Dia 4 – La conmovedora Hiroshima i la romàntica illa de Miyajima.

Konnichiwaaaaa!!! Avui he dormit de conya! M’he despertat 10 minutets abans de que sonès el despetador a les 6 del matí! Què poc costa matinar quan estàs de vacances! No us passa?

Ens hem dutxat, hem esmorzat al hotel i hem agafat el metro per anar a l’estació central de Kyoto, avui anem d’excursió a Hiroshima i Miyajima. El shinkansen ens sortia a les 08:40 però som tant exageradament puntuals que hem agafat el de les 08:00 sobrats de temps 😂

Com que l’esmorzar de l’hotel és molt bàsic, ens hem comprat alguna coseta a una mena de cafeteria, l’Aleix una trena de frankfurt i un bollito de vedella, curry i ou i jo un bollito de crema que estava boníssim, se’m fa la boca aigua només recordar-ho.

Al costat teniem un noi americà molt majo, era un friki dels trens i estava molt il•lusionat, ens ha ensenyat una aplicació des d’on controlava la velocitat que agafava el shinkansen. Semblava un nen petit el dia de Reis! Què majo!

Dos hores desprès, hem arribat a l’estació d’Hiroshima, des d’on hem agafat un tramvia per arribar al Memorial de la Pau.

A les 8:15 del matí del 6 d’agost de 1945 va caure la primera bomba atòmica de la història al Sud de Japó, Hiroshima va ser l’escenari d’una de les pitjors barbaries humanes, tres dies més tard, la història es repetia, aquest cop sobre Nagasaki. Parlant amb números, unes 246000 persones van perdre-hi la vida, la gran majoria civils. A més a més, els efectes de la radiació van comportar conseqüències severes a la salut de milers de japonesos, es calcula que el diagnòstic de càncer va incrementar un 50%, reduint significativament l’esperança de vida de molts supervivents.

Només sortir del tranvia ens trobem la cúpula Genbaku Dome present a tots els llibres d’història del segle XX. Va ser el Pavelló de Foment de la Indústria fins que la bomba va caure casi al seu damunt, encara que tot el de la seva vora va quedar arrassat i tots els que hi eren a prop van morir a l’instant, la seva estructura va ser l’únic va quedar de peu a prop de l’epicentre de l’explosió.

Hem intentat fer una foto utilitzant el Lorenzo, però una mini personeta ha decidit que ens millorava la foto sortint a primer pla. No és per menjar-se-la? 😍

Continuem caminant per la zona i ens trobem amb el monument dedicat als nens i a Sadako Saskasi, una nena que se li va sofrir leucèmia a causa de la radiació. Mentre va ser hospitalitzada va fer més de mil grues de paper, convençuda que així es compliria el seu desig, el de recuperar-se, tal i com diu la llegenda. Malgrat fer-ne més d’un miler va morir als 12 anys.

Avui nens i nenes, noies i nois de tot Japó visiten el memorial per fer les seves oracions i recordar a la petita Sadako i tots els infants que van perdre la vida.

El monument central està dedicat a totes les víctimes, hi ha una inscripció escrita amb japonès que proclama “Descanseu en pau, l’error no es repetirà”.

Al costat hi ha el museu de la Pau compta amb diferents sales en les que es mostra la història abans i desprès del bombardeig. Proporciona molta informació i també es pot observar fotografies i objectes que poden ser molt impactants. Nosaltres no hi hem acabat entrant perquè se’ns feia tard.

Hi havia moltes excursions de col•legis. No entenem que ens passa amb els nens japonesos però al igual que les persones grans ens desperten molta tendresa. Els nens són tan graciosets amb el seu gorrito, la seva cantimplora, de veritat que m’encanten. Quan passen pel pas de vianats aixequen la mà i quan arriben a l’acera li donen les gràcies al conductor que els ha deixat passar fent una inclinació.

Hiroshima com l’au fènix, ha sapigut renéixer de les seves cendres, perdonar i perdonar-se, aprendre dels errors i acabar convertint-se en una ciutat mundialment reconeguda per la seva labor per la pau mundial. Ens ha deixat realment conmoguts.

