Dia 13: Veiem sortir el Sol al volcà Bromo, pugem fins a la cima i volem fins a Bali!

El despertador ha sonat a les 00:30 (sí, sí, ho esteu llegint bé), em sembla que mai a la vida havia matinat tant. Ens hem vestit amb totes les capes de roba possible i hem sortit a la porta de l’hostal, on ja hi havia el Lutfi esperant-nos.

Hen pujat a la seva super furgoneta de 15 places i hem pujat camí amunt. Jo anava davant i estava cagadíssima: curves tancadíssimes i empinades, carreteres estretes, en mal estat, sots… Sort que ell és un conductor excel•lent! Hi ha hagut un punt en què la furgo de 15 ja no ha pogut més i hem fet el canvi a dos supers jeeps! Mai n’havia pujat a cap… I la veritat és que el primer contacte no ha sigut massa postiu: estava marrejada com una sopa i cagadíssima de por, entre que era de nit, hi havia boira i el mal estat dels camins… se m’ha fet etern.

A les 2:30 del matí ja èram al mirador. S’havia de guardar lloc però feia un fred terrible, així que hem fet grups per anar a escalfar-nos a un coffe shops, on ens hem fet uns amics mentres beviem White Coffe o Milo. La mare s’ha fet íntima de dos senyors que tenien un foc a terra.

A les 4 del matí ja havíem de ser tots a “puesto” per veure l’espectacle. Hem passat un fred increïble, fins i tot hem acabat llogant unes mantes. La veritat és que hem pecat de no anar preparats. Però poc a poc, el cel ha anat canviant de color, i amb els primers raigs de llum s’ha anat dibuixant entre la foscor la silueta del volcà.

El volcà Bromo es troba situat dins del Parc Nacional Bromo Tengger Semeru. Té una altitutd de 2329 metres, però es considerat un dels volcans més bonics del món, en part perquè veure l’alba des del mirador Penanjakan és un espectacle! El bromo és un volcà actiu i tal i com ens ha explicat el Lufti es preveu que torni a erupcionar l’any 2020. Els locals estan molt preocupats pels danys agrícoles, econòmics i sobretot humans.

Feia tant tant tant fred que pràcticament no ens hem fet ni una foto que pugui transmetre el bonic que era. Ara me’n penedeixo però en aquell moment només pensava en fer un cafe calentó. No passa res, ho guardarem per sempre a la nostra retina!

Hem tornat a pujar al jeep, ara per baixar als peus del volcà. En aquest trajecte ja s’hi veia i ja no he tingut gens de por. Això sí, hi havia un tràfic terrible, si podeu organitzeu l’excursió que no caigui en cap de setmana. Les vistes durant el trajecte són precioses!

Hem arribat al Mar d’Arena on el Lutfi ens ha fet unes fotos montats als jeeps. També ens en hem fet amb ell. És molt majo!

Ens ha apropat als peus del volcà on hem fet dos Teams: el Team que volia pujar a la cima i el Team que preferia descansar una mica. Tot i així a mig trajecte hem tingut alguna baixa.

La pujada, segons el Lutfi no és dura, a nosaltres ens ha costat una mica. Hem tingut d’anar parant per recuperar l’alè. També hem hagut de comprar-nos algunes mascaretes, doncs hi ha persones que contracten un cavall o una moto per pujar-hi i s’aixeca molt pols d’arena volcànica.

Hem arribat a la cima cansats i amb pols fins a les celles, però tot ha quedat recompensat pel fet de sentir rugir el volcà des del cràter. A la Ju i a mi ens tremolaven les cames ja que fa molta impressió, l’única protecció que hi ha és una barana minúscula.

La baixada ha sigut molt més ràpida, i de seguida erem al pàrquing de jeeps. El Lutfi ens ha portat a l’hotel, on ens hem fet una bona dutxa perquè anàvem plens de pols. Ens ha sentat a glòria. A més a més, els del hotel ens han preparat uns sandvitxos molt bons.

Hem descansat una mica fins a les 12 que havíem quedat amb el Lutfi per anar cap l’aeroport, on hem arribat a les 3 i mitja.

El Lutfi ens ha donat un tupper per dinar ja que estava inclós al preu. Si heu de venir al Bromo us recomano que el contracteu, nosaltres hem quedat molt satisfets. Era molt agradable. Ens ha explicat moltes coses sobre Indònesia i la religió musulmana a la illa de Java. És una fe completament diferent a la idea que en tenim nosaltres. Té una super furgo m de 15 places amb Wifi! Ens hem fet un selfie, com podeu veure amb tot el sol donant-nos a la cara.

Quan hem arribat a l’aeroport hem fet un picnic amb el dinar que ens ha donat ell i quatre coses que han sobrat del esmorzar. Hem jugat a l’Uno mentres fèiam temps per fer el checkin.

Hem volat amb Airsia fins l’aeroport Denpasar de Bali. El vol ha anat molt bé, ha sigut molt curtet, uns 50 minuts. Hem aterrat a Bali contents perquè teníem moltes ganes de venir però tristos perquè és l’última parada d’aquest gran viatge.

Hem demanat Grab per anar fins al hotel però els conductos ens escrivien demanant-nos el doble pel privat. Així que hem cancel•lat i hem agafat un taxi de l’aeroport.

Hem fet el checkin a l’hotel (l’últim 😢), ens han donat un beuret de cogombre de benvinguda. Estava molt bo! Alguns han anat a sopar però d’altres tan aviat ens han donat la clau de l’habitació ens hem ficat al llit. Estàvem molt cansats! Dema comença l’aventura a Bali! Bona nit❤️

Un pensament sobre “Dia 13: Veiem sortir el Sol al volcà Bromo, pugem fins a la cima i volem fins a Bali!

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.