltant del temple és una autèntica meravella, desprenen encant, els carrerets plens de cases petitones de fusta, tendes d’artesania, cases de té… Et teletransporten al Japó més tradicional. I a mi em superencanta!!

No podíem parar de fer fotos, cada raconet és digne de postal!

La nostra Visa ha agraït molt que trobèssim la botiga oficial de Totoro tancada… Però tard o d’hora alguna coseta caurà, ens encanta Totoro i ens agradaria tenir alguna figureta a la saleta-menjador…

Per arribar al temple hem hagut de passar per un inmens cementiri, la veritat és que impressionava moltíssim. A la foto només es veu una petita part del que era realment.

I desprès d’una bona pujadeta, i arribar amb la llengua fora, evidenciant que no estem massa en forma, hem arribat al temple Kiyomizu-Dera. La Lonely Planet diu que si només es pot visitar un temple de Kyoto ha de ser aquest, així que la cosa prometia.

Kiyomizu-Dera significa temple d’Aigua Pura, ja que s’hi troba el Mantantial Otowa-no-taki que desemboca amb tres cascadetes, d’on tots els visitants hi beuen aigua ja que es creu que té propietats curatives que confereixen salut i longevitat. S’ha de beure seguint el ritual i només d’una cascada, si beus de les 3 seràs castigat per avarícia.

El temple es troba situat a un turonet d’on es pot veure una panoràmica molt bonica de Kyoto!

Actualment, estan fent treballs de restauració i manteniment a la gran terrassa, el qual li resta una mica d’encant. No passa res, ja tornarem quan la tinguin llesta 😋

Per cert, us adelanto en primícia que estem preparant el que serà el Tag més hortera de la història imitant fotos anime. Teniu ganes de veure’l? Us prometo que les fotos no tenen desperdici.

Quan hem sortit del temple, s’ha posat a ploure així que ens hem resguardat al Starbucks més bonic del món mundial. La famosa cadena ha reconvertit una casa tradicional amb el primer Starbucks de tatami. L’Aleix s’ha demanat el seu estimat hot chocolate i jo un capuccino. És molt cuco però no pots ni parlar, hi ha un silenci sepulcral.

Quan preparava l’itinerari vaig descobrir que a principis d’octubre es celebrava el festival Zuiki Matsuri, al barri Kamishichiken, un barri molt tradicional on les geishes encara hi tenen molta presència. Consisteix en difersos desfiles i ceremònies per agraïr als deus les bones collites. Totes les geishes i les maikos del hanamachi hi participen, era la meva oportunitat ideal per poder veure-les!!

Hem pujat al bus en direcció contrària (per culpa meva 😅) i hem tardat mil anys en arribar. Hem tingut una petita crisi ja que l’Aleix m’ha advertit abans de pujar i no li he fet ni punyeter cas. Ja sabeu que és un grunyon, però de seguida se li passa 😜. No passa res, ho podrem considerar com un tour amb el bus turístic per la ciutat. Finalment, hem acabat arribant al temple.

Hem arribat a les 11 del matí, i ho hem trobat tot molt parat així que hem preguntat i el festival no començava fins al migdia. Hem tingut de pendre una decisió, ja que quedar-nos ens trencava molt el dia. Així que per mala sort per mi, segurament no veure cap geisha de veritat! M’ha sapigut tan greu…

Però m’he fet una amigueta que m’ha fet oblidar de totes les maikos i geishes del planeta. Els seus pares ens han fet un reportatge digne de boda real. Em posaran amb un quadre al menjador de casa? 🤔

Quan vam fer l’itinerari, vam descartar Osaka, vam creure que no ens oferiria res diferent al que veuríem a Tokyo. Els dies abans de marxar, ens va començar a cridar l’atenció, amb el shinkansen ens hi plantàvem amb menys d’un quart d’hora… Així que finalment vam reajustar una mica el planning per afegir-la!

Així que hem agafat el tren bala fins a Osaka, la ciutat de la Kazuha i el detectiu de l’Est, el Heiji Hattori, el meu segon amor platònic de la infáncia desprès del Shinichi Kudo! Endivineu quin era el tercer? Siiiii!! Ho heu encertat… com em coneixeu eh! El Màgic Kaito Kid! 😍

Només arribar a Osaka hem provat el menjar típic de la regió de Kansai, el takoyaki! Ens ha agradat molt!