Abans de marxar, hem volgut visitar el seu castell. L’original va ser construït l’any 1590 però Little Boy el va destruir completament, així que es va procurar fer una rèplica de l’original.

Tocava anar cap a la segona parada del dia, l’illa de Miyajima, hem tingut força feina per anar-hi, primer caminar una bona estona, desprès agafar un tren, som tan feliços que ens hem saltat la parada així que hem hagut de retrocedir, i finalment agafar un ferry per arribar a l’illa! Tot inclòs amb el JR Pass, la veritat és que el billet és car però de compensar, compensa!

I així és com hem arribat a veure una de les estampes més famoses de Japó, Miyajima! Però abans de res tocava provar el plat típic, l’okonomiyaki! Ens ha flipat!! La comparen amb la nostra pitzza, no pel sabor sinó perquè cadascú s’hi fica els ingredients que vol!

El dinar ens ha costat 6€/persona. Una de les coses que ens encanten de Japó, és que només entrar et serveixen un vas amb aigua, que et reomplen abans de que te’l acabis. A nosaltres ens va de conya perquè únicament bevem aigua quan mengem, així que el beure ens surt de franc.

Durant el dinar parlàvem de que els japonesos fan que et sapigui greu que donar propina no només no sigui habitual, sinó que pot ser considerat com una ofensa pels treballadors, ells et tracten i t’atenen tan bé perquè culturalment l’amabilitat és un valor que va per davant de tot. Però tu, et sents tan ben atès que t’agradaria agraïr-los-hi d’alguna manera, és clar que nosaltres sempre diem mil vegades “arigato, arigato” mentres ens inclinem mil cops per agraïr-los-hi però no ens sembla suficient.

Per nosaltres, la propina és això, un gest d’agraïment per un servei extra, per això som tan haters de les propines obligades a països com EEUU o Tailàndia, on fins hi tot està estipulat el % que has de donar.

Amb la panxa plena, hem anat a passejar per aquesta bonica illa declarada Patrimoni de la Humanitat per la seva vegetació, per la seva fauna (bonics cérvols en llibertat), pels seus temples, però sobretot pel seu impressionant tori flotant, el tori Itsukushima que venera al Déu del Mar.

Més tard hem fet un geladet de mango i també hem entrat a algunes botigues, on els ulls ens han començat a fer pampallugues però no hem comprat res, preferim esperar-nos a la meca de les compres, Tokyo!

I finalment, m’he animat i els he demanat a una foto a unes estudiants de secundària. Elles no ho saben però durant la meva infància somiava a ser com elles. Les meves ídols eren la Sailormoon, la Sakura la Caçadora de Cartes i la Ginger! I les vostres?

Hem agafat el ferry per tornar cap a casa, encara era aviadet i hem pensat que podríem improvitzar alguna cosa quan arribèssim a Kyoto. Pero finalment, unes males combines amb el shinkansen ens han obligat a fer transbord a Kobe, famosa ciutat per la carn de vedella i per l’Iniesta i hem perdut molta estona.

Ens estem enganxant una mica a les màquines dispensadores, és la manera que tenim d’anar gastant les monedes, juguem a comprar la beguda que ens sembli més estranya i deixa’ns sorprendre’ns pel seu sabor. Hem arribat a Kyoto que eren passades les 8, havíem d’anar a sopar! Dins de l’estació hi ha una planta amb restaurants, hem entrat a un de Ramen. Només sentar-nos, gerra d’aigua fresqueta gratis!

Donde fueres haz lo que vieres, diu el refrany i l’Aleix està encantat en poder xurruclar els fideus i beure el caldet directament del plat. Doncs aquí no només està mal vist sinó que és un signe de que estàs gaudint molt amb el menjar! Hem menjat molt bé i hem sortit a 10€ els dos.

Hem pujat a veure les vistes des de dalt de l’estació per aquestes escales on com a bona miope casi m’explota la còrnia de l’ull. I finalment, hem agafat el metro per anar cap a l’hotel per ficar-nos al llitet!Bona niiit i gràcies🌙🙏!