Dia 11: Salvatge no és aquell qui viu a la naturalesa sinó aquell que la destrueix.

El dia ha començat a les 6 del matí amb un deliciós esmorzar al moll: torrades franceses, ous scrambles, una mena de truita-fajita, suc de guava, cafè, té…

Hem navegat fins arribar al segon campament, Pondok Tangui. El passeig és una autèntica meravella.

Quan hem arribat al port, hem desembarcat, hem travessat una plataforma de fusta i ens hem anat endinsant a la selva mentre l’Ary ens explicava curiositats sobre els orangutans i ens feia bromes. La seva frase preferida és “a tope con la cope” i “cinco… por el culo…”.

Hem vist varies plantes carnívores pel camí.

Els guàrdies del parc deixen centenars de platans a les plataformes dels campaments. La mare ha contat que una femella s’ha menjat 66 platans amb 10 minuts! 🍌😱

Hem tornat al nostre barco i mentre ens preparaven el dinar, hem vist com un orangutà entrava al klotok d’uns altres viatgers mentres menjàven i els hi robava un pot de ketxup. L’Ary ens ha explicat que els orangutans més dèbils que no poden o no els deixen arribar al campament es queden just al costat al costat del riu perquè saben que hi passen barcos amb menjar, salten, agafen alguna cosa de menjar i marxen corrent. Mai farien mal a ningú, sempre que no se sentin en una situació de perill.

Mentres ens preparaven el dinar, ens han sorprès amb uns deliciosos sucs de fruita i snacks. El dinar com sempre boníssim, 100% menjar tradicional, per llepar-se’n els dits.

Desprès de dinar, una estona de relax mentres ens dirigíem a l’últim campament.

L’últim campament ha sigut el més emocionant. Hem vist moments molt bonics: una femella alletant al seu fill, un petit orangutàn jugant i ballant pel damunt dels arbres, un gibon ens ha deleïtat amb un fabulós espectacle acrobàtic saltant d’arbre…

De cop, els mascles que hi havia per la zona han marxat…. i això només volia dir una cosa: el mascle alfa s’estava apropant!!! El rei de la selva de Borneo! Fins que el mascle alfa junior el destroni matant-lo, tal i com segurament va fer aquest amb l’anterior mascle alfa senior, el Carlos, doncs ja fa mig any que cap guàrdia del parc l’ha vist.

De cop, l’Ary ha vingut corrent per avisar-nos que venia i que sobretot siguèssim molt prudents. Ha fet una apareció estelar, quedant-se una bona estona posant mirant-nos a tots els que estàvem allí amb una alta superioritat. A mi els escalfreds em pugen des dels peus fins al cap. No és per menys, estar davant d’un animal de 180 kgs impressiona a tothom. En el seu estat de màxima agressivitat, farien falta fins a 40 persona per poder frenar-lo.

Desprès d’haver estat una bona estona posant per tots nosaltres, ha posat direcció cap a la plataforma on es troba el menjar. Allí hi havia una pobre femella amb la seva criatura que quan l’ha vist aparèixer li han faltat cames per enfilar-se a un arbre.

Un altre orangutan (suposo que femella) s’ha atrevit a quedar-se, tot i que no parava de buscar amb la mirada l’acceptació de l’alfa per poder menjar. Ha sigut tot un espectacle! Per acabar-ho de rematar ha decidit pujar dalt d’uns arbres i trencar-los, l’Ary ens ha explicat que únicament ho ha fet pter impressionar les femelles i deixar clar als altres mascles que ell és qui te el poder! Ens hem quedat com una pedra!

Hem tornar al klotok molt emocionats, l’Ary ens ha dit que hem sigut molt afortunats, i així ens sentim. Per acabar de rematar el dia, hem gaudit d’una meravellosa cançó mentre la tripulació ens cantava, al tanto que se sabien la de Despacito millor que nosaltes! Sense dubte, un dels grans moments del viatge, d’aquells que t’inviten a reflexionar.

Hem menjat un meravellós sopar tot il•luminat per un cel d’estrelles i cuques de llum als arbres. Els noiets ens han preparat el llit amb la mosquitera i cap a dormir…

Un pensament sobre “Dia 11: Salvatge no és aquell qui viu a la naturalesa sinó aquell que la destrueix.

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.