Dia 1: Comença el viatge dels nostres somnis!

A les 7 del matí ha sonat el despertador però la veritat és que ja portava una bona estona amb els ulls oberts. Avui és un dia molt especial… I és que sí, ja és una realitat, tornem a Àsia! I és que ja ho diuen molts viatgers… Que el continent asiàtic enganxa!

Tot i això, aquest cop volem cap a una nació totalment diferent a les seves veïnes que ja coneixem. Com diu la Guia Azul, encara que comparteix certes costums, religions i fins i tot escriptura amb altres països asiàtics, els japonesos han autoconstruit una societat completament diferent, destacada per la perfecta integració de les seves mil•lenàries costums i tradicions amb l’avanç tecnològic i la modernitat, on valors com la meticulositat, la cortesia i un alt sentit de la responsabilitat prevalen per sobre de tot. Un país admirat arreu del món per la seva pulcra educació i saviesa.

Japó ha sigut el nostre destí somiat durant molt temps, i per fi, avui dia 30 de setembre, volem cap al país del sol neixent amb les expectatives altíssimes… Serà capaç el país nipó i els seus habitants de sorprendre’ns i superar-les?

No obstant, no us enganyaré, hi ha quelcom que m’inquieta una mica, i és que grans tifons estan amençant la zona noroccidental del Pacífic. Ara mateix, a Japó es troba en alerta activa, més de 900 vols han sigut cancel•lats, l’aeroport de Kansai està tancat i pràcticament totes les línies de metro i tren fora de servei ja que el tifó Trami està atravessant tot el país de Sud a Nord amb vents que arribaran fins els 200 km/h.

En principi, quan nosaltres aterrem el tifó ja estarà al Nord de l’illa de Hokkaido i per tant no ens suposarà cap inconvenient. No obstant, al Mar Taiwanés ja s’ha format un altre tifó que només pel nom ja fa respecte, Kong-Rey.

Mare Carme i mare Lourdes, no us alarmareu, per la seva situació geogràfica, Japó ha hagut de fer front a grans desastres naturals, i com de tot se’n apren, actualment és un dels països més ben preparats, per no dir el que més. Això ens tranquil•litza, ja que probablement el pitjor que ens pot passar és que ens haguem de quedar un dia a l’hotel, haguem de modificar el planning o que no puguem agafar el vol de tornada (això últim no sé si seria un problema 😜).

Així que desprès d’una bona dutxa, ultimar les maletes, despedir-nos de la família i un bon esmorzar al Sant Isidori hem agafat el cotxe per anar cap a Barcelona. Aquest cop ens hem despistat i fins la setmana passada no vam reservar el pàrquing, de tal manera que ens sortia més barat aparcar al mateix pàrquing de la Terminal 1. Ens ha costat 75€ deixar-lo 13 dies, car i pràctic per parts iguals ja que anar caminant fins l’aeroport és un puntàs.

Hem facturat una maleta (cosa que em fa pànic, reso perquè arribi sana i estàlvia), hem passat el control, i un cop dins, hem menjat uns entrepans, l’Aleix un sandvitx de pernil dolç i formatge i jo que soc de morro fi, un mini entrepà de pernil ibèric pel mòdic preu de 8€. Algun dia parlarem dels preus abusius dels aeroports de tot el món, menys el de Borneo on per 2€ vaig entrar a la sala VIP on hi havia molt menjar i beure gratis!

Fins que no han obert la porta d’embarc, hem passejat per la terminal per estirar les cames i li hem demanar al nostre nou fotògraf que ens faci una foto! Es diu Lorenzo i creiem que ens farà fotons tumblr!

I per fi, cap a l’avió! Ja sé que sonarà molt friki però que bonic és el Airbus 380! Ens té el cor robat… Tan gran, tan elegant, tan còmode… Tot i això, resulta que està sent un fracàs ja que el seu alt cost (450 milions d’euros) més a la despesa de combustible i de personal, sumat el que costa netejar-lo i mantenir-lo i el temps que es tarda en embarcar i desembarcar a com a mínim 500 passatgers, partint de la base que per les aerolínies el temps que l’avió passa a terra són diners perduts i que fins i tot hi ha alguns aeroports on no pot operar per falta d’espai, fa que les aerolínies no s’interressin en ell, sinó pel seu famós rival Boeing 787, amb el que vam volar fins Nova York!

Però que voleu que us digui… A nosaltres ens té ben enamorats!

I ara si que si, pròxima parada…. EL CEL! Mireu que bonic el Mediterrani des de la càmera de baix de l’avió.

El vol ha anat molt bé, hem mirat la peli de Wonder, que és molt bonica, les meves germanetes han llegit el llibre i me’l havien recomanat, m’ha fet plorat una miquetona, bé, sent honestos, he plorat de principi a fi. Ha sigut molt dur perquè em feia vergonya que la noia de la vora se’n dones compte i se’m feia un nus a la gola per no poder exterioritzar els meus sentiments 😂 L’Aleix també ha mirat la del Rei Lleó i Ocho Apellidos Vascos, mentres jo he passat l’estona fent sudokus i jugant al tetris (petita confessió: quan era adolescent vaig arribar a estar tan viciada al tetris que somiava que jugava partides). Quan teniem el cul ben quadrat, hem anat a passejar per l’avió per estirar les cames.

Emirates ofereix menús per tothom: menú per tot tipus d’intoleràncies, suaus, baix en sodi, vegetarià, vegà, jaina, kosher pels jueus, etc. Nosaltres hem escollit el normal, on hi havia dos opcions, cadascú n’ha triat una, així ho hem provat tot. Em costa molt creure que hi hagi gent que no trobi bo el menjar de l’avió, val, no és una delicatessen però a nosaltres ens sol agradar molt. El cheesecake estava de cine i el pure de patata més bo que el que em fa la Thermo. Més tard ens han portat un entrepanet, de veritat que d’un vol d’Emirates es surt més tip que de casa la padrina.

Desprès de 6 hores i 20 minuts de vol hem aterrat a Dubai, on disposàvem de 2 horetes per fer una connexió. Un cop més, hem quedat ben impressionats amb l’aeroport de Dubai, i és que l’extensió de la Terminal 3 equival a 359 camps de futbol. Hem hagut d’agafar un bus per arribar a la nostra porta d’embarc, on ara si que, s’hi podia llegir TOKYO NARITA!

Si us plau, que algú em pessigui… Encara estic en procés d’assimilació…

Pd: Moltes gràcies per llegir-me 😘 Us ve de gust acompanyar-nos en aquesta nova aventura?