Dia 3: De Tokyo a Kyoto, la ciutat mil•lenària.

La meva primera experiència dormint amb futon ha sigut més aviat regulera ja que el jetlag m’ha despertat a les 2 del matí i no he pogut tornar a dormir-me fins passades les 04:30 del matí. En canvi, la de l’Aleix ha sigut molt positiva ha dormit com un tronc tota la nit. Em feia una enveja veure’l dormir tant plàcidament…

El desperador ha sonat de totes maneres a les 6 del matí, ens hem dutxat, hem recollit l’habitació i hem fet el check-out. El recepcionista ens ha fet una foto a la façana de l’hotel. És ben bonic oi?

De seguida hem posat camí cap a l’estació de Shinagawa, d’on surt el shinkansen cap a Kyoto! Per cert, tots sabem que els japonesos van per davant nostre en pràcticament tot, menys amb lo dels passos a nivell, en aquest cas estan al mateix nivell que nosaltres.

L’estació de Shinagawa a hora punta impressionava molt, i això que hem llegit que és de les estacions on opera el shinkansen menys transitades. Encara que molta informació es trobi amb japonés, orientar-te és molt fàcil. El nom del tren que havíem d’agafar és Hikari 503, amb el número l’hem identificat al panel d’informació i hem pogut saber la plataforma des d’on sortia.

Hem pujat per primer cop al shinkansen, el tren bala japonés, l’equivalent al nostre AVE i amb 2 horetes hem recorregut 456 km per arribar a Kyoto! Hem agafat alguna cosa per esmorzar a un dels quiosc que hi havia dins de l’estació. Durant el trajecte, l’Aleix ha jugat a la Switch i jo m’he entretingut mirant el paissatge.Hem arribat a l’estació de Kyoto, on hem agafat el metro per anar cap a l’hotel que teníem reservat.

  • Incialment, tenim un altre hotel reservat però un dia buscant vaig trobar aquest que ens sortia uns 20€ més barat. No ho vaig dubtar, vaig cancel•lar l’anterior per reservar aquest i tinc en presentiment que vaig encertar. Per cert us interessa un post fent una valoració dels allotjaments d’aquest viatge qualitat-preu? El bany és compartit però això no ens és un problema i menys a Japó, on tot està impolut.
  • Per cert, els ameneties de la dutxa són de Shiseido! 😻 I jo portant el xampú de casa per si de cas no m’agradava el dels hotels…

Ja instal•lats, tocava sortir a conèixer la city! Kyoto pressumeix d’albergar 17 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco, més de 1600 temples budistes i 400 santuaris sintoistes. Clarament, acabem d’aterrar a una de les més culturalment més riques del món. I el dilema és dedicir que visitem i que ens deixem per la pròxima vegada. Així que hem fet cas a la Lonely Planet i hem anat als dos temples més importants: el Ginkaku-ji i el Kinkaku-ji.

El nostre transport preferit per moure’ns per les ciutats és el metro però a Kyoto hi ha llocs on no arriba així que vam llegir que era millor utilitzar l’autobús. Hem comprat un bitllet diari que ens ha costat 600¥ (5€).

Aquí ens hem atavalat una mica perquè no trobàvem la parada del bus, el Google Maps ens indicava una cosa, les parades de bus una altra. Al final hem agafat el primer bus que ha passat, a Japó s’entra per la porta de darrera i es baixa per la del davant picant el bitllet abans de sortir, doncs resulta que aquell bus no estava inclòs dins del nostre tiquet. La novatada ens ha costat 240¥ (1,83€) però ja hem après la lliçó: només podem agafar els busos de color verd.

Desprès de casi una hora, hem arribat al temple, hem comprat l’entrada que ha costat 500¥ per persona. Ens ha fet tanta gràcia veure a nens petits d’excursió amb el gorret groc com el Shin chan quan anava d’excursió.

El temple Ginkaku-ji és un temple budista zen, el seu nom significa “Temple de Plata” perquè la intenció era banyar-lo amb làmines de plata però mai es va acabar de fer per falta de recursos.

Aquest temple el va fer construïr el shogun Yoshimasa inspirant-se amb el temple que va fer construir el seu padrí, la nostra pròxima parada. Quan hem consultat el Google Maps ens hem donat compte que teníem més d’una hora de trajecte, ho hem vist complicat ja que l’estòmac començava a rondinar.

L’Aleix feia dies que tenia mono de curry així que per fi l’ha satisfet, jo m’he demanat un arros amb tofu, ou i no sé que més. No ho he encertat massa perquè estava condimentat amb alguna espècie molt intensa. Hem dinat per uns 12€ euros.

