Dia 17: Porta del Cel, Tirta Gangga i fàbrica de xocolata.

A l’hora del esmorzar li hem fet un regalet a la Chen pel seu sant. Un antifaç (des de ben petita que no pot dormir sense un) i un gorro de dutxa d’unicorn que li han portat l’Eva i el Carles des d’Austràlia. Li ha encantat ja que és una fanàtica dels unicornis 🦄. Es passa hores mirant imatges a Google d’unicornis 🤷🏻‍♀️

A les 8:30 hem quedat amb l’Ary, el nostre fabulós guia. La primera visita es troba 70 kms d’Ubud, sense tràfic unes 2 hores de cotxe a Bali. El tràfic i l’estat de les carreteres fan que qualsevol desplaçament encara que sigui de poca distància sigui una bona estona de cotxe. No passa res, l’Ary ens ha amenitzat el trajecte amb totes les coses que ens ha explicat.Sabeu que a Indonèsia la gran majoria de la població no té pensió de jubilació i és feliç igualment?

Que les paraules no tenen gènere i per fer el plural repeteixen la paraula, per exemple per dir “tinc moltes germanes” dirien “tinc moltes germana germana”?

Que el tràfic de drogues es càstigat amb pena de mort i que aquesta s’executa sense cap mirament. L’any 2015 vuit extrangers van ser executats tot i el rebuig internacional.

L’edat mínima legal per conduir moto són els 16 però la pràctica és una altra cosa. Molts nens viuen molt lluny de l’escola i si els pares treballen han d’utilitzar la moto. El primer cop que veus un nen conduïnt una moto tot sol impacta, desprès com tot t’hi acostumes. Igual que quan veus famílies de 4 persones amb una moto tots junts.

El temple es troba a la cima del Mont Lempuyang a 1.175 metres sobre el nivell del mar. Hi ha hagut un punt en què la nostra super furgo ja no podia pujar més pel tràfic i les fortes pendents, així que hem agafat una ranxera per pujar i baixar. L’Ary es feia un fart de riure perquè anàvem ben cagades, fins i tot ens grabava.

I finalment hem arribat al Pura Lempuyang, un dels temples més bonics de Bali, dedicat al Déu de la Pau. És un complex de 7 temples, encara que nosaltres només hem visitat el principal, la impressionant Porta del Cel amb vistes al volcà Agung. Tot i així, nosaltres ens hem trobat amb un dia ennuvolat que no ens ha deixat veure’l. Per cert, el volcà és actiu i fa 3-4 setmanes va registrar una forta erupció que va obligar a mantenir els aeroports tancats i cancel•lar centenars de vols.

En aquesta vida està tot inventat i sinó que els hi diguin als nois que et fan una foto a la Porta del Cel amb efecte mirall a canvi d’una propineta.

Per cert, aquest temple s’està posant molt de moda per les xarxes socials, hem tingut de fer una bona cua per poder fer-nos la foto.

Una imatge típica de Bali és veure a moltes senyores portant tant ofrenes com artícles per vendre al seu cap, mantenint un perfecte equilibri.

La següent parada ha sigut el Temple Tirta Gangga, un palau d’aigua rodejat de preciosos jardins, que sense cap mena de dubte s’ha convertit en el meu temple preferit de Bali. És un temple hinduista, Gangga significa aigua del Ganges, i es considera que l’aigua és medicinal.

Una de les 3 piscines està oberta al públic i si pagues l’entrada (costa menys d’un euro) et pots banyar i beneficiar-te de les propietats de les aigues.

Ja era l’hora de dinar i l’Ary ens ha portat a u restaurant a prop del temple. No el podem recomanar perquè la quantitat-preu no ens ha semblat correcta.

Desprès de dinar l’Ary tenia programat anar a la Virgin Beach i a la Chocolate Factory. Però justament ara mateix el mar de Bali està molt remogut, les onades poden arribar fins a 5 metres, els ports estan tancats i els ferrys per anar a les illes estan suspesos, així que ho hem descartat i hem decidit anar únicament a la fàbrica de xocolata.

La fàbrica de xocolata poc té d’autèntica, és més aviat una botigueta en què quan entres ja has begut oli perquè et sents amb el compromís de comprar alguna cosa. Nosaltres hem comprat unes barretes de xocolata tipus crunchy originals de Bali molt bones. A part, té una mena de cafeteria on pots pendre algun cafè o xocolata amb vistes al mar.

Però el punt fort són els seus 3 columpis, un d’ells és una passada, has de pujar a una plataforma damunt d’una palmera per poder-t’hi tirar. He de reconèixer que primer estava una mica cagada però en pic ho he provat m’ha encantat! És molt divertit.

Al camí de tornada els hi hem petat el timpà a l’Ary i al Tyoman cantant-los-hi tota la discografia de Txarango i jugant al joc de “continua la cançó”, és molt divertit, un comença a cantar una cançó i el del seu costat l’ha de continuar, si no se la sap un punt menys.

Hem arribat a l’hotel i ha tocat despedir-nos de l’Ary i el Tyoman. No podem estar més contents amb la decisió que vam pendre de contractar guia i conductor a través de la web Sonrisa Viajes. Hem tingut tanta sort. L’Ary ens ha ajudat a comprendre el país i la seva gent des de la perspectiva interna. Un encert total! Ens hem fet un selfie desprès de pagar-li 2,2 milions!

Finalment hem anat a sopar a un restaurant on hem menjat tots plegats sentats a terra. Era molt bonic i tot estava molt bo!

Al ser la última nit els pares ens han deixat fer un capritxet: la Cris, la Ju, la Gemma i la Irene s’han comprat un bolso, l’Eva, el Carles i l’Aleix un gelat, i el pare, el Raul i jo hem tornat a la sala de massatges més hortera de tot Bali, però amb el personal més encantador!! El pare i el Raul s’han fet un massatge de peus i jo m’he demanat el de cames, li he dit que volia que em fes les cuixes per drenar una mica però no m’ha fet ni punyeter cas 😂

Ben relaxats, ens hem posat al llit tristets… Demà ja és l’últim dia… Bona nit!! 🌙

Un pensament sobre “Dia 17: Porta del Cel, Tirta Gangga i fàbrica de xocolata.

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.