Dia 12: Celebrem l’aniversari de l’Eva, estàvellem el dron i volem fins al volcà Bromo!

Avui ens ha despertat el millor despertador: el soroll de la selva. Aquesta nit he dormit com feia nits que no dormia. Em sento com a nova!

De seguida ens han servit l’esmorzar, li hem cantat el feliç aniversari a l’Eva ja que avui en fa 30! L’Anna Chen li ha regalat un quadern d’activitats amb endivinalles, sopes de lletres, xistes i activitats de tot tipus que li ha preparat ella mateixa. Un regal molt original.

L’Ary li ha deixat volar el dron al Carles! Ha sigut molt divertit i hem fet unes fotos molt xules. Quan ja l’havia acabat de volar, s’ha descontrolat i se’n ha anat tot sol cap a les palmeres. El Carles ha sigut molt àgil i de seguida ha agafat el comandament per controlar-ho però el dron no ha respost. S’ha acabat estrellant a les palmeres. El noiet de 18 anys no ha dubtat ni un segon en saltar a l’aigua per recuperar-lo. Ha sigut un moment de molts nervis! El noi l’ha recuperat!!!

Aquest és el nostre klotok, que es diu Verano Azul des del cel. No us sembla preciós?

L’Ary ens ha preguntat si no ens importava compartir klotok amb una parella que justament agafaven un vol a la mateixa hora que nosaltres, òbviament li hem dit que no ens importava en absolut. La parella eren una noia i un noi de Granada que viuen a Alemanya. Ens han explicat moltes coses sobre com és la seva vida vivint allí, les avantatges i els desavantatges. Hem passat una estona molt agradable parlant amb ells. Ens hem fet una foto de record.

Hem fet el check-in al aeroport (que sembla una estació de busos) de Pangkalan Bun. Desprès de tans dies sense conexió tenia una mica de mono de veure les xarxes socials i els preciosos comentaris que em deixeu, així que com no hi havia internet, he pagat 3€ per entrar a la sala VIP més hortera i cutre del món però almenys tenia Wifi i menjar i beure gratis 😊

El vol amb NAM Air ha anat força bé, tret d’alguna forta turbulència al principi. Ara que ja hi hem volat ja puc dir a la família que estava cagada de por perquè és una aerolínea que surt a la llista negra de la Unió Europa, té totalment prohibit entrar a territori europeu per no complir certs requisits de seguretat.

Sempre intento ser una mica sel•lectiva a l’hora de comprar els vols però molt poques aerolínes volen fins a Borneo així que desprès de llegir en diferents blogs i foros bones experiències vaig atrevir-me a comprar els billets.

Marxem de Borneo sentint-nos uns autèntics privilegiats d’haver estat cara a cara amb l’orangutans. Els humans som el pitjor animal del planeta, el que li fem més mal, i ens és absolutament igual, per culpa nostra moltes espècies, com els orangutants, estan en perill d’extinció. Hauríem de poder alimentar-nos sense ocasionar mal al nostre planeta i la biodiversitat. Llegir més les etiquetes dels productes abans de comprar-ho és una bona iniciativa per aportar el nostre petit granet d’arena.

Un cop hem arribat a Semarang, ens estava esperant el Lufti, el guia que hem contractat per fer l’excursió al volcà Bromo. És molt majete. Als foros d’Internet vaig llegir molt bones critiques sobre ell i la seva professionalitat així que li vaig enviar un whatsapp per preguntar-li el preu de venir a buscar-nos al aeroport, portar-nos a Cemoro Lawang, venir-nos a recollir per veure sortir el sol al Volcà Bromo i l’excursió al cràter i finalment tornar-nos al aeroport. Ens va dir que 30€/persona. Ens va semblar un bon preu, ja que és l’opció més ràpida i còmoda. Hi ha gent que ho fa per molt menys utilitzant transport públic, això ja depen de cadascú i les seves prioritats.

A mig camí, ens ha portat a dinar a un restaurant molt bonic. Ens ha costat 18€ el dinar de tots 12.

Hem arribat al nostre hostal que ja era de nit, i a sobre hem tingut un problema amb la reserca, teniem 4 habitacions de 3 personades reservades i la noia només en tenia 3. La solució que ens ha ofert ha estat donar-nos una habitació més gran i posar-nos un matalàs a terra. Nosaltres no hem tingut cap inconvenient fins que al moment de cobrar ens volia cobrar les 4 habitacions. Li he dit que no em semblava just, pagar 4 habitacions quan me’n donava 3 i la seva resposta ha estat amb altres paraules que si no m’agradava que ja sabia on era la porta. Així que no us puc recomanar aquest hotel. Això si, l’hotel és molt boniquet, són com casetes americanes i cadascuna és una habitació.

Demà ens hem d’aixecar a les 00:30 del matí perquè el Lufti ens vindrà a recollir a la 01:00 am. Així que hem estat una estona tots junts mentre sopàvem quatre coses que hem comprat a un super i ens feiem uns bons riures veient un vídeo que el Carles s’ha currat amb felicitacions dels familiars i amics de l’Eveta. El video del pare i la padrina Roser és el millor amb diferència, hem plorat de riure 😂

De seguida ens hem posat al llit… I a descansar una miqueteta… 🌙

Un pensament sobre “Dia 12: Celebrem l’aniversari de l’Eva, estàvellem el dron i volem fins al volcà Bromo!

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.