Dia 10: Arribem a Borneo!

El despertador ha sonat a les 7:00, a les 11:15 sortia el nostre vol cap a Pangkalan Bun. Hem demanat un Grab per anar fins a l’aeroport, que ens ha costat 2€. Continuo recomanant-ho com la millor opció de transport a Àsia!

L’aeroport de Semarang m’ha sorprès gratament, me l’esperava tipus el de Granada i he flipat! Hem fet el check-in i al passar el control la mare s’ha endut un disgust: li han requisat les seves tisoretes! No ha servit de res que els hi supliqués als segurates “please, is very little, very little”! Un cop hem fet el check-in, hem fet un cafetó i alguna coseta per omplir la panxa.

A l’aeroport ens hem trobat amb l’Ary, el que serà el nostre guia durant aquests dies a la selva de Borneo. Parla un castellà perfecte. Només arribar ens ha preguntat d’on èram i quan li hem dit de Catalunya ens ha sorprès amb frases com “Salut i força al canut!”. Ell es descriu a ell mateix com el Puto Amo de Borneo, la veritat és que és el personatge màxim, els riures estan assegurats. Mentres obrien la porta d’embarc, hem estat parlant amb ell, ens ha dit que la Lliga Espanyola no li agrada gens, no és gens emocionant que només hi juguin dos equips, és fan de la Premier.

Per cert, que pràctic em sembla lo d’anar caminant tan feliçment per la pista!

El vol amb Nam Air ha durat una horeta i ha sigut una meravella, i això que havia llegit que era una ruta amb turbulències fortes i estava cagada. Les tripulants de cabina eren molt agradables. Ens han donat unes galetes i una aigua.

Volem fins a Borneo per endinsar-nos dins del Parc Nacional Tanjung Puting, en una illa que està sofrint una desforestació molt greu a causa dels incendis provocats per l’explotació de cultiu dedicat a la producció d’oli de palma, eliminant així gran part de l’hàbit natural de milers d’espècies, entre elles els orangutans. Si tot continua com fins ara, és probable que els orangutans hagin desaparegut al planeta que els hi deixem als nostres fills.

Poc tenen a fer les persones que lluiten per la vida dels orangutans davant de les multinacionals que utilitzen l’oli de palma en els seus productes de brioxeria i cosmètica a demanda de gran part del món “desenvolupat”. Dins del parc hi ha centres de conservació i rehabilitació dels primats que han sigut desplaçats o han soferts danys per la desforestació, amb una part dels diners dels tours es contribueix en la protecció del parc.

Tan aviat com hem arribat a l’aeroport, ens han portat amb taxi al port, i allà ens han ensenyat la que serà la nostra caseta durant els propers dies, un klotok moníssim amb totes les equipacions necessàries! També hem conegut a totes les persones que s’encarregaran de fer que la nostra velada sigui perfecta i no ens falti de res: dos meravelloses cuineres, un capità, dos “grumetes” i l’Ary, el nostre guia.

Abans d’embarcar ens han servit el dinar: fideus, arròs, verdures, tofú, peix i de postre mandarina.

Un cop dinats, hem posat rumb la selva. Crèiam que tot anava bé quan l’Ary ha tret el cap per dir “Carlos, tenemos un problema con el motor, pero tranquilos, lo vamos a arreglar”. De seguida hem tingut l’equip de rescat socorrent-nos. El capità que és un nenet de 20 anyets ha fet un “apanyo” i el motor ha anat tirant, a velocitat creuer però així podíem gaudir més de les precioses vistes.

Hem aprofitat per jugar a cartes, descansar, petar la xerrada, pendre el sol, etc. En definitiva, passar el temps en família, en una època en la que mirem més la pantalla del mòbil que els ulls de les persones que més aprecies, passar una dies sense cobertura és genial.

La Chen i jo també hem aprofitat per posar-nos al dia amb el diari del viatge. Si us plau, m’ha deixat llegir alguna pàgina i és per morir d’amor. Llàstima que m’ha dit qué és privat però m’encantaria que pugèssiu llegir el viatge des de la seva perspectiva. Li encanta viatjar!

Hem fet una parada a un moll, on hem atracat el nostre preciós klotok. Hem fet una petita excursioneta per la selva on hem tingut el nostre primer contacte amb els orangutans! Ha sigut molt emocionant! Desperten tanta tendresa però alhora impressionen moltíssim.

“Orang” en malai malai significa persona i “hutan” vol dir selva. Per tant, orangutan ve a dir “home de la selva” i no m’estranya, és el parent més proper del home. Tenen un 97% de coincidència genètica amb els humans. Són altament intel•ligents, capaços de crear les seves propies eines i estris com ara paraigües amb fulles.

Quan hem tornat al klotok ens havien preparat un platan fregit i alguns refrescos mentres la jove tripulació acabava d’arreglar el motor! Quina passada… Xavalets tan joves autèntics professionals… Apanyats i currants com ells sols.

Hem fet una sessió de yoga mentre el sol es ponia … A les 6 de la tarde ja és la fosca nit dins de la Selva Borneo!

Ens han preparat un sopar molt romantic al moll. Com sempre, ens hem xupat els dits. Desprès de sopar, el guia ens ha portat a fer un trekking pel bosc, on he passat molta por amb tots els bitxos que ens ha ensenyat però també hem pogut gaudir d’un cel amb estrelles espectacular.

Quan hem arribat, els noiets ja ens havien preparat els llits amb les mosquiteres. Així que toca dormir en aquest hotelàs de 5 estrelles!

Un pensament sobre “Dia 10: Arribem a Borneo!

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.