Dia 8 – Elephant Nature Park

Dilluns 17 de Juliol

Els elefants són un dels símbols més representatius de Tailàndia. És considerat l’animal sagrat però en lloc de garantir i promoure el seu benestar, en moltes ocasions és maltractat i explotat. Tailàndia des de fa molts anys està vivint un boom turístic que no sembla que vagi a explotar, sinó tot el contrari: milers de motxillers, parelles de recent casats, grups d’amics i famílies aterren cada dia al País del Somriures amb moltes ganes de conèixer-lo i un dels plans més comuns és el de passar un dia amb elefants. Això ha generat una indústria turística amb un fotimé d’espectacles i shows on es veuen autèntiques barbaritats: elefants jugant a futbol, fent cistelles de bàsquet, ballant, fent malabars, pintant quadres amb trompa, carregant a persones en zones que no tenen res a veure amb el seu hàbit natural com Phuket, Krabi, l’asfalt d’Ayutthaya, etc…

Però que hi ha darrera de tot això? Una realitat molt cruel. Les cries són separades des del moment que neixen de la seva mare per sometre-les en un procés de sumissió utilitzant la tècnica Pajaan que consisteix en “trencar l’ànima” dels elefants, un procés de domesticació a base de tortures duríssimes.

Per sort, cada cop hi ha més santuaris que rescaten animals, pagant una burrada, per donar-los-hi una vida digna com es mereixen. Nosaltres hem visitat el Elephant Nature Park que potser és el més famós però n’hi ha d’altres que també lluiten per la causa. Aquests parcs no compten amb el suport del govern perquè interessa molt més els ingressos que es guanyen amb els shows i els espectacles. Així que només compten amb les donacions i la feina de voluntaris que desinteressadament acudeixen al parc. És fascinant veure persones amb tan bona fe treballant pel benestar d’aquests animals.

Vam contractar la visita al parc amb mesos d’adelantació. A primera hora del matí ens han vingut a recollir a l’hostal. El conductor de la furgo i una guia, l’Aeh, que era molt agradable i molt happy, es partia el cul tota l’estona. Durant el trajecte ens han posat un vídeo on es veuen algunes de les tècniques utilitzades durant el procés Pajaan. Són esgarrifants. A l’arribar ens han invitat a un café orgànic boníssim amb unes vistes al·lucinants.

Hem fet una volta pel parc i l’Aeh ens ha explicat moltes curiositats sobre els elefants. Els elefants mengen entre 200 i 300 kgs de menjar diaris, un 10% del seu pes. Per això, entren contínuament cotxes carregats de menjar.

També ens ha explicat les històries de tots els elefants que ens hem anat trobant. N’hi havia de molt dures. M’ha impactat molt la d’una elefanta cega: el seu propietari la feia treballar carregant fusta quan estava embarassada, va acabar perdent el bebé i va caure en depressió. Un dia en un atac d’ansietat va colpejar al propietari. Aquest molt enfadat li va disparar un tir que li va rebotar a l’ull fent-li perdre la vista. Amb els anys va agafar catarates a l’altre ull quedant-se així cega.

Aquest és l’elefant més gran del Parc, té 87 anys:

Hem dinat a un bufet lliure vegetarià dins del campament. Estava tot boníssim. Després de dinar, era l’hora del bany dels elefants i els hem anat a banyar al riu. Hem banyat l’elefant més gran del parc. Pesava 4800 kg. Nosaltres ens ho hem passat súper bé, però el seu Mahout ens ha dit que en Sinuan estava trist perquè no l’hem banyat prou.

Hem tingut la sort de poder veure un elefantet bebé, només tenia un mes de vida. Ha estat molt emocionant veure el moment en que s’alletava de la mare. El germà gran també volia beure llet i la mare no el deixava. S’ha ficat a donar cops amb el cap a una fusta enorme perquè estava gelós.

Ens ha encantat passar el dia a Elephant Nature Park. Si voleu passar un dia amb elefants us recomanem aquesta protectora. La responsabilitat del maltractament no és només de qui el duu a terme i se’n lucra econòmicament sinó també de qui paga. Cada cop hi ha més conscienciació i poc han tardat els centres on es maltracta els elefants a amagar-ho i vendre’s com centres on es respecten els drets dels animals. Per això, abans de visitar-ne un és convenient informar-se bé.

Hem arribat molt cansats a l’hostal, així que hem pensat que el millor era recuperar forces fent-nos un massatge tailandès. Plovia molt així que hem entrat al primer lloc que ens hem trobat. No hi havia prou personal per tots però ens han dit que cap problema. Ens han ficat una roba de geriàtric -psiquiàtric. I de cop ha començat a sortir personal de sota les pedres. Els homes han triat massatge tailandés i les dones hem escollit el de peus.

Al sortir continuava plovent molt així que hem anat a sopar a un mexicà que hi havia just al costat del massatge. Les quesadillas estaven boníssimes. Tot i que ho hem trobat car per ser Tailàndia: 6€ per persona. La menjada més cara de tot el viatge.

Demà anem d’excursió al Doi Inthanon. Ens haurem de despertar també d’hora perquè el Chao ens vindrà a buscar a les 8 del matí. Bona nit😘

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s