Dia 4: Malaca ❤️

Quan vam decidir l’itinerari del viatge vam veure que entre KL i Singapur hi havia la ciutat de Malaca. Desprès de llegir una mica per internet vam considerar oportú fer-hi una parada d’un dia per veure-la. Tot i així he de confesar que les meves expectatives eren més aviat baixes.

Així que a les 9 hem agafat el autobús direcció Melaka. Vam fer per internet la reserva perquè al ser tants no volíem trobar-nos sorpreses. Ens semblava que amb la reserva era suficient, però ha resultat que no, que amb la reserva et donaven els tiquets a la taquilla. Ens ha tocat la tia més lenta del món, he passat molts nervis.

El trajecte ha durat unes 2 hores. I tontos de nosaltres, semblem novatos, com si no coneguèssim els asiàtics i la seva mania de posar l’aire acondicionat a 10ºC. Clarament la sostenibilitat no és el seu. Ens hem pelat de fred!

Quan hem arribat a Melaka hem demanat un GRAB per anar fins al hotel. La veritat és que recomanem molt aquest tipus d’aplicacions tipus Uber o Grab. Un taxi ens cobrava 60 ringgits (15€ aprox) mentre que per Grab ens ha sortit per 22 ringgits (5,50 € aprox). I encara ens surt una mica més car perquè hem de demanar dos cotxes grans, si agafeu cotxe de 5 places encara és més econòmic.

Hem fet el checkin, l’hotel és molt bonic i els propietaris són dos germans encantadors. El que ens ha atès no parava de dir-nos que si us plau aniguèssim amb compte al travessar la carretera, que aniguèssim tots junts, que sobretot no perdèssim de vista la Chen que hi ha molta gent… Un amor de persona.

Malaka és la ciutat amb més història de Malàsia, durant el segle XIV va ser el port més actiu de tot el Surest Asiàtic per la seva estratègica situació. Poc van tardar els colonitzadors europeus en sentar-hi les seves bases i expulsar als sultans. De manera molt simplificativa, Portugal va retenir Malaka 130 anys fins que els holandesos s’hi van sentir atrets i van expulsar-hi els governants. Més tard va ser ocupada pels britànics. També va ser ocupada pels japonesos durant la 2a GM. Tota aquesta història ha anat deixant petjada, convertint-la en una ciutat amb molt encant. A cada raconet hi ha una foto de postal. De fet és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tot i que la visita als punts més importants es pot fer a peu, la ciutat és enorme: casi 900.000 habitants.

Nosaltres hem començat la visita fent un passeig pel Jonker Street mentre buscàvem un lloc on dinar. El carrer té molta vida: restaurants, cafeteries, geladeries, massatges, botiguetes d’artesanies, etc. Hi havia botiges molt kawais!

I hem comprat un suc de síndria, li fan un foradet, passen la batidora i queda un suquet ben refrescant!

Finalment hem entrat a dinar a un restaurant que també oferien menjar occidental per descansar una mica de tan arròs i noodles. L’Aleix, el Carles i el Pare s’han demanat un fish&chips, la Cris i la Chen espaguetis amb pollastre, l’Eva uns espagueti amb verduretes i la mare, la Ju, la Irene, la Gemmeta i jo un sandwich vegetal amb chips. Tot molt bo. El menjar no local sempre és més car: ha sortit 6,5€ per persona.

Melaka no només destaca per la seva bellesa sinó també per tenir els tuktuks més cutres i horteres del món. Òbviament nosaltres hi hem hagut de pujar. La Ju i jo hem pujat al del Doraemon i el conductor ens ha posar la cançó del doraemon amb malai! Ha sigut molt divertit.

Ens han portat a fer una volta per la ciutat fins a la Porta de Santiago. Ens ha cobrat 6€ per tuktuk. Es paga la guirada però de tan en tan està bé 😋

Feia molta calor així que hem considerat una bona opció fer un creuer pel riu, pensant que potser hi podria còrrer una mica l’aire. La zona del riu és molt pintoresca, dóna molt bo passejar-hi.

Desprès hem pujat a la Menara Taming Sari, una torre tipus Hurakan Condor però amb molta menys alçada, amb una plataforma amb vidre i sense caiguda lliure per veure les vistes de la ciutat. Està molt bé perquè és giratòria i pots contemplar Melaka amb una visió de 360º. El pare tenia una mica de por tot i que feia veure que no.

A sota de la torre hi havia una festa musulmana. Els hi hem preguntat que celebraven però no ho hem acabat d’entendre. Tenien molt menjar tipo buffet lliure i ens han dit mil vegades que agafèssim tot el que vulgèssim! Però la veritat és que al acabar de dinar no teníem gens de gana. Ens han dit que si estavem tips almenys agafèssim alguna cosa de beure. El pare només ha provat el pastís. Quedem meravellats de tanta bondat.

Hem anat passejant fins al centre de la ciutat on es troba la Dutch Square on es troba l’esglèsia, l’ajuntament i la torre del rellotge tot del mateix color salmó que queda tan bonic amb el blau del cel i el verd dels arbres.

Mentre contemplavem la plaça ens hem trobat amb un grup escolar. Aquí ha començat un dels grans moments del dia. Unes nenetes s’han apropat a la Judit per demanar-li tímidament si es podien fer una foto amb ella. Ja és el segon dia que li demanen. És el que té ser guapíssima (sobretot per dins 😘).

Els hi hem preguntat d’on eren i el profe ens ha dit que eren d’aquí, que feien un excursió cultural i que ell era el seu profe d’anglès. L’Eva li ha explicat que ella també és profe d’anglès, així que ha tocat fer-se una foto juntets!

Com podeu veure, l’assumpte s’ha anat animant fis que se’n ha anat de madre:

Si us plau, mireu el vídeo 😹😹

Desprès hem fet un passeig caminant pel riu, és ple de terrassetes ben boniquetes

Quan es començava a fer fosc (sobre les 7 de la tarda) hem anat a veure la Melaka Straits Mosque, una mesquita flotant molt molt bonica. No hem pogut entrar perquè ja estava a punt de tancar però ens ha regalat una preciosa posta de sol.

Hem tingut la sort d’estar a Melaka en un divendres ja que el mercat nocturn només es fa divendres, disssabte i diumenge. El Jonker Street es plena de vida i alegria. A mi m’ha encantat.

Per sopar hem fet dos grups, els que tenien poca gana (amb qualsevol cosa i una peça de fruita passàvem) i els que en tenien molta molta, format pel Pare, Carles, Aleix, Raul i Anna Chen.

Jo m’he comprat aquestes patates fregides, els que em coneixen ja saben que són la meva debilitat.

Per cert, els que sofriu d’encrespament al cabell no cal ni que intenteu anar pentinats. Al Sud d’Àsia és impossible no anar 100% despeluxats.

Desprès de sopar hem fet una mica de juerga al hostal i cap a dormir que acabem els dies molt cansats!

Melaka ens ha encantat. Com he dit al principi, no hi tenia massa expectativa però desprès d’anar-hi diria que és un imprescindible.

Un pensament sobre “Dia 4: Malaca ❤️

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.