Dia 3: Enamorant-nos de Kuala Lumpur.

El despertador ha sonat a les 7. Abans de començar el dia, una sessió de yoga i un bon esmorzar per aguantar el tute de recórrer Kuala Lumpur.

La primera parada han sigut les Batu Cave, unes coves prehistòriques que constitueixen un lloc sagrat per la comunitat hindú-malaya. De fet, és el santuari hindú més conegut de fora de la Índia. Anualment hi acudeixen més de 1,5 milions de devots. A l’entrada hi ha una escultura enorme del Déu Murugan, Déu de la Guerra i de la Victoria). Segons la llegenda, pot matar dimonis amb la seva llança.

La visita al temple és gratis però et demanen a nivell de contribució (100% voluntari) pujar un maó ja que el temple es troba en construcció. Nosaltres òbviament hem participat, tot i que hem arribat sense respiració a les coves desprès de les 272 escales. Però un cop recuperes l’alè, et dones compte que val la pena.

Els autèntics reis dels coves són els monos. N’hi ha centenars. S’ha d’anar amb compte ja que desperten molta tendresa però la veritat és que són una mica “cabronets”. Hem vist com un li pegava una colleja a un pobre home que passava tranquil•lament i un altre li ha robat un foulard a una senyora. Així que sempre s’ha de mantenir les distàncies i anar amb cura.

KL destaca per ser una ciutat de contrastes de cultures i religions, així que d’un temple hinduísta hem passat a un musulmà: la Masjid Wilayah. Alerta! A la majoria de guies de viatge ni la nombren i a nosaltres ens ha semblat un dels punts més forts de la ciutat!

Quan hem arribat ens han donat una muda per vestir-nos en funció de l’establert als temples de culte musulmans.

El que ha passat a continuació ha sigut una mica surrealista. Nosaltres teníem la intenció de fer una volta per la mesquita quan de cop ens hem trobat enmig d’un tour guiat amb una família holandesa. Li hem comentat que nosaltres no volíem fer la visita guiada sinó per lliure, però ens ha dit que no era possible. Al no tenir cap altra opció, hem continuat fent la visita pensant que ja ens l’havien colat.

La mesquita és preciosa…

Un cop ha acabat el tour, la guia ens ha portat a una sala on hi havia altres senyores musulmanes. Nosaltres comptaven en què aquest seria el moment en el que ens donaria la factura del tour però per sorpresa nostra ens han ofert molt menjar i molt beure. Tot i no entendre res, nosaltres anàven menjant ja que tot estava molt bo 😂

Finalment, parlant amb elles ens han explicat que veient que cada cop hi havia més turistes que visitaven la mesquita però que ningú els atenia van considerar oportú oferir tours gratuits per poder explicar-los-hi qualsevol dubte tant de la mesquita com del islam. Doncs, tal i com ens han dit, la percepció de l’islam és plena de perjudicis que causen els polítics, les seves guerres i el terrorisme. Hem passat una estona molt agradable i fins i tot ens han preguntat pel nostre polític exiliat a Bèlgica! Ens hem fet una foto de record.

La següent visita ha sigut la Meredeka Square, la plaça on l’any 1957 es va proclamar la independència i la bandera britànica va ser reemplaçada per la bandera de Malàsia. És el lloc on troben els àntics edificis de l’Ajuntament, Corts Supremes, la Biblioteca, etc.

Justament ens hi hem trobat el rodatge d’un programa de televisió que ens ha tingut una bona estona entretiguts.

Passejant per la zona, hem trobat una festa d’un banc en la que repartien durian amb un cartell enorme “only staff” però el pare ha fet la cua i li han donat igualment. Què agradables!

El durian és una fruita prohibida en varis mitjans de transport i allotjaments per la seva forta olor. Per mi és molt desagradable però tot i així he decidit provar-o. La veritat és que no ens ha agradat massa. M’ha recordat a un còctel de carabassa i ceba.

Tot i que havíem menjat de valent a la mesquita, no el suficient per quedar-nos tips. Així que hem anat a dinar al primer lloc que hem trobat. He dinat per 1€ i estava boníssim. He disfrutat molt.

Desprès hem anat a visitar el Monument Nacional, Tugu Negara, que conmemora a tots els qui van perdre la vida lliutant per la llibertat de Malàsia sobretot durant l’ocupació japonesa durant la 2a Guerra Mundial i l’emergència Malaya. És un lloc molt bonic.

La calor apretava així que per votació popular s’ha decidit que la següent parada era la pisci del hotel.

Mentres la família es banyava, el Carles, la Irene i jo hem decidit que no podiem marxar de Kuala Lumpur sense tornar a veure les torres Petrones.

Per acabar de rematar el dia, hem anat a sopar a Jalan Alor, un carrer que recorda al mític Khao San Road de Bangkok, un referent de la vida nocturna a Àsia. Xiringitos de menjar de tot tipus, gelats, fruita i batuts provoquen una bruta explosió d’olor i de sabor.

I així ha estat com ha acabat el nostre últim dia a Kuala Lumpur. Marxem enamorats de la ciutat però encara més de la hospitalitat amb la que ens han acollit.

🙏Gràcies🙏 Terima Kasih🙏

Bona Nit🌙Selamat Malam!

Un pensament sobre “Dia 3: Enamorant-nos de Kuala Lumpur.

  1. Retroenllaç: El meu diari de Viatges

Els comentaris estan tancats.