Un cop dinats, hem anat a buscar la parada de bus. Cada pas hi ha una màquina expenedora, així que hem caigut a la tentació i hem provat la primera botella que hem vist. Era com un sorbet de llimó diluït amb iogurt, estava molt bo i molt refrescant.

Casi una hora desprès hem arribat al temple Ginkaku-ji, més conegut com el Temple Daurat, resplandeix en mig del preciós llac oferint una estampa digna d’admirar. I tan digna, que parlant clar, el temple està petao.

Començava a baixar el Sol i ens haviem deixat les jaquetes a l’hostal així que hem hagut d’anar-les a recollir. Durant el trajecte hem descobert que l’autobús escolar del Shin-chan que el passa a recollir i el porta a casa cada dia és 100% real!

La situació és la següent: para el bus, s’obren les portes i una criatura baixa corrent direcció els braços de la seva mare que l’espera al portal. A continuació, baixa la profe, va a dir-li alguna cosa a la mare, profe i mare es somriuen mentre es fan una inclinació a mode de reverència, la profe es despedeix de la petita i finalment la profe torna corrent al bus.

L’Aleix i jo purs espectadors de la situació, ens encanta Japó, ens dóna la impressió que som dins d’un anime tota l’estona!

Hem aprofitat que hem anat a l’habitació per estirar-nos una mica, desprès hem sortit a fer una volta. Aquest és el carrer on es trob nostre hotel, oi que és bonic?

Aprofitant el passe diari de bus, hem preferit anar amb bus fins la següent parada, mentres miràvem el mapa a l’estació se’ns ha apropat un senyor gran per ajudar-nos. El primer que ens ha dit és “I know a bit English, I want help you”. A Japó, molt poques persones grans saben anglès i les poques que en saben es moren de ganes de practicar-lo, així que per ells els turistes som una bona oportunitat per conversar. Són tan entranyables☺️

Hem seguit les instruccions del bon home per arribar al barri de Gion és l’àntic barri de les Geishes. Anteriorment, tal i com es pot veure a la peli (o llibre) Memorias de una Geisha, el barri estava tot ple de okiya (les cases on viuen les geishes) i ochaya (cases de té on normalment treballen). N’hi havia més de 80000 per tot Japó. Actualment estan en perill d’extinció, es calcula que n’hi ha menys de mil.

El terme geisha designa una persona amb un talent artístic especial. Des de ben petites reben una estricta educació i aprenen minuciosament el ball japonès, a tocar instruments tradicionals, tenen una alta habilitat pel cant, el ball, la dansa i alts dots de conversació i sentit del humor. Solen participar en convits, festes i reunions públiques i privades.

Amb l’invasió americana durant la 2a GM, les geishes eren considerades com quelcom misteriòs que atreïa als soldats americans, per això algunes prostitutes es disfressaven de geishes, la qual cosa ha comportat una certa confusió.

Diuen que a partir de les 5 de la tarda és probable veure’n alguna anant a treballar a alguna de les cases de te més exclusives de Gion. Nosaltres no hem tingut aquesta sort. No passa res, el barri en si és preciós i mereix una visita igualment.

Just al costat de Gion, hi ha la zona de Pontocho, on hem passejat per la vora del riu Kamogawa i ens hi hem estat una estoneta petant la xerrada fins que ens ha agafat fred. Hem provat un nou refresc: la fanta de raïm, havíem llegit que era top, i clarament per gustos colors perquè a nosaltres no ens ha agradat massa.

De camí a la parada de bus, hem trobat un lloc on venien uns pintxos d’alguna cosa que ens ha cridat l’atenció, tot i no tenir ni idea de que era, n’hem comprat un, com diu el pare Jaume s’ha de provar tot! La noia ens ha dit el que era, el tema és que els dos hem fet veure que ho enteníem pensant que l’altre ho havia entès, i quan hem marxat els dos ens hem dit “què ha dit?” 😂

I finalment, hem anat a sopar a Coco Ichibanya, vaig llegir que és una cadena especialitzada en curry japonés molt famosa, així que quan hem vist el cartell no hem dubtat!

Hem sortit a 6€ per barba però he de dir que jo no m’he pogut acabar el meu, m’ha quedat casi la meitat i això que he demanat la racció petita.

I cap a dormir que demà tenim excursió!! L’única pega és que dormim separadets… 😢

Sayonaraaaaa!!❤️