Dia 18: S’acaba el gran viatge

A les 6:45 sona el despertador, a les 7:30 tenim programada una classe de ioga al centre Radiantly Alive. Doncs Bali és la meca de la ioga i la meditació, i de la mateixa manera que no podíem marxar de Tailàndia sense fer un curset de cuina, no podíem deixar escapar l’oportunitat de fer tots junts una classe de ioga.

Per mala sort nostra, no vam poder convèncer als homes de la família. La classe ha sortit per 130.000 rupies per persona (7,72€). Hi havia l’opció d’agafar packs per persona que sortia més econòmic.

La classe ha sigut fantàstica i la profe era un amor, és una bona opció per practicar l’anglès. Estava prohibit fer fotos durant la classe i no us ho puc ensenyar però la sala tenia vistes directes a un jardinet ple de palmeres amb la millor de les simfonies, el cant dels ocells, un autèntic luxe. A l’acabar la classe li hem demanat a la profe si ens podíem fer una foto de record.

Un cop hem arribat a l’hostal, hem esmorzat i ens hem dutxat ràpidament, doncs a les 10:30 ens venia a buscar la van per portar-nos a l’aeroport. Tocava fer la motxilla 😢 L’Anna Chen ha escrit una nota d’agraïment a l’hotel. Ens hem fet una foto amb el noi de la recepció, hem quedat encantats amb el tracte i l’atenció rebuda.

El trajecte fins a l’aeroport s’ha fet llarg, el trànsit era terrible i l’aire acondicionat de la furgo no tirava massa bé. Hem tardat 2 hores per fer 39 km.

Quan hem arribat hem fet el check-in pel nostre vol de Bali Denpasar a Kuala Lumpur amb AirAsia i l’Eva i el Carles han fet el seu de Bali Denpasar a Brisbane. L’aeroport de Bali és molt estiuenc.

Hem comprat un sandvitxos per acabar les últimes rúpies que ens quedaven i hem fet l’últim dinar tots plegats.

Desprès del dinar ha vingut el pitjor moment del viatge: la despedida. Abraçades molt fortes, petons amb molt d’amor i llàgrimetes han sigut les protagonistes del moment.

Toca estar separats una temporadeta més. Però sabeu què? Encara que l’Eva i el Carles estiguin literalment a l’altra punta del món nosaltres els sentim molt aprop. Ja és ben certa la frase que diu: la distància importa molt poc quan unes persones signifiquen tant.

Estem molt contents de poder haver passat 18 dies tots plegats, hem de donar les gràcies cada dia per aquest meravellós regal. Ojalà sempre siguem tan afortunats com ara.

El vol amb AirAsia fins a Kuala Lumpur ha anat molt bé, ha durat 3 horetes. Mireu quin angelet se m’ha adormit a la falda ❤️

Hem arribat a Kuala Lumpur, teníem 3 hores d’escala, temps suficient per fer el check-in pel pròxim vol KL-Doha, o això crèiam nosaltres.

Ben perduts li hem preguntat a un segurata on era la terminal M, resulta que havíem d’anar a un altre aeroport (el KLIA 1), ens ha donat unes indicacions afegint un “you should go now. It’s too late” que ens han fet preocupar molt.

És un dels problemes dels europeus, que ens pensem que tots els aeroports són com els de BCN o qualsevol altra ciutat europea i no som conscients de les magnituds dels aeroports de les noves potències mundials d’Àsia.

Hem corregut com desesperats fins a buscar un tren que ens portés a l’altre aeroport, el pobre Raul s’ha fet una torta aquest matí i tenia el turmell super unflat i no podia córrer.

Abans de sortir de l’aeroport hem hagut de passar per immigració per entrar al país. Quina mena de xorrades són aquestes? Per fer un trànsit de 3 hores no hauria de fer falta passar per aduana. Per mala sort nostra, ens ha tocat el funcionari més lent del món, semblava que fos d’Espanya.

Hem agafat el KLIA EXPRESS un tren connecta el KLIA 1 amb el KLIA 2. La gran majoria d’aerolínies europees deixen fer el check-in fins a 2 hores abans de la sortida del vol, i ja faltava menys. Així que durant el trajecte hem ideat una estratègia per fer-los-hi pena fent xantatge emocional jugant amb les peques, es ficarien a plorar en el cas que fos necessari 😂

Quan hem arribat al KLIA 1 ens hem trobat amb un aeroport de 5 plantes. La nostra planta era la cinquena, hem demanat un ascensor d’aquells enormes, que anava parant planta per planta, fins que hem arribat a la cinquena. Una planta ENORME amb tots els mostrados de les aerolínies, la de Qatar Airways com era d’esperar al final de tot.

L’Aleix i jo hem corregut com a bojos fins al mostrador, el cor ens sortia per la boca quan ens hem trobat que el check-in encara estava obert!!! Quina alegria!!!! Resulta que Qatar permet el check-in fins 1 hora abans de la sortida! Quina emoció!!!

El vol de Kuala Lumpur a Doha ha durat unes 7 hores i ha anat molt bé, com sempre una mica de turbulències al travessar l’oceà índic de nit però res alarmant. No sé que em passa, he agafat més de 50 vols a la meva vida, mai m’havia fet por, mai he tingut cap mala experiència, però en aquests últims vols no acabo d’estar tranquila del tot. Per sort, l’Aleix que tenia pànic a volar, ara n’és un fanàtic i em tranquilitza molt.

Per cert, l’estructura dels seients d’aquest vol era 2-4-2, i jo m’assentava amb una noia que literalment m’ha invitat a marxar quan s’han tancat les portes i se n’ha adonat que al nostre darrera no hi havia ningú. Primer m’he quedat una mica a quadros però desprès li he agraït molt. Tenir dos seients per tu, on poder estirar les cametes, amb dos mantetes i dos cuixins és tot un luxe!

Hem aterrat a Doha, on teníem una escala de 3 horetes, hem buscat la porta d’embarc i allí hem descansat mentre esperàvem el nostre vol de tornada cap a casa.

En el vol de tornada cap a casa hem triumfat a tope, l’Aleix i jo teníem 4 seients per tots dos. Així que m’he sentit com si viatges a First Class! Les 7 hores se m’han passat volant mentre dormia com una reina!

I desprès de 24 hores entre avions i aeroports hem aterrat a Barcelona a les 7 del matí.

Com sempre, els primers en sortir de l’avió i els últims en sortir de l’aeroport. Així som la família Carrera. Hem esperat a què ens vingués a buscar els del pàrquing on teníem aparcats els cotxes.

De seguida hem arribat a Bellcaire ja que la carretera estava ben despejada, parada per saludar a la padrina i recollir la Kireta, que estava excitadíssima de veure’ns (i nosaltres a ella!!)

I així és com hem posat punt final a aquest super viatge, un viatge espectacular que ha donat tant que dóna per un post a part. Què us sembla? Us ve de gust un post sobre les conclusions i les nostres impressions i reflexions del viatge?

Un pensament sobre “Dia 18: S’acaba el gran viatge

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.