Dia 15: Cascades Nungnung, Temple Pura Ulun Danu, porta Handara Kosaido Golf i posta de sol a Tanah Lot.

Ring!!! Ringggg!! El despertador ha sonat a les 7 del matí, desprès d’una bona dutxa hem baixat a esmorzar. Li hem cantat l’aniversari feliç perquè en fa 40! (😂) Està fet tot un xavalín!

A les 8:30 ens esperava l’Ary, el que serà el nostre guia aquests propers dies i el Tyoman, el conductor de la furgoneta-mini bus que ens portarà d’un lloc a l’altre. Ens hem presentat, l’Ary parla un perfecte castellà que ha après de forma autodidàctica amb llibres. Està clar que en aquesta vida tot és tenir-ne ganes i ficar-hi voluntat.

D’opcions per visitar Bali n’hi ha moltes: la majoria de parelles o grups d’amics s’atreveixen a llogar una moto per poder descobrir la illa al seu aire, em sembla una bona opció per la llibertat que et dóna però impensable en el nostre cas, que som un grup familiar de 12. De totes maneres s’ha de ser molt prudent ja que el tràfic i la manera de conduir és molt diferent a la que estem acostumats. Una altra alternativa és la de contractar un conductor que et porti als llocs que tu li demanis. En un principi aquesta era la nostra opció fins que buscant per foros i blogs llegia molt bones crítiques de Sonrisa Indonesia, una empresa de 10 guies hispano parlants amb un conductor. Vaig enviar un whatsapp preguntant el preu, i el preu ens va semblar molt bé: 130€/dia, per menys d’11 per persona teníem un guia i un conductor al nostre servei.

La primera parada del dia ha estat la cascada Nung Nung, una cascada preciosa que t’obliga a baixar (per desprès pujar) unes 500 escales totes amb una alçada diferent, però la veritat és que val molt la pena. El preu de l’entrada són 10000 rupies (uns 0,65€). A més a més, hem arribat com aquell qui diu els primers i hem tingut el gran privilegi de gaudir-la per nosaltres sols!

Just al costat de les cascades hi ha un d’aquells columpis tan instagramers, però jo no l’he vist gens segur, doncs et balanceges directament al precipici. Només apte per persones molt atrevides o inconscients molt posturetes. Ens hem fet alguna foto en un mirador. Per cert, per pujar al columpi has de fer una donació a la cafeteria on es troba.

La següent parada ha sigut el Temple Pura Ulun Danu, un dels temples més bonics ja que es troba damunt del llac Brantan. Està dedicat a la Deesa de l’Aigua. L’estampa és tan bonica que es troba impresa als bitllets de 50.000 rupies i a moltes postals. Això si, com totes les coses boniques de la vida, prepara’t per compartir-la amb centenars de persones, tant turistes com locals, ja que justament en aquesta època és el periode de les incineracions dels èssers estimats i famíles i amics fan processons i entreguen ofrenes per ajudar-los a passar de l’infern al cel.

Tal i com ens ha explicat l’Ary, les incineracions aquí costen uns 5000€ (tenint en compte que el salari mig són uns 200€ al mes, és una autèntica fortuna) és per això que es fan conjuntament, passat uns anys de la mort del difunt. Desprès de la incineració, els familiars i amics han de resar i fer ofrenes, ja que a diferència de la religió catòlica on es creu que vas al infern o al cel en funció de com t’has portat mentre vivies, aquí el primer pas és sempre l’infern per passar desprès al cel, l’autèntic paradís on descansaràs per sempre i gaudiràs de la vida eterna. L’Ary ens ho ha comparat amb una mena de videojoc on has d’anar passant pantalletes i els familiars des de la vida t’han d’ajudar a través de les oracions i les ofrenes.

Desprès hem anat a la porta Handara, doncs estàvem farts de veure-la a Instagram. L’Ary ens ha recomanat no anar-hi ja que simplement és l’entrada d’un camp de golf. Els propietaris, més llestos que ningú, al veure que es va anar fent famosa i la gent s’hi apropava van decidir cobrar entrada, i no pas barata, uns 2€ per persona. Tot i així, nosaltres que som molt posturets li hem dit que sí que hi volíem anar.

Ja eren les 2 del migdia així que li hem demanat a l’Ary que si us plau ens portés a dinar, estàvem morts de gana! Ens ha portat a un restaurant tipus bufet amb unes vistes precioses.

Desprès de dinar hem visitat els camps d’arròs Jatiluwih, l’arròs és l’aliment més important a Indònesia i és una enriquidora experiència veure el procès des del camp fins al plat (saborejant el nasi goreng, el plat tradicional del país). Tot i ser un punt que atreu la visita de força turistes, vam tenir la gran sort de poder passejar pels camps tots sols, únicament amb alguns treballadors amb els que ens comunicavem amb el llengutatge oficial del món: la mirada i el somriure.

S’ha d’anar amb compte amb fotografiar a altres persones, el pare li ha demanat a aquesta senyora si es podien fer una foto junts i un cop retrats, la senyora li ha demanat diners.

Es fan 3 collites durant l’any, així que es divideixen el terreny en 3 parts per tenir sempre arròs. Les zones que es cremen són les que l’arròs ja ha sigut recol•lectat i s’estan preparant per una nova plantació.

I finalment, hem anat a veure la posta de sol al temple Tanah Lot, un preciós temple hinduïsta ubicat a una roca al mar, està dedicat als espirits i als guardians del mar. El màxim moment d’esplendor és quan el sol es pon, així que sobre les 6 de la tarda es comença a omplir de persones per veure l’espectacle que la naturalesa ens regala cada dia.

Hem conegut una família de catalans, un matrimoni amb 3 nenes que justament havien fet Singapur, Indonèsia i la seva següent parada era HongKong. Quina enveja! HongKong és una destinació que tenim a la nostra llista de desitjos. Eren uns autèntics trota-mundos. Hem passat una estoneta agradable parlant amb ells sobre viatges.

De mentres, la Chen s’ha fet una amigueta de Sumatra que no parava de mirar-la i tocar-la. Era molt mona!!

Hem anat a sopar a una mena de restaurant de menjar ràpid, on per uns 18€ hem menjat tots 12!

I per acabar de rematar el dia, hem tornat al spa de massatges més hortera de tot Bali. Quan ens han vist vindre han fet una festa: papaaaaa! Mamaaaaaa! No tenien prou lloc per tots així que han portat a l’Eva i la Cris amb la mateixa moto i al Raul a un altre local. El pare, la Irene, la Judit, el Raul, la Cris i jo hem fet massatge per tot el cos d’una hora per 4€. L’Eva el de cames. La Chen i la Gemma Mei s’han fet la pedicura. Son tots molt majos, desprès de mil abraçades i mil petonts, ens hem fet una sessió fotogràfica.

Bona Nit 🌙🌙 Selamat malam!

Un pensament sobre “Dia 15: Cascades Nungnung, Temple Pura Ulun Danu, porta Handara Kosaido Golf i posta de sol a Tanah Lot.

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.