Aleshores, ha passat quelcom inesperat… i és que aviam com ho explico perquè no us soni desagradable… però resulta que he tingut de còrrer de valent cap al vàter!

Com casi tot en aquesta vida, tot depèn de la perspectiva que ho miris, la mala notícia és que haure de fer dieta (dieta! A Japó… Noooooo!!!!😢😢), la bona és que almenys tots els vàters del país estan impecables, tenen tovalloletes desinfectants per la tassa, la tassa té calefacció (dóna un gustírrin…) i un cop has fet la feina et pots donar xorrets per davant i per darrera (ajustant la temperatura i la pressió al gust) perquè tot quedi ben net. I mai mai mai a cap wc falta paper! Així dòna gust tenir descomposició home!

Osaka ens ha descol•locat (cap a bé) completament, tant diferent al que havíem vist fins ara a Kyoto que no ens podíem creure que estiguèssim només a 30 km de distància! Clarament ha sigut un super encert venir!!! No entenem com en algún moment se’ns havia ocorregut descartar-ho.

He dit ja que els senyors grans japonesos són lo més entranyable del món?

Per aquest viatge hem decidit posar fi al problema d’estar mitja hora buscant un candidat per fer-nos una foto acceptable i desprès trobar el cagarró màxim, així que us presentem el Lorenzo, el nostre fotograf, és molt majo però no li agrada mullar-se!

El pare Jaume sempre diu que hem d’entrar a dinar on hi hagin treballadors i jubilats, avui no li hem fet cas i hem encertat de ple. Hem anat a un local que estava completament buit i no podem haver quedar més satisfets. El menu de l’Aleix no ha arribat als 6,50€ i jo al no estar fina he demanar un platet de sopa i un bol d’arròs que m’ha deixat per 300¥ (2,28€).

Aprofitant que la pluja ens ha donat una “tregua” hem anat caminant fins la zona de Dotonbori, pel camí ens hem trobat una sala tota plena de màquines dispensadores de boletes, clarament Japó et treu el nen que tots portem dins, hem decidit que cadascú se’n podia triar una, l’Aleix ha triat un Pokemon i s’ha ficat molt content perquè li ha tocat un Eevee. Jo no m’he decidit per cap, així que ho fare a Tokyo on hi ha milers de màquines de boletes.

ÇSi us plau, no em mal interpreteu perquè només puc donar gràcies de la meva vida i la sort que he tingut, però per una altra vida em demano ser japonesa i anar al cole amb aquest autobús! 😍😍

Conforme anàvem arribant a Dotonbori més flipàvem, cada loco con su tema, l’Aleix amb les botigues de videojocs, jo amb les de cosmètica i tot el kawai! Estàvem fora de si! Jo veia les coreanes amb cistelles plenes fins dalt o fins hi tot de 2 en 2 i només feia que engrescar-me, en aquells moments se m’oblidava que no estic forrada com elles.

He pecat però bé, fins al fons… Us agradaria un haul de les meves compres japoneses?

Desprès hem estat passejant per la zona… Contents per haver elegit venir finalment, ha sigut tota una sorpresa, Osaka és gastronomia, neons, vida…

No volíem marxar d’Osaka però hi ha hagut un moment, desprès de més de 17 km caminats, que els genolls ens han dit prou, així que hem agafat el tren bala i posteriorment el metro per tornar al nostre barri, on hem sopat de meravella per 6€ per persona!

Ja a l’hotel hem posat una rentadora i una secadora ja que començavem a quedar-nos sense roba. La rentadora ha costat 2€ i la secadora 0,76€ cada mitja hora.

img_4025

Avui és la nostra última nit a l’hostal de Kyoto i ens sap tant greu. Ens hi hem sentit com a casa. Tinc pensat fer un post sobre els nostres allotjaments on fare una valoració més concreta però podem dir que aquest hostal és un dels nostres prefes del món!

  • Bona niiit💫💫