Dia 5: Creuem la frontera i ja tenim el segell de Singapur al nostre passaport!

El pare ens ha despertat explicant-nos que durant la nit hi ha hagut una tempesta brutal. Ha tirat un arbre del jardí de l’hostal. Quina por, sort que estava cansadíssima i dormia com un tronc.

Ens hem despedit del propietari de l’hostal, hem quedat meravellats del tracte i l’atenció. Li posarem molt bona nota a l’avaluació de Booking. Hem demanat un grab per a què ens portés a l’estació d’autobusos ja que a les 8 sortia el nostre bus cap a Singapur.

El trajecte ha anat molt bé fins que hem arribat a l’aduana d’entrada a Singapur. Hem baixat del bus per passar el control de passaport i d’equipatge. El conductor ens ha dit que ens esperaria al cap de 20 minuts a l’altre costat de frontera. Però ens hem trobat una cua terrible. Hem estat més d’una hora fent cua. He quedat una mica decepcionada amb la gestió, doncs un país com Singapur que pretén destacar per la seva modernitat i eficàcia, hauria de tenir un sistema més eficaç. Clarament suposo que aquesta mala gestió només passa en l’aduana de carretera, segurament si arribeu volant al país no us trobareu aquest problema ja que es considera que l’aeroport Changi és dels millors del món.

Hem hagut d’agafar un autobus per a què ens portés al barri ja que el nostre bus feia “anys” que havia marxat. Mala sort la nostra, hem agafat el més lent del món, cada 300 metres feia una parada. Hem arribat a les 4 al barri. Estàvem morts de gana, així que hem anat a dinar a un Hawkers, uns complexs oberts amb molta varietat gastrònomica i unes taules al centre. Són la millor opció per menjar més econòmicament a Singapur. Cadascú ha triat l’opció que més li ha vingut de gust.

El nostre hostal es troba situat al barri de Little India i de camí ja hem pogut veure el Sri Vadapathira Kaliamman, un temple hinduïsta.

I per fi! A les 5 de la tarda hem pogut fer el checkin a l’hotel! En aquest ens dividim en dos teams: habitacions dones vs habitacions homes. A mi m’encanta dormir en albergs tots juntets, em recorda a quan anava de colònies. Per mi és com dormir en un 5 estrelles!

Desprès d’una dutxa que ha sentat a glòria hem hagut de buscar una alternativa al nostre planning d’avui ja que al arribar tan tard era impossible seguir el que estava planejat. Hem decidit anar caminant fins el barri àrab.

Pel camí hem anat trobant raconets amb molt d’encant. Ofrenes, façanes d’estil peranakan, etc.

Al barri àrab es troba la mesquita Sultan, no us sembla preciosa?

Al voltant de la mesquita hi ha carrerons amb molt d’encant. Parets plenes de colors i carrers de vida.

Hem passat molta por en un moment en què han començat a sobrevolar uns kazas. El soroll era insoportable. No em puc imaginar el que ha de ser viure una guerra. Estava tant cagadíssima que he anat a preguntar-li una càmarera que estava passant i m’ha dit “it’s a war”, m’he quedat blanca com un paper. Finalment, m’ha dit que no, que estava bromenjant, que era per la cel•lebració de la Independència de Singapur.

No sé… Jo personalment discrepo bastant d’aquesta manera de celebrar-ho… Pero tot és qüestió d’opinions.

Hem anat a sopar i cap a dormir que estavem molt cansadets. No abans sense escriure al diari. Bona NIT 🌙

Un pensament sobre “Dia 5: Creuem la frontera i ja tenim el segell de Singapur al nostre passaport!

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.