Dia 9: Descobrim Yogyakarta, de camí a Semerang revolucionem un poble i acabem al hospital.

El taxista que ens va portar ahir de l’aeroport a l’hostal ens va comentar que tenia una furgo que hi cabíem tots. Ens va dir que per 12€/persona ens venia a recollir a les 3 del matí, ens portava a visitar els llocs més importants de Yogya i finalment ens portaria a la nostra següent destinació, Semarang. A Àsia és molt habitual regatejar però a nosaltres no se’ns dóna massa bé i si a sobre el preu ens sembla més que acceptable creiem que no val la pena. Així que a les 2:30 del matí ja el teníem plantar a la porta de l’hostal amb un somriure.

La primera visita ha sigut el temple de Borobudur que es troba a Borobudur, a uns 40 km de Yogya. És el monument budista més important del món. Amb la conversió a l’islam de gran part de la illa, el temple va ser abandonat i no va ser fins fa uns 200 anys que va ser redescobert. Als anys 90, el govern d’Indonèsia va reestaurar-lo i posteriorment, va ser declarat Patrimoni de Humanitat per la Unesco.

Per visitar-lo hi ha 3 opcions: l’opció Sunrise per veure sortir el sol, l’opció normal i l’opció de la posta de sol. Nosaltres quan organitzàvem el viatge, vam fer una assamblea i va guanyar per majoria absoluta pagar una mica més i anar a veure la sortida de sol, ja que a les fotos es veia espectacular. Al cap i a la fi, és probable que no hi tornem més…

Però hem tingut molt mala sort, justament avui hi havia boira i no hem pogut veure el sol. No passa res, ha sigut molt màgic igualment.

L’entrada també inclou un mini esmorzar: un plàtan fregit i un postre nacional. Estava molt bo. Eren les 7 del matí i ja passàvem pel segon esmorzar del dia. També ens han regalat un mocador de roba molt bonic.

Quan hem sortit, el nostre conductor ens esperava al parquing fent-se una becaina. Ens ha proposat anar a dos temples que venien de camí. Eren molt bonics però no recordo el nom.

Al costat d’un d’ells hi havia una casa de cafe Luwak, és un dels cafés més ben valorats i cars del món. S’obté de la caca de l’ós rentador quan menja civeta de palmera. La caca es neteja, s’asseca al sol i es torra lleugarament. El resultat segons els experts és un cafè molt aromàtic i deliciós. Hem fet un cafè i ens ha semblat molt bo, ens ha costat 1,50€. Hem flipat amb el preu que es ven el kilo a webs com Amazon, 75€ el kilo!

Al següent temple que hem visitat hem trobat un arbre molt bonic. El veieu bé? Doncs el Deny, el guia, ha dit bromejant que podíem fer de Tarzan. Òbviament nosaltres ens hem animat de seguida. I un que jo em sé que a vegades s’oblida que en té 60 i no 20 ha decidit fer de Tarzan i ha acabat rodolant pel terra. Tinc la prova gràfica però com entendreu la guardo per la intimitat.

 

 

Tot han sigut llàgrimes de riure fins que ens hem adonat que la cosa era més seria del que ens pensàvem, i el mal era més que el d’un cop. Però com és pesat com una mula no ha volgut que truquèssim a l’assegurança, dient que se li passaria.

La següent visita ha estat el Taman Sari, és un complex de palaus i banys que eren utilitzats pel Sultan com a zona de relax i d’oci. L’arquitecte va ser posteriorment executat per mantenir el secret de les càmeres del plaer del Sultan. És molt bonic, m’ha recordat, salvant les distàncies, a la bella Alhambra de Granada. La zona dels voltants és molt bonica, plena de street art.

La següent visita ha estat l’impressionant Prambanan, també classificat com Patrimoni de la Unesco. El temple està dedicat al Deu Shiva. El temple va quedar molt afectat amb el terretremol de l’any 2006, es preveu que les tasques de reestauració durin anys. La veritat és que a nosaltres ens va semblar majestuós.

Uns nois de Sumatra ens han demanat una foto al Carles i a mi. Eren molt agradables!

El Deny ens ha portat a dinar a un restaurant a la vora del temple. Una mica turístic (ens ha sortit per uns 60€ el dinar, car per ser Indonèsia), però tenia unes vistes al riu precioses. Jo m’he demanat una truita i chips per descansar una mica de tan menjar oriental.

Desprès de dinar hem pujat a la super furgo del Deny (de 15 places!!) per posar rumb cap a Semerang. No es troba massa lluny de distància (uns 100 km) però l’estat de les carreteres i el tràfic fa que el trajecte duri com a mínim 3 hores. Tots han anat caient com a mosques, menys el Team Mussol.

 

A mig camí, el Deny ha fet una parada al poble de la seva dona per estirar les cames. Clarament ha sigut el punt del dia i un dels millors del viatge. El poble era molt petit i segons ens ha dit el Deny, els habitants potser feia 10 anys que no veien una persona occidental o fins i tot els més menuts mai n’havien vist cap amb persona. Els petitets passaven una i altra vegada amb moto per mirar-nos i marxaven corrents entre rialles, alguns ens feien fotos i vídeos dissimuladament (lo de dissimuladament és per dir algo), els més atrevits ens han demanat un selfie tímidament. Fins i tot, ha vingut el “sherif” del poble a saludar-nos i demanar-nos una foto. Ha sigut una gran experiència. Primer et quedes parat de què algú vulgui fer-se una foto amb tu, però desprès et pares a pensar i és del tot normal, o és que no fliparíem nosaltres si de cop aparegués per ficar un exemple a un poble com Tèrmens un esquimal o una geisha?

Un cop hem tornat a pujar al cotxe, hem decidit trucar a l’assegurança de viatges (Iati Seguros) ja que l’espatlla del pare estava empitjorant. Ens han donat dos opcions: anar al hospital que vulgèssim, pagar la factura i enviar-los-hi per abonar-nos-la o bé, esperar a què ells ens acordèssin una assistència a un centre mèdic per evitar pagar-ho per adelantat. Hem vist que just davant de l’hotel hi havia un hospital, així que ens hem decantat per la primera opció perquè així la resta de la família podien dutxar-se i sopar de mentres perquè no se’ns fes tan tard.

Hem anat a un super a comprar menjar i hem fet un picnic al balcó del hostal.

Per sort, la radiografia del pare ens ha donat bones notícies: no està ni trencat ni facturat! Això sí, haurà de prendre medicació perquè té un cop a l’ós. La visita, la radiografia, la injecció i els medicaments han costat 27€.

Ja més tranquil•ls, ens hem ficat al llit, demà volem cap a Borneo!!

* Si mai viatgeu per la zona de Yogyakarta no puc deixar de recomenar-vos que contracteu al Deny, ha sigut un conductor boníssim, super atent i amb més paciència que un sant. El seu instagram és: denyjogjachanneltourist !

Un pensament sobre “Dia 9: Descobrim Yogyakarta, de camí a Semerang revolucionem un poble i acabem al hospital.

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.